Coll d’Ares està a punt de canviar d’aspecte. A primers de setembre començaran les obres d’ordenació d’aquest pas de muntanya, en el límit del Ripollès i el Vallespir, per on passa també la frontera estatal d’Espanya i França. En un termini aproximat d’un mes, està prevista una actuació per endreçar la part de Coll d’Ares que es troba dins dels límits estatals espanyols, i que pertany al terme de Molló. El projecte preveu ordenar les zones d’aparcament, a dreta i esquerra de la carretera C-38 pavimentant-les i senyalitzant-les, millorar la zona de lleure afegint-hi taules i unificar la senyalització.
El projecte té un pressupost de 41.154 euros, del qual un 70% està subvencionat per Territori i Sostenibilitat, a través del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. La resta, els hi aporta l’Ajuntament amb fons propis. Josep Coma, alcalde de Molló, remarca que Coll d’Ares ja no és només un lloc de pas, sinó que s’hi fa parada: “Hi passa molta més gent de la que sembla, i ara mateix fa una sensació una mica caòtica”. Als aparcaments —al costat de l’antiga duana francesa i on hi havia hagut l’espanyola— els cotxes hi aparquen sense ordre “i a vegades envaeixen la zona de lleure”, on hi ha taules de pícnic i el monument a la Flama del Canigó. Per això, aquest espai quedarà delimitat amb un tancament. Un aspecte que Coma remarca és el dels cartells i plafons que s’han anat acumulant, i que ara s’unificaran en una sola senyalització, seguint el model del parc natural. “Informarà dels valors naturals de l’espai, per una banda, i de la seva història”. Aquesta inclou el seu passat més recent com a frontera entre estats, i també l’episodi de la retirada de febrer de 1939, al final de la Guerra Civil. En aquell moment, Coll d’Ares —on encara no hi havia la carretera que es va acabar l’any 1964— va ser el lloc de pas a peu de milers de catalans i de republicans espanyols que fugien de l’avenç de les tropes de Franco.
L’itinerari del Camí de la Retirada ho recorda. Coll d’Ares també va ser el lloc per on, l’any 1966, la Flama del Canigó va traspassar per primera vegada el límit de la frontera. El significat que això tingués lloc en plena dictadura i en un acte de cultura catalana que vinculava la Catalunya Nord i el Principat li va donar un simbolisme especial, i des de llavors Coll d’Ares ha estat un dels punts de rebuda de la Flama del Canigó i de distribució pel Ripollès, Osona, la Garrotxa i el Moianès. Amb motiu dels 50 anys de la iniciativa, es va aixecar a Coll d’Ares una escultura de forja que serveix també com a peveter, obra de la vigatana Eulàlia Sellarès. Les obres, que començaran ara i acabaran en el termini d’un mes, la respectaran. Outcall erotic massage NY.
L’ANTIGA DUANA FRANCESA ÉS DE PROPIETAT PRIVADA
L’edifici de l’antiga duana francesa (a baix, a la dreta) és l’únic testimoni que queda del passat de Coll d’Ares com a control de frontera. L’any 1992 amb la creació de l’Espai Schengen, les duanes van ser abolides. Després d’un llarg abandonament, l’administració espanyola va enderrocar la duana espanyola l’any 2003. La francesa va ser venuda a un privat. Durant un temps, va funcionar-hi un hostal que va tancar. L’Ajuntament de Prats de Molló voldria recuperar aquest espai, però no arriba a un acord econòmic amb la propietat. Al costat de la duana, hi ha un dels aparcaments i la zona de lleure, que s’arranjaran. A dalt, una vista general de Coll d’Ares, i a baix, a l’esquerra, la senyalització del Camí de la Retirada.
{{ comment.text }}