“Volem reparar i rejovenir el cor perquè bategui amb força a edats avançades”

L’Institut Català de la Salut (ICS) va reconèixer el passat mes de novembre el cardiòleg vigatà Antoni Bayés i Genís amb el Premi a la trajectòria investigadora als hospitals, en el marc de la catorzena edició de la seva Jornada de Recerca. Bayés és director de l’Institut del Cor a l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona. El premi ha reconegut una trajectòria bastant prolífica: més de 800 articles publicats, finançament rebut per a una cinquantena de projectes competitius, més d’una desena de patents registrades... s’ho imaginava quan va començar la seva carrera mèdica? Fa molts anys que em dedico a la recerca, gairebé una trentena, i des de petit que tenia clar que volia fer-ho. Va ser un gran honor rebre el premi, perquè a l’Institut Català de la Salut hi ha 50.000 professionals i que siguis guardonat, havent-hi gent tan brillant, et fa sentir orgullós, content i satisfet. Penso que una trajectòria de recerca no és fruit d’una persona sinó d’un equip, i em dona molta satisfacció haver trobat en el camí un equip de gent molt potent, de la casa, que fa molts anys que treballem plegats i que hem format com una família de recerca. Hem passat moltes aventures, hem tingut molts èxits i també uns quants fracassos. I això també s’ha de dir, la recerca està plena de fracassos i d’hipòtesis que no s’han confirmat experimentalment. I en canvi, altres vegades, mentre estàs buscant en una direcció, pel camí et sorgeix un resultat que permet obrir una via de tractament nova. La recerca és així. La recerca ben feta dona resultats, encara que sigui que la hipòtesi inicial no es compleix. La recerca que ens toca als metges és una recerca aplicada. Amb el meu equip volem identificar àrees crítiques de coneixement en el tractament de malalties cardiovasculars on els nostres pacients encara no estan assolint els resultats que desitjaríem. Ara fa molts anys que treballem a reparar i rejovenir el cor, a fer que el cor sigui més jove i bategui amb força a edats avançades. Per això, intentem mantenir els cardiòcits, les cèl·lules musculars cardíaques, amb tota la seva capacitat i que el múscul cardíac bategui millor. És un repte fascinant i hem fet força passos en la bona direcció, però encara queda molt camí per recórrer. Què podem fer per evitar que el cor envelleixi? Hem de seguir hàbits saludables, com hem dit sempre, i jo crec que la mare dels ous passa moltes vegades pel pes. Si aconseguim un control del pes, a mesura que passen els anys, controlarem molt bé el nostre sistema cardiovascular. Mantenir-se en un pes adequat vol dir en línies generals que estàs fent una dieta adequada i cert exercici físic, i és molt menys probable que tinguem diabetis, colesterol o la tensió alta, que són tres factors molt tòxics per al cor. I a aquests factors s’hi suma el tabac o altres drogues com la cocaïna, que és súper tòxica per a tot el sistema cardiovascular. És delicat, el cor? El cor és un òrgan que l’hem de mimar, perquè té tota una sèrie de peculiaritats que el fan únic. Primer, les artèries coronàries que li proporcionen sang no es comuniquen entre elles. Aleshores, si es tapa una artèria, tot el tros de cor que depèn d’aquesta artèria es mor, i d’aquí la importància dels infarts de miocardi. I segon, que el cor té una capacitat regenerativa molt petita, de manera que quan una cèl·lula cardíaca es mor, difícilment la podem recuperar, a diferència del que podríem veure al fetge, per exemple. La societat està conscienciada a tenir hàbits saludables? Els consells d’exercici físic, dieta saludable i evitar el tabac els hem donat mil vegades els cardiòlegs i la resta de metges, però sovint tenim la sensació que una part de la població o bé no ens escolta o no identifiquen els factors de risc. També cal dir que hi ha molta gent que té molta cura de la seva salut i es cuida molt. Però malgrat tot, les malalties cardiovasculars no només no han baixat, sinó que continuen sent la primera causa de mort, per davant dels càncers. No es tracta tant de viure infinitat d’anys, però sí viure’ls amb bona qualitat de vida, i per fer-ho cal controlar aquests factors de risc. Perquè si no, el cor pateix. Hem de fer molt èmfasi en la prevenció. S’atenen ara les mateixes afectacions cardiovasculars que fa trenta anys? Està canviant i anem cap a un escenari de població envellida, on s’identifiquen tres malalties molt prevalents: la insuficiència cardíaca, la fibril·lació auricular, que és una arrítmia, i les malalties de les vàlvules. En aquest últim cas, el de les vàlvules, que són les portes que controlen el pas de sang dins el cor i amb el temps es fan malbé i no tanquen o obren com toca, s’està treballant i s’ha avançat molt