Aquest és el segon mandat com a alcalde de Tavertet d’Albert Prado (Junts), que dijous va ser un dels entrevistats del programa Angle obert d’EL 9 TV.
L’està gaudint més que el primer mandat, marcat pel Glòria i la pandèmia?
El primer va ser bastant dur. Per la pandèmia la gent a Tavertet es va trobar segura i es va portar extremadament bé i els resultats van ser magnífics. Va ser encara més dur el postcovid, perquè quan van començar a obrir com a municipi petit vam patir molta pressió de gent que venia a veure els paratges. Ens en vam sortir molt bé i vam fer una bona gestió des de l’Ajuntament i també la gent del poble.
Quins projectes estan impulsant ara?
El projecte estrella que tenim, que està bastant embastat, és la compra de l’antic edifici de la rectoria. És emblemàtic, molt gran, enganxat a l’església i per diverses circumstàncies ens va arribar. Hem de donar les gràcies al Bisbat, que ens ho ha posat fàcil, i si tot va bé a mitjan 2025 hi començarem a executar alguna obra.
Tenen idees de què hi anirà?
Una cosa són les idees i l’altra és la pràctica, que són els informes tècnics que ens diran què podem anar executant. Això serà un projecte de molts anys. Volem conservar l’antic museu a la planta baixa i a la primera ens agradaria fer-hi l’ajuntament. Han passat els anys i l’actual no compleix els requisits d’accessibilitat. A la tercera planta hi hauria una sala d’entitats i a l’última, un lloc de teletreball.
I a l’actual ajuntament què hi faran?
La intenció és fer-hi un parell o tres d’habitatges amb un lloguer racional perquè qui vulgui treballar i viure a Tavertet ho pugui fer, perquè ara per ara no es donen aquestes condicions.
Com a molts altres llocs l’habitatge és un dels problemes principals que tenen?
És un greu problema perquè ens trobem que necessitem treballadors en la pagesia, la construcció i el turisme i no en tenim. I si en trobes, com que el lloguer és turístic i massa alt, la gent acabava optant per venir a treballar a Vic.
I de futur, quins projectes tenen en ment?
Tenim l’edifici de les antigues escoles, que estava en desús, i gràcies a una subvenció de la Generalitat l’hem rehabilitat interiorment, sense tocar-ne l’estructura exterior, i ara serà un punt de trobada per a la gent del poble perquè un dimecres de novembre puguin anar-hi a fer una partida de dòmino, a xerrar o veure un partit de la Champions.
Quines diria que són les preocupacions dels seus veïns?
Una de les demandes dels veïns que vam resoldre només entrar l’altre mandat era el tema de les telecomunicacions i vam fer arribar fibra a tots els veïns. La següent cosa que vam fer va ser donar un impuls cultural a Tavertet i ara hem acabat l’obra d’aquest espai de les antigues escoles i la gent hi ha de donar vida.
L’any passat van fer obres a la carretera entre l’Esquirol i Tavertet i també es va obrir al trànsit la variant de l’Esquirol. Eren actuacions necessàries?
Nosaltres consideràvem que era important per seguretat. Això podria fer que vingués més gent i més autocars, però jo sempre penso només en la família que cada dia porta els seus fills a escola a l’Esquirol, Vic o Roda, i que es trobin la carretera el més segura possible.
Parlant de Roda, vostès que hi passen, com veuen la polèmica que s’hi viu pel trànsit?
El problema de la mobilitat és un problema global de comarca, que s’està treballant molt bé amb un projecte des del Consell Comarcal que es diu URBACT. Ara s’està fent la diagnosi i ha de ser compartit amb tota la comarca, perquè si fem actuacions puntuals sense comptar amb els municipis del costat cometrem un greu error.
Quina relació tenen els alcaldes del Collsacabra entre vostès, tenint en compte que els de Rupit i l’Esquirol són d’ERC?
