Dos dies després de presentar l’Acord per la millora de la qualitat de l’aire de Catalunya –que incloïa la creació de zones de baixes emissions en ciutats com Vic i Manlleu de cara al 2025–, a la lluita contra la pol·lució procedent dels vehicles de combustió li va aparèixer un obstacle en el camí. Dilluns, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’ordenança de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. Aquesta normativa impedeix des del 2020 que els vehicles sense etiqueta ambiental puguin accedir a l’interior del perímetre que delimiten les rondes de Dalt i Litoral de la capital catalana. Des de finals del mateix any, i superada la pròrroga a causa de la pandèmia, qui se salta aquesta prohibició rep una sanció. La decisió judicial defensa que les mesures proposades no són proporcionades, i que adaptar-se a la normativa està condicionat per la capacitat econòmica i social dels destinataris, els ciutadans. Tot i aquest revés, l’Ajuntament de Barcelona –màxim responsable de l’aplicació de la ZBE– ha insistit que l’ordenança continua activa, per tant, es manté la restricció de no poder entrar al centre de la ciutat sense etiqueta ambiental. Perquè quedés cancel·lada, s’haurien de descartar els diversos recursos que presentaran el mateix ajuntament i la Generalitat, un procés que es pot allargar fins a dos anys. El que molt probablement hi haurà és una reformulació de la normativa o petits retocs en l’ordenança per adaptar-se al que retreu el jutge en la sentència.
La zona de baixes emissions de Barcelona té com a objectiu reduir la contaminació de l’aire, i això té una afectació clara a Osona, on la pol·lució de l’àrea metropolitana hi arriba i hi sol quedar embassada perjudicant així la salut dels osonencs. Des d’entitats pel foment de la mobilitat sostenible, agrupacions de comerciants o sectors econòmics afectats per les restriccions la valoració de la sentència va des dels dubtes i incògnites, passant per la necessitat de reduir la contaminació i acabant per les crítiques a la normativa aplicada per l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), el seu president –l’osonenc Adrià Ramírez– remarca que la seva petició anava en la línia de ser “més restrictius en l’ús del vehicle privat”, incorporant un peatge urbà com el que ja funciona en ciutats com Londres: en horari diürn, els vehicles han de pagar un import per accedir a la zona del centre. Segons Ramírez, així no es fomenta canviar el cotxe “sinó deixar-lo a casa i apostar pel transport públic”. De fet, la proposta de la PTP apunta que els diners del peatge urbà es destinarien a millores directes del transport públic, “com l’augment de freqüències d’autobús o de tren”. Ramírez rebutja la tesi que aplicar la ZBE hagi sigut començar la casa per la teulada. “L’alternativa a no agafar el cotxe hi és”, apunta, matisant que és evident que el transport públic “té mancances que cal corregir”. En el cas del trajecte entre Osona i Barcelona –amb poques freqüències i servei deficient en l’R3–, Ramírez aposta per donar a conèixer i posar en pràctica el fenomen park&ride: anar en cotxe fins a ciutats de l’entorn de Barcelona, “com pot ser Mollet”, aparcar a prop de l’estació “i entrar a la capital amb transport públic aprofitant que des d’allà sí que hi ha bona connexió”.
Des d’una associació de comerciants com és Vic Comerç, el gerent, Roger Noguer, explica que si cal reduir la contaminació “s’haurà de fer”, i des del seu àmbit d’actuació poden ser interessants iniciatives “com el repartiment d’última milla amb mobilitat sostenible”. Tot i això creu que encara està “tot molt verd”, i que el que reclamaran és que el trànsit rodat pugui accedir als eixos comercials del centre de Vic. “No ens interessa ser un lloc de pas, sinó que qui va des d’un punt A a un punt B que serien les nostres botigues ho puguin fer.”
Vic i Manlleu estan incloses en el pla que preveu la creació de ZBE a les ciutats el 2025
En el cas de la creació d’una possible ZBE, Ramírez –de l’associació PTP– pren com a exemple Sant Cugat, “on el perímetre es va marcar en una de les circumval·lacions”. Traslladat a Vic, “podria encaixar en el cercle que fan l’avinguda Països Catalans i la ronda Camprodon”. Això a l’espera del recorregut judicial i del debat local.
