El 55% del nitrogen produït pels animals a Osona és del sector porcí: el 39% ho és del boví (de llet i de carn) i el 6%, de la resta. En total, la comarca té més de 6,2 milions de quilos de nitrogen procedent del purí o dels fems. Un cop descomptat el que s’elimina per les dietes en l’alimentació, els tractaments individuals a les granges o els que van a plantes col·lectives encara en queda 1,2 milions. És un 20% del que es produeix, una xifra que es manté així els últims anys. D’altra banda, a Osona hi ha 124.500 hectàrees de camp i d’aquestes només 28.000 són fertilitzables (un 22%). Per tant, la tinença d’animals i el nitrogen que produeixen superen per molt la terra on es pot aprofitar aquest material.
Tot plegat és el principal retrat de la situació de la comarca amb les dejeccions ramaderes. Ho va explicar el coordinador de la taula de dejeccions ramaderes de la comarca, Pep Casassas, a la jornada sobre l’ús dels GPS per traslladar purí que es va fer durant el Mercat del Ram. Casassas va posar sobre la taula més dades: de tots els municipis d’Osona els quatre primers que produeixen més nitrogen són Gurb, Vic, Manlleu i les Masies de Voltregà. De fet, a Osona hi ha 37 municipis que tenen un índex de càrrega ramadera (ICR) més alt de l’1,2 que és el que marca la llei. La mitjana d’Osona ja era de l’1,5 l’any 2017. Aquest índex és el que marca si una zona és vulnerable o no. En aquests municipis, un cop s’aprovi el nou decret al juliol, no es podrà ampliar la capacitat de les explotacions. Ara bé, segons ha pogut saber EL 9 NOU, davant la bona tendència del preu del porc que hi ha ara, algunes granges han demanat ja la seva capacitat màxima d’ocupació.
I és que el nombre de caps de porcí no baixa. Al contrari. Si l’any 2010 hi havia 937.000 porcs, el 2017 es va tancar en 1.080.000, tornant a superar la significativa xifra del milió. Les estadístiques dels últims anys marquen com s’han anat reduint les explotacions mentre ha anat pujant el cens d’animals. Aquesta tendència ha estat diferent en el sector del boví i en l’avícola i el cunícola, on baixen tant les explotacions com els caps de bestiar. Han augmentat en els darrers set anys el nombre de caps i explotacions del sector equí. Pel que fa als sistemes de tractament col·lectius, torna a funcionar la planta de desimpacte de purins de l’Esquirol, on es tracten 234.000 quilos de nitrogen, però “encara no ha començat a funcionar altre cop la de les Masies de Voltregà, tot i que han fet les inversions necessàries per posar-la a punt”.
Jornades com la de divendres tenen l’objectiu de conscienciar el sector en l’aplicació de la bona gestió a les granges. Hi ha explotacions que ja són premiades per les seves bones pràctiques (vegeu els premis especials i de canals porcines). Encara hi ha, però, la cara i la creu de la gestió al sector.
L’ús del GPS ja és obligatori quan es porta purí a més de 10 quilòmetres
L’ús del GPS als camions que traslladen purí per adobar terres més enllà dels 10 quilòmetres de la granja d’on surt ja és obligatori en aquest moment. Ara bé, com va explicar la directora general d’Agricultura, Elisenda Guillaumes, dels 2.400 transports actuals llistats que es fan a Catalunya “només un 10% fan servir el GPS”. Una xifra insuficient perquè actualment, i encara que no estigui aprovat el nou decret, ja és obligatori fer-ho en aquestes condicions. “Ara ho tenim tot digitalitzat i vam trobar les duplicitats d’abocament en alguns camps; per això cal el control pel GPS”, deia.
{{ comment.text }}