Entre els tres alcaldes no parlem mai de partits, que crec que està molt bé. Sempre hem parlat del projecte comú del Collsacabra, com a subcomarca, i des del primer moment ens vam entendre. Estem orgullosos que sigui així i espero que si hi ha canvis de govern hi hagi continuïtat. Estem contents de la gestió i també s’han acabat els recels que hi havia entre pobles perquè han vist que els projectes comuns pertanyen a tothom.
Fa dos anys els tres pobles van impulsar un procés participatiu per saber com els veïns volien el futur del Collsacabra. Què s’ha pogut fer d’aquesta iniciativa?
S’han creat taules de treball de pagesia, habitatge, benestar… I tot plegat és una llavor. Quan vam presentar el projecte ja vam deixar clar que això no anava d’alcaldes sinó que ha de ser la gent la que s’engresqui i empenyi per fer coses.
A Tavertet i Cantonigròs aquest setembre van patir una plaga d’erugues del panís. Com ho van viure?
Ens vam posar en contacte tots els alcaldes, jo també vaig saber que passava el mateix al Ripollès i vaig contactar amb alcaldes d’allà. Era més molest que perjudicial i per això vam fer dues fumigacions que van funcionar bastant bé.
A Tavertet és també on la Generalitat ha conduït al llarg de cinc anys un assaig pioner a Europa sobre el tractament de la plaga de l’eruga del boix en zones forestals. Quines conclusions se n’han tret?
Nosaltres som dels que vam patir també aquesta plaga durant anys i vam actuar a la zona perimetral del municipi. Falten els resultats finals de l’estudi, que esperem que serveixi no només per nosaltres sinó també per tots els municipis afectats.
Vostè és també conseller de Turisme, Cultura i Esports al Consell Comarcal d’Osona. Quina àrea li porta més feina?
Totes tres. A l’anterior mandat ja era conseller d’Esports i ara vam creure amb bon criteri unir les tres conselleries perquè quan organitzem un esdeveniment esportiu estem interferint en el turisme i també volem que els visitants gaudeixin de les propostes culturals de la comarca.
Quin pes té el turisme a la comarca? En falta més o s’ha de frenar en alguns llocs?
La situació del turisme a Osona és molt canviant. Al Collsacabra, per exemple, es treballava bastant tot l’any, però hi havia èpoques com Setmana Santa i juliol i agost que hi havia més feina. Aquest any ha anat força bé, però l’anterior va ser catastròfic de volum de visitants per les onades de calor. Ens afecta el clima, les tendències, quan s’obren pistes d’esquí… En general, a la comarca hi ha punts de turisme massificat, amb els quals estem treballant perquè no sigui així, i d’altres que reclamen més visitants. És molt difícil aconseguir un equilibri, però hi treballem.
Al Collsacabra van acabar fent controls d’accés i a Tavertet van regular punts com el Morro de l’Abella. Quin balanç fan d’aquestes accions?
El Morro de l’Abella va ser una moda i no sabíem com gestionar-ho perquè és una propietat privada. Al final vam arribar a un acord i ens en vam sortir prou bé de regular-ho. En el cas del control d’accessos dels tres ajuntaments per Setmana Santa els resultats són espectaculars i ara estem a punt de fer un pas endavant en tecnologia, que crec que ens tornarà a fer pioners, però no en puc donar més detalls.
Des de l’àrea d’Esports del Consell tenen en marxa el projecte Osoning i són molts els esdeveniments de primer nivell que s’organitzen a la comarca. Satisfets de la feina feta?
La gestió de l’àrea com que no tenim prou tècnics la fem des del Consell Esportiu, on hi ha un equip molt actiu i Osoning funciona molt bé quant a grans esdeveniments. Alhora, però, fem una tasca molt important d’assessorament de petits municipis perquè tinguin un projecte esportiu. També estem molt orgullosos perquè tenim la Cursa Adaptada de Vic i moltes curses amb part adaptada i aquest 2025 volem cuidar especialment aquests esportistes i les seves famílies.
