“De moment em cuido jo. Encara puc fer la meva”, diu Mercè Bigas, que des de fa més de 14 anys viu en un dels pisos tutelats de la Fundació Vilademany de Taradell. Fer la seva vol dir viure en el seu espai particular, “a on puc mirar les sèries que vull a la meva televisió, escoltar música o cantar si em ve de gust”, però també té l’opció d’encarregar que li facin feines que li són feixugues com per exemple “el servei de neteja del pis o la bugaderia”. Pel que fa al menjar, “normalment dino a baix —al menjador del centre—, però si em ve de gust, també puc cuinar alguna cosa al pis”.
Amb 80 anys fets el dia de Sant Jordi, explica que a nivell de salut “estic més bé que mai, i si surt algun problema sempre hi poso bon humor”. Amb aquesta filosofia de vida “procuro que no m’hagi de cuidar mai ningú. Valer-se per una mateixa és molt important”. Dels pisos tutelats en destaca que “és com viure en un habitatge propi però et sents més acompanyat”. Com la resta dels residents, està a l’expectativa del trasllat cap a les noves instal·lacions, “a on segur que hi estaré bé perquè serà més modern”. Bigas també destaca que “des del director fins a l’última persona de la casa es mereixen un homenatge per com ens han cuidat durant el confinament”.
Des de la direcció del centre, Lluís Verdaguer descriu els pisos tutelats com “un bon recurs per la gent gran”, ja que la persona pot entrar sent molt autònoma “però en funció de la seva evolució i les necessitats pot anar afegint serveis que són realitzats per professionals”.
