Laia Pujals
Victor Küppers va omplir divendres el Teatre Centre de Sant Joan en una jornada organitzada pel Casal Jaume Nunó i en la qual el conferenciant holandès –resident a Camprodon des de fa molts anys– va portar el seu “Viure amb alegria”.
Küppers, de 55 anys, es considera “un conferenciant no expert”. Durant anys ha llegit sobre psicologia positiva, però, tot i això, assegura que ell mai aniria a escoltar-se. “Jo transmeto les idees que m’agraden. No té molt mèrit.”
Küppers va començar la conferència aclarint que tot allò que explicaria eren coses que escoltem 14.527 vegades. “El problema és que les oblidem 14.528 vegades.” L’autor va donar voltes sobre l’alegria. “Vivim en una societat desanimada.” I davant d’això, el nostre principal recurs és l’estat d’ànim. “És la diferència entre la teva millor versió i la pitjor.”
I amb l’estat d’ànim pots viure de dues maneres: la primera, deixar que l’entorn el controli. La segona és la que dicta la psicologia positiva: “Independentment de les circumstàncies, escull sempre la millor actitud”.
Küppers va donar quatre hàbits per tal d’aconseguir-ho. El primer; centra’t en allò que està a les teves mans. “La ment sempre va al pitjor.” Per això que cal fer-se una pregunta: està o no a les teves mans?. “Si no ho està, donar-li moltes voltes et fa petit.” Pots enfadar-te, “però ha de tenir un temps raonable”.
La segona: relativitzar els teus problemes. “El dolent és fantàstic comparat amb allò pitjor.” Küppers va parlar dels drames de la vida: una mort, una malaltia… “Quan algú a la seva vida no té un drama, té una circumstància a resoldre. I aquí el dret a deixar de somriure és dubtós.” L’hàbit: cada vegada que t’enfadis pregunta’t per què. “És un drama? Tot el dret. No és un drama? Somriu i endavant.”
La tercera: valorar les coses. “Pregunta’t què hi ha de fantàstic a la teva vida.” Küppers va insistir que la frase “no saps el que tens fins que ho perds” no és demagògia. “Si demà caigués la Sagrada Família a tots ens sabria greu. Però hi ha gent que es pren un cafè d’esquena a ella, perquè s’ha acostumat a veure-la.” I aquí hi ha el perill: acostumar-se.
I l’última: sigues bona persona. “Ens estimen i estimem per la manera de ser. Ens agraden les persones bones.” La ciència està demostrant que fer sentir bé a l’altra gent produeix oxitocina, l’hormona de la felicitat. “És la nostra essència. I quan un és coherent amb la seva essència, se sent bé.”
Amb tot això, Küppers va tancar l’acte amb una última reflexió: “Vols que la teva vida sigui gran? Que mai ningú se t’acosti sense que ell se senti millor i més feliç”.
