Quan torna l’activitat política sol ser habitual felicitar els alcaldes que van guanyar. En el seu cas ens ho podríem estalviar: era l’únic candidat.
Li agraeixo la felicitació perquè encara que hi hagués una sola llista vam ser capaços de fer un equip, com en qualsevol esport, en què hi ha diferents singularitats, diversitat i on cadascú fa funcions vàries.
En un equip monocolor que hi hagi diversitat interna ve a substituir el paper de l’oposició?
És molt important la diversitat perquè ens permet actuar amb més reflexió, serenitat i amb el màxim rigor. Per això als regidors i regidores hi hem afegit tres persones externes que actuen com a comissionades i, dins d’aquesta estructura, el Consell Sectorial d’Olost i Santa Creu perquè la participació sigui el més àmplia possible. És un valor afegit.
Els alcaldes sempre diuen que l’oposició és positiva, però en realitat pensen que millor que no n’hi hagi?
No m’ho miro així. En una casa també hi ha diversitat en moltes coses, però és la llar comuna. L’Ajuntament és això: és la llar del poble i que hi hagi diversitat és lògic en la vida política local.
Comença el mandat i és hora de fixar prioritats. El seu programa, però, era genèric. No es comprometia a gaire res concret.
Un equip quan ja té un bagatge d’anys el que fa és comprometre’s dia a dia amb el poble. És ara quan es concretarà un pla de mandat, que tenim al cap i executarem.
Olost guanya habitants. És una bona notícia?
És una notícia molt positiva en el context de despoblament general. És producte d’una estratègia de generació de noves oportunitats, ocupació i fixar talent. S’han de construir, sí o sí, quatre cases fruit d’una permuta de fa anys que poden sortir a un preu prou interessant perquè qui sigui, però pensem per exemple en parelles joves amb interès de quedar-se a viure o venir a viure al poble, pugui accedir-hi.
També preveuen habitatge a la zona de ponent.
Són aspectes diferents. D’una banda, hi ha l’adquisició de cases velles a l’interior del poble per evitar que es degradin i facilitar que la piràmide d’edat, ara molt ampla de dalt, també creixi per baix. L’escola bressol i l’escola cada vegada tenen més alumnes. Això ens anima. D’altra banda, hi ha actuacions, com a la zona de ponent o una urbanització al carrer de Sant Adjutori, que s’han de desenvolupar. Ho anem treballant.
“Tenim unes 70 masies. Perquè es mantinguin cal que hi pugui haver vida”
El creixement demogràfic també genera debat. Hi ha punts de vista diferents.
Evidentment, però si ara tenim 1.208 habitants empadronats… volem continuar sent un municipi endreçat i actiu que permeti tenir serveis, comerços, activitats i llocs de treball.
Al poble també hi ha masies. Abans del 27-M vostè parlava de la necessitat de fer una revisió del catàleg de les masies per eixamplar el ventall d’usos.
Aquest octubre en farem la presentació pública. Tenim unes 70 masies. Si un matrimoni té dos fills al poble i viu en una casa amb planta baixa i dos pisos, s’ho reparteixen i poden viure-hi tots. A pagès, fins ara era impossible. Això es vol corregir. El patrimoni cultural i arquitectònic volem que es mantingui i una manera de fer-ho és que hi pugui haver vida. Això també és combatre el despoblament del món rural.
“El nou decret de dejeccions ramaderes el veig correcte. La pregunta és per què ha trigat tant”
Una manera de preservar el patrimoni també és la normativa. Una visió liberal pot fer l’efecte contrari.
La norma serà prou estricta i clara perquè no hi hagi bestieses. La voluntat és facilitar la recuperació i el manteniment tant de l’habitatge, facilitant la continuïtat generacional, com la incorporació de nous usos.
En aquest context també caldrà redimensionar serveis. L’aigua el preocupa?
Construirem un nou dipòsit. Bàsicament per seguretat i autonomia perquè si un dia hi hagués una avaria es pogués garantir aquest servei bàsic a la població.
De creixement també n’hi ha d’industrial o ramader.
Bàsicament industrial. Estem contents d’haver atrapat oportunitats en el camp econòmic i industrial, sens dubte.
Faria una crida a parlar d’unificar el sistema de recollida a la comarca”
Ho diu per Roansa?
Per exemple. Vaig anar a visitar l’empresa i són cap a 30 persones treballant-hi. Noves implantacions i alhora renovació del teixit productiu amb un equilibri que permet fomentar l’empresa més gran amb l’economia verda i circular, generant noves oportunitats i ocupació. N’estem satisfets.
