“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

Ennatu Domingo va néixer a Etiòpia el 1996. A punt de fer 30 anys, és diputada al Parlament de Catalunya per Junts. A més de la seva formació acadèmica i experiència professional internacionals en ciències polítiques, ha publicat Fusta d’eucaliptus cremada (2022) i A un costat i a l’altre del mirall (2025). Va ser adoptada a 7 anys per Roger Domingo i Anna Soler-Pont i, fora del contenint africà, el primer poble que va veure va ser Castellterçol, amb pes en la seva obra pel fet de tenir-lo com a lloc de referència i on ha pres les decisions més transcendents de l’itinerari vital. Hi parlem reprenent primer el fil del darrer llibre, que s’enceta i acaba caminant pel Parc de la Ciutadella i pujant les escales del Parlament, el juny de 2024, “gairebé un acte polític per la conquesta que significava: era dona, jove i no blanca”. Aviat farà dos anys, doncs, que Domingo és diputada, i explica que s’hi sent còmoda, perquè la feina és molt interessant i és també un lloc d’aprenentatge, ja que va entrar-hi molt jove; però que també sent la responsabilitat pels reptes que té Catalunya, especialment els socials, als quals cal donar resposta i trobar solucions. “La composició del Parlament ha avançat molt, en termes de gènere, però en canvi hi ha molta feina en diversitat”: l’heterogeneïtat que veiem al carrer és molt àmplia, sobretot dels darrers 20 anys, i la institució no en fa mirall. “Ara mateix, soc l’única diputada racialitzada nascuda a l’Àfrica”, diu Domingo. Com a oposició, la feina del seu grup és fiscalitzar el govern. Ella coordina les polítiques socials, d’igualtat i feminisme a Junts, unes temàtiques molt transversals i àmplies, que van des de la població gitana, l’acompliment del codi d’accessibilitat o el cas DGAIA, on han forçat una comissió d’investigació per esbrinar què ha passat la darrera dècada. Entenen que és molt complexa, la protecció i tutela de la infància i l’adolescència, però demanen transparència i donar raó dels 167 milions que s’han perdut. Apareix el Moianès ben aviat, en la conversa sobre la seva activitat parlamentària, i Domingo esmenta el servei de pediatria, ja resolt: “Amb una bona planificació darrere, s’hauria evitat que la decisió personal d’una professional deixés la comarca sense aquest servei essencial durant unes setmanes.” Ella aposta per un Moianès ben vertebrat, i és per això que celebra que el Parlament aprovés pel febrer una moció en pro d’ampliar-hi els cicles formatius i introduir-hi el Batxillerat artístic, a més de fomentar les pràctiques en empreses de la comarca: “Es tracta d’estudiants que, en la gran majoria, s’han de desplaçar per continuar la seva formació, amb el risc que no tornin a establir-se al territori.” Domingo és de les parlamentàries més joves, i analitza la progressiva identificació de la seva generació amb els postulats de l’extrema dreta. Creu que l’element que més orienta els joves cap a aquestes posicions és la desafecció, i que aquí hi té molt a veure la crisi de l’habitatge. Reconeix que l’extrema dreta ho ha sabut fer molt bé, de simplificar el missatge i ser presents a TikTok i a Instagram, i que l’esquerra no tant. També hi influeix que s’ha avançat molt, en temes de gènere, i que hi ha molts nois que creuen que s’ha anat massa enllà, en feminisme, i presenten antagonisme. Cal, doncs, consolidar els drets i no retrocedir en cap cas. Al seu entendre, el repte de Catalunya és conciliar diverses identitats culturals, i aquí hi ha partits molt radicals que han volgut demonitzar col·lectius per origen i religió. Discursos que no ajuden, sinó que generen encara més fissures i odis. “Això no treu que hem d’abordar temes difícils, per crear consens, i per això mantinc una postura molt racional i realista”, sosté Domingo. Als seus dos llibres, Castellterçol hi té un lloc destacat, com a refugi principal. Va ser el destí directe del seu viatge des d’Etiòpia a 7 anys i, per tant, el primer punt de referència i on va aprendre les primeres frases en català. Per formació i feina, Domingo ha fet estades llargues i ha hagut de viatjar molt a l’estranger, amb una vida nòmada, però és a Castellterçol on contestaria que ha arrelat. A casa seva, a més a més, s’ha potenciat molt el camp i la vida apartada de la ciutat. Descriu les caminades, on amb la família feien rituals d’immersió al bosc. Activitats que en alguns països ara es prescriuen mèdicament com a alternativa a medicar-se per a determinades malalties. I també destaca la importància de saber abaixar el ritme de vida. Poder-se avorrir, per exemple. “És anant pels boscos de Castellterçol que he pres decisions vitals: me’n vaig o em quedo? El títol del meu primer llibre va sorgir pujant a Sant Julià d’Úixols”, un lloc amb el qual té vincle i on ha passat molt de temps, tant a l’ermita com amb la gent que hi ha viscut. Parlem del futur proper tornant al passat, tot palesant que gairebé no hem comentat el primer llibre –publicat també en anglès i alemany, on viu la comunitat etíop més gran d’Europa–. S’enceta amb una escena punyent, la del viatge amb bus amb la seva mare i germà biològics, malalts, i que moririen poc després. Escriure el llibre li va servir per posar les bases de la seva experiència, la de molts nens de la comunitat adoptiva internacional, i reflexionar i teoritzar sobre els migrants, les identitats múltiples i les desigualtats. Va ser la seva eina per explicar aquests reptes i fer-ne una crítica política. Les persones poden migrar moltes vegades. “En tenim una visió molt simplista”, diu Domingo, “jo em vaig desarrelar d’Etiòpia per fer una vida a Catalunya, però quan surto per Europa pels altres ja torno a ser una migrant africana”. “Tinc pendents temes del meu origen biològic i cultural. És un tema que he de fer”, hi afegeix. Però de moment ha posat l’àncora, perquè està centrada a fer bona feina i aportar el seu gra de sorra. “El Parlament ha de ser eficient. Has de demostrar que estàs complint el que has promès, i si fas una bona oposició tens un bon govern.” I així es clou la conversa amb el desig que, quan torni a Etiòpia, l’olor de fusta d’eucaliptus cremada no sigui tan present.

“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

“A gaudir, però si puc ho peto”

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

“Des de la pandèmia la gent llegeix més. Aquí ho hem notat”

“Vaig veure aquell titellaire a la Rambla i alguna cosa em va fer clic al cervell”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic