“Tinc molt bona entesa amb l’alcalde i gairebé diria que sí, que marxo amb ell”

Regidor d’Urbanisme a Manlleu en un mandat ja liquidat? No, queden sis mesos. Encara hi ha coses que hem de fer. El mes passat van aprovar el POUM. Era la seva gran assignatura pendent? Una de molt feixuga, però finalment l’aprovarem bé. Tot i que a vegades fem afirmacions sobre coses que no estan a les nostres mans, penso que el tancarem aquest mandat. Per això: els mesos que queden, avall, que fa baixada. O no? És cert que abans pensava en un horitzó de vuit anys. Ara toca deixar pas al proper regidor. Centrar-nos a tancar projectes i encarrilar-ne algun. Quins? Acabar el POUM, sobretot, i d’altres que són com una espina clavada. Les obres de l’última fase del Teatre Centre, que les adjudicarem properament; els vestidors del camp de futbol, i Can Puget. Al teatre el que no hi ha és programació regular… Ja és hàbil per fer-n’hi, de qualsevol tipus. Els professionals queden meravellats de les instal·lacions tècniques. Però més important és que s’hi facin espectacles... Això depèn de la Regidoria de Cultura. Tot i que la redacció del POUM la van iniciar en paral·lel amb Vic, hauran tardat tres anys més a tenir-lo definitivament aprovat. Per què? No farem conyes comparant Manlleu i Vic, però el Ter és un riu de primera divisió. Això té implicacions. Amb els canvis de normativa de l’ACA pel que fa a inundabilitat, hi va haver un moment que el pla era inviable. Ens deixava la façana litoral de Manlleu, que arriba fins a la plaça, amb unes condicions molt difícils de gestionar. Havies de plantejar-hi edificis de cinc plantes. Vam haver de buscar un altre model de simulació i gestió de les vingudes d’aigua, la qual cosa ens va endarrerir com a mínim un any. El preu ha estat trigar, però penso que s’ha acabat gestionant molt bé. Està cansat d’aquesta comparativa amb Vic? No. Forma part del joc. Menys quan ens enfrontem esportivament, amb Vic hi ha molt bona relació. Al POUM hi projecten el segon pont sobre el Ter, a l’altura de la zona esportiva. Enric Vilaregut considera que fa falta? Totalment. És un dels grans temes que m’ha quedat pendent, com la urbanització i construcció de cases unifamiliars al Fugurull. Edificar en aquest sector és la palanca que fa possible el pont? Ajuda. Per què el pagarà qui desenvolupi el Fugurull? Cedirà els terrenys per fer el vial. Es podria tirar endavant d’altres maneres, però les coses han de ser amistoses. Tot i això, la Generalitat els ha posat el fre. Diu que primer vol veure si hi ha interès i després, executar el que preveia l’Ajuntament. Els ha sobtat? Argumenten que potser creixem massa. Són informes urbanístics que fan persones que no viuen aquí. S’ho miren des d’un altre lloc, i no tenen la fotografia completa de la nostra realitat. La urbanització, tal com està plantejada, s’omplirà de pressa. Manlleu té dues necessitats històriques: sòl industrial, que ha sigut una lluita d’obstacles brutal que corregirem parcialment amb la Coromina, i habitatge unifamiliar, el del Fugurull. La Generalitat posa condicions, però deixant la porta oberta que, en cas que la primera part s’ompli de seguida, es pugui actuar a la segona. I el pont? Per què té tan clar que fa falta? Ho vam veure quan vam ampliar l’actual. No hi ha cap alternativa per entrar i sortir venint des de la carretera de Vic, i si s’hi ha de parar el trànsit es munta un sarau important. Aquests dos accessos ens convenen. Això també ens permetria plantejar un sol sentit al passeig de Sant Joan i que realment fes la funció de passeig. Les entrades i sortides per Roda, la Miranda i la Gleva sí que les tenen ben resoltes? A banda del pont, el mandat passat es va arreglar la carretera de la Miranda, ja amb la intenció que el trànsit pesat passi per allà quan desenvolupem la Coromina Nord. Al febrer teníem previst actuar a la de la Gleva, però per modificacions de preu la Diputació ens ha comunicat que serà més endavant. Amb l’Agència Catalana de l’Aigua hi estan discutits arran del POUM? Hem acabat sent molt amics. Però els han fet suar. I nosaltres a ells. Al tram final necessitàvem un informe urgent i ens el van fer en temps rècord, van entendre la situació. A vegades defensem posicions diferents, però tots som administració i hi ha d’haver lleialtat. S’arribarà a expropiar mai el meandre de la