Marta Comas és professora associada del grau de Nutrició Humana i Dietètica a la UVic-UCC. També és nutricionista de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica i obesitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Des del seu coneixement remarca la importància d’una bona alimentació per prevenir l’obesitat, sobretot en edats infantils.
L’obesitat es considera una de les grans epidèmies del segle XXI. Per què?
Sobretot per la magnitud en el creixement que està tenint entre la població en les últimes dècades. Creix de forma exponencial, i a més d’una manera en què cada vegada més es marquen situacions extremes de la malaltia. Parlem de graus d’obesitat que porten associades situacions molt complexes i altres malalties.
Com es pot prevenir l’obesitat?
Primer de tot, l’hem de reconèixer pel que és: una malaltia. Fa poc es va fer una reunió a Madrid entre la societat europea d’estudi de l’obesitat i la societat espanyola de l’estudi de l’obesitat juntament amb representants polítics per establir les bases que permetin reconèixer l’obesitat com una malaltia. El segon pas és abordar les edats pediàtriques. S’està disparant molt. I si els nens creixen arrossegant problemes d’obesitat, tindrem adults obesos amb tot el que això comporta. Cal establir una bona política de prevenció.
Calen bons hàbits d’alimentació, però xoquen amb la rutina i el ritme de vida actual?
En certa manera ens venen que és complicat menjar bé, i no ho hauria de ser. I cada vegada més hi ha empreses que aposten pel menjar saludable, i si cal te’l porten a la feina. És cert que portem un ritme de vida molt estressant i prioritzem altres coses abans que posar-nos a la cuina. Menjar d’una manera saludable no hauria d’anar associat a perdre molt temps. A fer una amanida de llegums no s’hi està res: destapem un pot de llegums, hi afegim algun tipus d’amanida, i hi podem posar tonyina i el que vulguem. Són cinc minuts! El que li falta a la població moltes vegades són idees, i trencar barreres mentals: no es tracta de fer dietes, sinó menjar bé. La població en general pot menjar de tot però s’ha de mirar en quina freqüència i quantitats. I les polítiques poden fer que una persona compri una cosa o una altra. De la mateixa manera que s’han apujat impostos a les begudes ensucrades doncs també es podria fer el mateix amb els precuinats o aliments molt processats.
Invertir en menjar sa és invertir en salut a llarg termini?
Hi ha un altíssim cost econòmic en l’àmbit assistencial derivat de l’obesitat. Les persones obeses poden desenvolupar amb més facilitat malalties. I no parlem només de les que tothom coneix com la diabetis, la hipertensió o el colesterol. També pot comportar una major incidència en l’aparició d’alguns tipus de càncer. I l’obesitat també complica el pronòstic i evolució d’altres malalties. Per tant, no parlem només d’un cost sanitari, sinó un cost en vides. L’obesitat mata. Potser no directament però sí amb les conseqüències que se’n deriven.