D’activitats a vegades n’hi ha de més controvertides, com el de les granges de porcí. Abans era un debat molt circumscrit a la Plana de Vic, però té altres ramificacions. El preocupa?
Ens preocupa i ens ocupa. El món local ha estat sense cap tipus de legislació que li permetés actuar directament per la regularització de tots aquests temes. Ara hi ha un decret de dejeccions que estableix una moratòria en algunes zones. És important que el Departament actuï amb la lògica d’eficàcia i rigorositat i el món ramader hi contribueixi.
Està dient que des de l’Ajuntament no hi ha eines i que és un problema del Departament?
No acostumo a donar la culpa als altres.
En aquest cas ho fa?
Quan es criminalitza l’altre és per justificar-se un mateix. Això no ho faré mai. Dins les nostres responsabilitats i competències vetllem perquè es faci el millor possible, però quan la competència rau en altres organismes el que cal és alinear les diferents administracions.
El veu bé el nou decret?
Correcte. La pregunta que ens hauríem de fer és per què ha trigat tant?
I per què ha trigat tant?
És interessant, la pregunta.
Però contesti-me-la: per què ha trigat tant?
Hi ha hagut reticències per part de diferents sectors perquè es pogués tirar endavant i poca valentia per part de qui ho havia de fer.
Ara la consellera és d’ERC i vostè és d’ERC.
Pot ser del color polític que vulgui. Això no m’ho miro. Per mi és la persona que està al capdavant del Departament i em sembla molt positiu que hagi tingut la valentia i responsabilitat de tirar-ho endavant.
Vostès van implantar la recollida de deixalles porta a porta, els resultats són bons, però les àrees de residus s’omplen. Això té mala solució?
No. Té solucions. La primera, que tot aniria millor si ho féssim bé i educadament. La segona, que conviuen diferents sistemes de recollida i això fa que hi hagi aportacions a les teves àrees d’emergència que segurament no són del propi poble. És el que s’anomena el turisme d’escombraries. Venen a deixar coses. Per això faria una crida, d’una banda, a parlar d’unificar el sistema que s’ha d’aplicar en el conjunt de la comarca i, d’altra banda, un control molt més estricte a les àrees d’emergència.
Amb càmeres?
No tant amb càmeres, que també. Personalment, no m’agrada que haguem de gastar diners per controlar-nos. Hi pot haver altres sistemes electrònics que funcionin.
“Ja vam dir que no entràvem en el joc d’aquí a canvi d’allà o més enllà”
Vostè té un pes important al Consell Comarcal: Coordinació Interna i Hisenda. Està a la cuina, vostè mana.
Comparteixo un govern amb moltes altres forces polítiques i intento aportar experiència i expertesa amb la idea de col·laborar que el Consell, que actua a la primera divisió dels consells a Catalunya, cerqui i aspiri a liderar i enfortir una tercera generació de consells comarcals, amb més competències, més responsabilitats, millor finançament i més i millor treball amb els ajuntaments.
En l’organigrama d’un organisme de segon grau, com és el Consell, és molt important la figura de la gerència. No n’hi ha.
No hi ha una persona que ho sigui, però les responsabilitats de la gerència s’han repartit en diferents persones.
Ara, precisament, s’ha convocat el concurs.
Sí, i esperem que durant aquest mes d’octubre puguem tenir la gerència posada al dia.
Van tard.
Més que d’hora.
És un problema.
Per això mirem de solucionar-ho.
Dins el Consell Comarcal hi ha problemes de relació entre grups? Quan els ho preguntem diuen que no, però a escala local hi ha conflictes. A Viladrau, per exemple, amb una moció de censura. Això es palpa?
A nivell personal es pot palpar amb les persones més afectades perquè no és una situació que agradi a ningú, però el nostre grup, i el president comarcal, ja va dir que no entràvem en aquest joc d’aquí a canvi d’allà o més enllà. No juguem amb aquest mercadeig. Si ho diu per Viladrau…
Sí, per Viladrau.
Si s’havia de produir calia que fos el dia que es va constituir l’Ajuntament. Res ha passat en aquests mesos perquè es pugui entendre ara una moció de censura. No la puc compartir.
A Olost hi va haver polèmica entre el rector i alguns veïns per l’estelada. Continua en el dia a dia d’Olost?
És un tema molt simbòlic per a una colla de gent. Espero que tot torni a la normalitat, però quan vas a un nou país, a un nou poble, has de saber entendre les simbologies, com és el poble i quan ho has entès has de saber actuar. Enfrontar-se en aquest tema amb els veïns no convé a ningú i al primer que no convé és a qui ho va provocar.
