La vigatana Eva Tresserras va estudiar Filologia Hispànica i en acabar va començar a treballar a l’institut Antoni Pous de Manlleu. El que Tresserras no s’esperava és que aquesta estada al centre manlleuenc li obriria les portes a “la seva gran passió”: la diversitat lingüística i cultural. Després d’un any de treballar-hi, va decidir tornar a estudiar. En aquest cas, va cursar un màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Barcelona, i al finalitzar-lo va seguir amb un doctorat de pràctica reflexiva i plurilingüisme.
Ja doctorada, Tresserras parla de la tesi que recentment ha publicat. “L’objectiu era veure les contradiccions –que no tensions– que emergien de la reflexió de la pràctica docent en context de diversitat lingüística i cultural. La relació amb l’experiència pròpia i la interacció –amb un mateix, amb els altres i amb la teoria– és el que permet prendre consciència de les contradiccions, i a partir d’aquí trobar noves maneres d’avançar”, apunta Tresserras. I per fer-ho, durant un any va analitzar i rastrejar el discurs de deu docents –ella inclosa– de Primària, Secundària i Batxillerat de centres de la província de Barcelona. La particularitat era que tots ells treballaven en centres amb molta pluralitat lingüística.
Tresserras sosté que “a vegades ens falta formació sobre el plurilingüisme”. I prova d’això, diu, és que “el que diu el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECRL) des de l’any 2000 per avançar en matèria de formació en pluralitat lingüística és el mateix que reclamen actualment els docents”. Tresserras també parla de l’adaptació. El distingeix de la integració perquè implica no només acostumar-se a la forma de vida del país receptor, sinó també fer evident –des de l’escola– la llengua i la cultura dels alumnes com a símbol d’identitat i pertinença. Per Tresserras, és imprescindible que els universitaris es formin en aquest sentit. “Hem d’aconseguir que s’estableixin ponts entre les escoles i les universitats, entre la formació inicial i la permanent, si volem avançar en el plurilingüisme”. “El coneixement continua provenint de la teoria i el que necessitem és que vingui de la pràctica, dels problemes reals que trobem a les aules”, afegeix.
Celebra el fet que actualment hi hagi molts centres educatius centrats en la competència plurilingüe, “que sovint són les que tenen més diversitat i les que més veuen la necessitat d’escurçar distàncies”. Un exemple d’aquests centres és La Sínia de Vic, que actualment està immersa en el grup de recerca PLURAL de la Universitat de Barcelona, del qual Tresseres és membre. “A La Sínia es van adonar que tenien una mancança perquè hi havia molts alumnes de diferents cultures i no sabien què fer perquè el volum de llengües que acumulaven emergissin”, diu.
El que Tresserras té clar és que “si un centre té ganes de canviar, les coses van bé”. Per tant, confia que a poc a poc les posicions entre escoles i universitat s’escurcin “i entre tots puguem avançar cap a una autèntica educació plurilingüe i cultural”. I com diu, “fer que passin coses”.
{{ comment.text }}