Devesa? Penso que sí, però correspondrà al següent regidor. Al POUM delimitem l’antic braç de riu, que ja és de l’ACA i de domini públic hidràulic. L’altra part de la Devesa queda com a zona verda i expropiable. Pel que no hi ha alternativa és l’escorxador. S’ha de quedar on és. Com ho gestionaran? La història de l’escorxador és complexa. Existia ja als seixanta, abans que hi haguessin les cases, però el problema de sorolls i pudors que denunciaven alguns veïns també era objectiu. Nosaltres vam posar fil a l’agulla. El millor seria moure’l de la trama urbana. Ho hem intentat de totes les maneres, però és impossible per distàncies. Finalment s’ha optat per bunqueritzar-lo. I Fervosa? La pugna ha estat important. També hi havia l’opció de trasllat a un altre lloc, però el jutjat els va donar la raó que era inviable. Després d’un tràmit urbanístic que ha tardat força temps, cobriran les zones que fan pudor. Aquest estiu ja el podríem passar bé. Llavors han de presentar proposta d’una planta de biogàs que resoldria definitivament el problema. Soc qui més ha batallat contra Fervosa i, alhora, qui rep més queixes de la gent. Una posició difícil. En sòl industrial, han millorat els polígons ja construïts i desencallat el del Mas, però encara no n’hi ha prou. Quatre anys enrere hauria dit una altra cosa, però ara penso que sí que en farà falta més. Hi ha molta gent interessada a comprar terrenys industrials a Manlleu. Quan acabem amb el Mas, hem d’engegar el Verdaguer i potser fins i tot algun altre sector. I no hauria respost el mateix el mandat passat? Quan l’interventor em discuteix segons què de futur, li dic que ens ha faltat llogar una persona amb una bola de vidre. Les coses van canviant. Al Mas no arriba mai el moment de veure-hi màquines. Què falla? Les obres estan adjudicades, però l’empresa que va quedar en segon lloc va presentar un recurs al Tribunal Català de Contractes. Esperem que la resolució vagi ràpid. El cas és molt clar i apostaria que caurà a favor de l’Ajuntament, però les lleis són les que són i les hem de respectar. Què més destacaria del nou POUM? El més important era respondre a les necessitats de Manlleu, que ho complim. I diria que en general s’endreça molt les circumval·lacions, tant per la part nord com la sud. Amb la C-17 i la C-37, al seu moment el polígon industrial de Manlleu va quedar a contrapeu, emplaçat on se suposava que passarien unes carreteres que al final van anar per una altra banda. Les altres potes per mi imprescindibles eren el pont i la zona d’habitatges unifamiliars al Fugurull. I l’estació de mercaderies amb tren? És cara, però l’havíem de preveure. Esperem que serveixi per fer més força a l’hora de demanar millores i el desdoblament de l’R3. Manlleu supera els 20.000 habitants i, per tant, haurà d’aplicar, per ordre de la Generalitat, la zona de baixes emissions. Saben com? Es deixa una mica de discrecionalitat a cada ajuntament. La infraestructura necessària és similar a la que ja estem desplegant a totes les entrades de Manlleu amb motiu de la instal·lació de càmeres de control, incloent-hi la fibra òptica als equipaments municipals. Pel que ha de servir la zona de baixes emissions és per controlar el trànsit pesat a dins la població. Serem molt estrictes. Limitaran els camions? Esperàvem les obres de la carretera de la Gleva per fer el canvi, però la idea va per aquí. La concretarem quan tinguem més informació. El carril bici de l’avinguda de Roma l’ha provat? Sí, de dalt a baix. La van encertar? Si féssiu aquesta mateixa pregunta a Amsterdam als anys setanta, us dirien que també hi havia dubtes i crítiques. L’ús a Manlleu ara mateix és reduït, però ho considerem una aposta clau de cara al futur. No ha dit res de la nova comissaria de la Policia Local. És perquè ja està inclosa al pressupost i, per tant, oli en un llum? L’obra es farà, però parlar-ne correspon a un altre regidor. La setmana passada, a EL 9 NOU hi recollíem coses que mai funcionen, com l’ascensor de la plaça Fra Bernadí o la il·luminació del pont de Manlleu. Ara comentàvem grans obres, però les més petites se’ls escapen? No, l’únic que si impliquen coordinació entre diverses àrees de l’Ajuntament a vegades costa més. Pel que fa a l’ascensor de la plaça, que hi ha molta gent gran que ens ho demana i em sap molt greu, tenim un conflicte amb l’empresa que es cuida del manteniment. Es va inundar el fossar i es va xafar l’electrònica. Quant a la il·luminació del pont, el cable que falla és molt especial i tampoc sabem exactament on hi ha l’avaria. Reparar-ho implicarà tallar el trànsit. Es tracta sobretot d’un tema de coordinació, però també hi ha part de mea culpa. L’oposició diu que el pressupost del 2023 és poc ambiciós. Els dona la raó? No. L’oposició fa el seu paper. És un bon pressupost. De final de mandat. Ve condicionat pels ingressos. És demagògic queixar-se per un costat dels increments d’impostos i, llavors, fer el mateix per manca d’inversions. Aquest serà el seu últim mandat? Sí, segur. Va ser regidor a l’oposició, amb CiU, i ara ha passat dos exercicis a govern amb ERC. Té ganes de plegar? Estic vivint un final d’etapa. És com si hagués donat tres voltes al circuit i ara passés el testimoni al següent corredor a la cursa de relleus. Les obres sempre molesten, i al regidor d’Urbanisme li toca donar moltes explicacions. Cansa? Forma part de la feina. La ciutadania s’ho mereix i ho demana. Si no, no t’hi posis. Plega perquè plega Àlex Garrido? Hi ha ajudat. Vol dir que si continués s’ho repensaria? Hi donaria dues o tres voltes, però no amb les condicions i la dedicació actual. No ho sé. És política ficció. Tinc bona entesa amb l’alcalde, hi he estat molt bé i quasi et diria que sí, que marxo amb ell. Li quedarà l’espina de no haver anat de cap de llista? Va haver-hi un moment que m’ho vaig plantejar. Fins i tot li vaig comentar a l’Eva, però vaig entendre que l’executiva anava per una altra banda, també per una qüestió generacional. Tenien un altre plantejament totalment legítim i quan ho veus, parles amb la família, avalues altres coses… També em ve de gust tornar a la meva professió d’enginyer. Vaig prendre la decisió el Nadal passat i dono suport a l’Eva al 100%. I si no és com a candidat no vol formar part de la llista? La llista l’ha de fer l’Eva. Em reafirmo en el que he dit: he comès alguns errors, però del global de l’etapa n’estic satisfet i ara toca passar el testimoni. Com descriuria la relació amb l’oposició? Està clar és que vostè s’entén més amb el PSC que amb la CUP... Amb els socialistes hi hem tingut enganxades importants, perquè són bons, però també m’han ajudat moltíssim quan ha calgut. No hi ha aquesta complicitat amb la CUP. Penso que estan instal·lats en el no. Les posicions sobre el POUM no les han variat des de l’avanç de planejament. Respecto la seva filosofia, però no la comparteixo. L’ha sorprès el perfil baix de Paco Zambrana? En Paco s’ha trobat amb la realitat. Quan estàs fora d’un ajuntament, et sembla que ho faries diferent, millor, però m’ha confessat que ha quedat impressionat dels molts temes que toquem i les hores que cal dedicar-hi. També s’ha de dir que l’hem tractat sempre com el regidor que es mereix, i que ens ha ajudat. S’ho va passar més bé el mandat passat, en minoria, o ha estat més tranquil amb la comoditat de la majoria d’aquest? Seré molt sincer: el mèrit és de l’alcalde, que va ser molt hàbil el mandat passat. En algun ple patíem, però té una habilitat política brutal. El ritme d’actuacions ha estat bastant constant tant aquests quatre anys com els d’abans. S’atreveix a pronosticar els resultats de les eleccions municipals a Manlleu? No. Puc dir tendències. L’Eva és molt bona mossa i té experiència, ha estat regidora i ja fa temps que està pendent de tot el que passa a dins l’Ajuntament. Tot i això, és un canvi de nom i haurem de veure com es nota. La resta de candidats es mouran en situacions similars a les actuals. Pot ser divertit. Els passarà factura electoral, el porta a porta? Aquesta és bona, de manual pels que diuen que als polítics els interessa no perdre la cadira. El millor sistema per aconseguir-ho és no fer actuacions arriscades necessàries, a priori totalment molestes per la gent. El porta a porta entraria en aquesta categoria, però fins ara els resultats són excel·lents.

“Tinc molt bona entesa amb l’alcalde i gairebé diria que sí, que marxo amb ell”

El sector porcí treballa per reobrir els mercats del Japó, Filipines i Mèxic

La Generalitat confirma que Vic rebrà 15 milions d’euros del nou Pla de Barris

Deixar el tabac, una decisió clau per a la nostra salut

Temps de tòfona a Centelles

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents