Referent mundial en la lluita contra el VIH i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, el doctor Bonaventura Clotet es troba concentrat ara mateix amb tot el seu equip de l’IrsiCaixa en la recerca de tractaments que permetin frenar l’amenaça per a la salut humana que suposa l’aparició del SARS-CoV-2.
En quines línies de recerca treballen des del seu equip de l’IrsiCaixa per tal de lluitar contra la Covid-19?
Estem fent una recerca molt àmplia que engloba els diferents vessants per lluitar contra la Covid-19. L’estudi que coordina Oriol Mitjà, i en el qual també hi estic involucrat, vol avaluar l’eficàcia de la hidroxicloroquina com a tractament immediat a la infecció, i també en la prevenció d’una futura infecció dels contactes propers d’una persona que hagi donat positiu per Covid-19. Al laboratori, amb la col·laboració del Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) hem pogut aïllar el SARS-CoV-2 que circula actualment, i amb proves in vitro hem vist que aquest virus és clarament sensible a la hidroxicloroquina. Per tant, és possible que aquest fàrmac faci la mateixa funció que el Truvada en el VIH: en persones que no estan infectades però que tenen pràctiques de risc i que poden contraure la sida se’ls subministra una píndola d’un fàrmac que es diu Truvada, i més del 90% no s’arriben a infectar. L’estudi complet de l’assaig clínic amb hidroxicloroquina acabarà d’aquí a un mes, però a partir del 14 d’abril ja tindrem alguns resultats. D’altra banda, fem recerca per detectar fàrmacs que en els ja infectats evitin la inflamació pulmonar, bloquegin la progressió de la malaltia i menys casos arribin a situacions crítiques. Per últim, amb el suport de la farmacèutica Grífols i el CReSA desenvolupem una vacuna protectora contra aquest coronavirus i els que ens puguin arribar en un futur. En aquesta recerca tindrem resultats de cara al març de l’any que ve.
Què l’ha sorprès en l’estudi del SARS-CoV-2?
És un virus molt contagiós, i amb una mortalitat 10 vegades superior al grip convencional. Causa una gran inflamació als pulmons, i això és el que provoca les complicacions. Estem aprenent a controlar aquesta inflamació i això ens ha de permetre reduir les morts que provoca la malaltia. D’altra banda, evidencia que calen molts diners a la recerca a través del concepte “Una sola salut”. Hem d’estudiar la salut animal, humana, ambiental… com una sola entitat. Cal tenir clar que hi ha molts virus presents en animals que poden saltar als humans i afectar-nos, i per fer-hi front cal molta recerca.
Creu que s’aplicarà aquest concepte d’una sola salut a partir d’ara?
Seria bo que s’apliqués i que es destinessin més diners a la recerca seguint el concepte d’una sola salut, perquè anirà en benefici de la societat. L’error és que no es tingui present que si no s’enfoca seriosament i es destina 10 vegades més pressupost a la recerca biomèdica i amb la idea d’una sola salut, no aconseguirem un món més lliure i protegit de malalties. Sempre tindrem aquest risc que estem patint ara. La part positiva de la crisi de la Covid-19 és que clavarà una clatellada tan important a l’economia que espero que els polítics vegin la importància d’invertir en recerca, en prevenció de malalties i en la salut pública. Ens hem trobat que qui està fent front a la pandèmia des de la primera línia ho ha hagut de fer amb uns recursos molt minsos.
“Els primers resultats de l’assaig clínic amb hidroxicloroquina els tindrem a partir del 14 d’abril”
Per poder tornar a la normalitat es parla de la importància de la immunitat col·lectiva. Què vol dir?
Per tornar a la normalitat el que cal fer és fer testos a tota la població i saber qui ha passat la Covid-19 i qui no. Un 25% dels casos transcorren de manera asimptomàtica, per tant hi pot haver milers de persones que l’han passat i que estan protegides. S’ha d’acabar de confirmar amb el temps, però tot indica que un cop passada, la immunitat dura força temps. Els qui l’han passat han de poder tornar a la feina i els que no, si la hidroxicloroquina es demostra que funciona, se’ls hi ha de subministrar com a tractament preventiu fins que disposem d’una vacuna. Tot plegat seria una manera d’enfocar globalment la població cap a un escenari de seguretat.
Està a favor de crear un document d’identificació virològica?
D’entrada penso que és necessari. Ajudarà a fer el desconfinament inicial. Es tracta de protegir-nos mentre es millora el coneixement i prevenció de la malaltia. Caldrà acceptar una sèrie de pèrdues de llibertats individuals a l’hora d’identificar-nos i aconseguir així una traçabilitat en el que fem i amb qui contactem. Detectar ràpidament si hi ha un nou brot i aïllar l’entorn d’aquella persona positiva.
Des d’Europa es va subestimar el que va passar a la Xina uns mesos enrere?
En cap moment es va tenir en compte el concepte de la salut global. En una societat globalitzada, la gestió s’ha fet malament a tot el món. Primer podríem dir que es va fer malament a la Xina; després que ho va repetir Itàlia, tot seguit Espanya. Però és que veus Donald Trump i ho ha fet fatal. I Anglaterra va pel mateix camí. Ningú es va anticipar de manera suficient ni es va proveir del material adequat per protegir la població i els professionals sanitaris. Hi ha hagut tants errors en cadena perquè, per desgràcia, qui pren el camí a seguir no sempre es guia pel consell dels científics o les persones especialistes en un àmbit concret. El que alarma realment la població és precisament veure la inseguretat dels que governen i comprovar com s’equivoquen.
“Per tornar a la normalitat cal fer proves a tothom i saber qui ha passat la malaltia”
Li ha sabut greu que tinguessin més exposició pública els militars que els científics, en aquesta crisi?
És tant patètic que no val la pena ni comentar aquesta situació. Es critica per ella mateixa i no cal cap anàlisi.
Després de Setmana Santa s’apunta a un possible relaxament del confinament. Què hi diuen els experts?
S’haurà d’iniciar un desconfinament però s’ha de fer bé. I per aconseguir-ho has de fer proves a tota la població i desconfinar qui ja ho ha passat. Progressivament haurem d’anar tornant a certa normalitat: detectar els que ja ho han passat i poden tenir immunitat, tot seguit els més joves, ja que són els que tenen menor risc de complicacions. Per al final s’haurà de deixar la gent més gran o la població de risc que té altres malalties respiratòries, del sistema immunitari, tumors… Aquest grup són els que haurem de protegir més. Primer mantenint l’aïllament i si s’identifiquen fàrmacs que poden actuar com a teràpia prèvia a l’exposició com pot ser la hidroxicloroquina, subministrar-la. De mica en mica hem d’aconseguir una situació de tranquil·litat i tornar a l’obertura i la vida social d’abans. Una vida social, això sí, que trigarà força més a ser exactament com abans de la Covid-19. No podrem estar en concentracions multitudinàries fins d’aquí a molt temps, segurament fins que no hi hagi una vacuna que ens protegeixi bé.
Hi ha hagut tants errors perquè qui pren el camí no es guia pel consell dels científics
No s’imagina les platges plenes de gent aquest estiu?
Crec que serà convenient evitar grans concentracions de gent. No veig ni recomano platges plenes de gom a gom ara mateix. Si s’hi va amb menys aglomeracions i més escampats, doncs per què no. També dependrà de si un elevat percentatge de la població ja ha passat la malaltia arribats a l’estiu.
És optimista que la situació que estem vivint faci reaccionar les administracions públiques i s’inverteixi més en recerca i investigació?
M’agradaria confiar que les administracions públiques aprendran alguna cosa, i que quan tot hagi passat, en lloc de voler recuperar els diners per a aquells que ja en tenien, doncs es destinin més recursos a la recerca. A tot el món hi ha molt talent, i el més difícil no és tenir bones idees sinó disposar de pressupost i recursos per materialitzar-les. En aquest moment, organismes com per exemple la Generalitat de Catalunya o la Universitat Carlos III de Madrid ja estan fent esforços per fomentar la recerca. Encara en calen més i en més quantitat. Si les administracions públiques faciliten la recerca i hi donen més diners tot anirà millor.
En l’àmbit de la recerca, vostè dirigeix la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la UVic-UCC. Quina és la importància d’aquesta càtedra?
Estic molt orgullós d’aquesta càtedra i molt agraït a la Universitat de Vic per la seva sensibilitat a l’hora de crear-la. La formen investigadors de rellevància internacional, molts d’ells procedents de Harvard, i amb tot aquest equip també estem col·laborant en la recerca d’una vacuna contra el coronavirus. És un privilegi per a la UVic que aquests professors puguin oferir classes i conferències via telemàtica o presencial, i un gran estímul per a molts estudiants un cop acabin la carrera. Crec, a més, que és molt innovadora perquè no hi ha càtedres de malalties infeccioses i immunitat. És la primera que ho combina, i el fet que els trastorns d’immunitat vagin molt lligats a les malalties infeccioses fa que tingués molt sentit crear-la d’aquesta manera.
“Estic molt orgullós de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat que dirigeixo a la Universitat de Vic”
Coneixem prou a fons el sistema immunitari?
El sistema immunitari el coneixem prou bé. Òbvia-ment sempre hi ha llacunes en les quals caldria aprofun-dir més. Del que estic més content és que fa 30 anys vam iniciar la recerca en el camp de la sida. Era una malaltia estigmatitzada i costava molt obtenir recur-sos i fer investigació. Gràci-es a l’Obra Social La Caixa i la Generalitat vam crear un laboratori de recerca que s’ha convertit en un referent mundial. Vam obtenir conei-xement sobre el comporta-ment del VIH, i resulta que aquest virus destrueix el sistema immunitari, per tant també vam poder aprofundir en matèria d’immunitat. Per entendre’ns, el sistema immunitari és el Sol, i al vol-tant hi té tot de planetes que són totes les malalties que apareixen quan el sistema immunitari falla. Hem vist que hi trobem des del càncer fins a infeccions greus, o de l’envelliment humà a les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Des de l’IrsiCaixa estem desen-volupant recerca en el camp de les vacunes contra totes les malalties infeccioses que existeixen i també vacunes terapèutiques contra el càn-cer. També estem desenvo-lupant recerca en tot el tema del microbioma intestinal. Els milions de bacteris que tenim als intestins tenen un lligam molt estret amb el sistema immunitari, i poden tenir una gran incidència a l’hora de desenvolupar malalties o tenir una bona resposta a les vacunes per tractar infeccions. És molt important tenir un bon microbioma intestinal.