en el seu tractament, amb procediments percutanis, sense haver de fer cirurgia a cor obert, mitjançant pròtesis amb catèters. El cas de la fibril·lació auricular també és destacable perquè té múltiples complicacions que poden derivar fins i tot en un ictus. El que s’està convertint en una epidèmia aquests darrers anys és la insuficiència cardíaca, que provoca que el pacient es cansi, noti fatiga, li costi respirar i se li inflin els turmells. És molt freqüent. La insuficiència cardíaca s’associa sovint a l’edat? La insuficiència cardíaca és la gran desconeguda per a la població. Moltes vegades aquesta malaltia existeix i el que es diu és que la persona s’ha fet gran i que és normal que es cansi. Però no és així. És cert que hi ha un declivi lent i progressiu que forma part de l’edat, però en la insuficiència cardíaca s’observa un grau de fatiga o manca d’aire que no teníem uns mesos enrere, i això ja ens ha de posar en alerta. Ens cal agafar la insuficiència cardíaca a l’inici, fer un diagnòstic precoç per posar un tractament que també ho sigui i evitar que el cor claudiqui, posant en risc la vida d’aquests malalts o empitjorant la qualitat de vida. És una afectació que es pot detectar amb una ecocardiografia o amb una anàlisi de sang senzilla, en què nivells alts de la proteïna NT-proBNP ens indiquen que els cardiòcits estan patint. Si la tractem a temps, podem aturar la progressió de la malaltia i estem obtenint millores molt espectaculars. Les malalties estan canviant, estem passant a malalties de gent gran, però on estem aconseguint resultats molt interessants. Parlava abans del consum de cocaïna com un factor de risc. N’atenen molts casos? Ja fa anys que en veiem. Però darrerament estem detectant una banalització del consum de cocaïna i l’ús d’aquesta substància barrejada amb alcohol ens està portant infarts molt joves a la unitat coronària. Estem veient gent amb infarts entre 25 i 35 anys. Això ho veiem no cada cap de setmana, però sí tot sovint. I això posa els pèls de punta perquè són infarts evitables. A més, un cop has tingut un infart, entres en una malaltia crònica que s’ha de vigilar per sempre més. I estem parlant d’edats molt joves. Fer poca activitat física s’associa habitualment amb problemes cardíacs. L’excés també comporta riscos? Sí, de fet l’efecte de l’exercici físic podríem dir que té forma d’U quant a risc cardiovascular. En un extrem, amb hàbits sedentaris, el risc puja. Si es fa una activitat física moderada, el risc és mínim, però torna a pujar si ens excedim. Ho veiem clarament amb alguna gent jove que desenvolupa miocardiopaties, o amb alguns corredors de llarga distància i que havien estat grans atletes de joves que poden tenir més probabilitat d’arrítmies quan són més grans. Per tant, millor trobar l’equilibri. L’atenció ràpida en episodis com els infarts continua sent cabdal per millorar el pronòstic? Sens dubte. En l’infart, el pacient pot notar fonamentalment una opressió al pit, al centre del pit o a la banda esquerra, que a vegades pot pujar al coll, se’n pot anar a les mandíbules, es pot irradiar al braç i fins i tot als canells, a més d’anar acompanyat de sudoració freda o sensació d’ofec. Si passa això, cal trucar al 061 o al 112 per rebre una atenció ràpida. Si es detecta que és un infart, a Catalunya tenim, afortunadament, un sistema excel·lent de codi infart que farà que es porti el pacient a l’hospital que pertoqui i mentrestant un equip es prepari al centre per fer el catarisme i obrir l’artèria. Al territori tenim un sistema excel·lent muntat des del 2009 que ens ha permès salvar infinitat de vides i que els infarts siguin més lleus. La ciutadania tendeix a veure els centres hospitalaris com a espais merament assistencials. Creu que la recerca és un vessant poc conegut dels professionals sanitaris? La recerca és menys visible en el dia a dia. A la part assistencial, tu tens un pacient concret que es troba malament i has de córrer per tractar-lo i aviat pots veure com evoluciona. La recerca requereix identificar una hipòtesi, trobar àrees que no s’han explorat, aconseguir els recursos i desenvolupar l’estudi, i això són mesos i anys. Hem treballat molt amb cèl·lules mare i vam identificar un nou tipus de cèl·lula mare que estava al greix que rodeja el cor, i aquest nou tipus de cèl·lula no s’havia descobert encara. I ostres, això no et passa cada dia. Per tant, aquesta és una fita important. Quina transcendència tindrà? Ho estem recercant, confirmant si aquestes cèl·lules col·locades al lloc correcte poden participar en la regeneració del cor adult. Cal fer experimentació in vitro, in silico (per simulació) i d’altres, però fins que no estem amb el pacient no podem assegurar la seva eficàcia. La recerca requereix aquest punt de prudència. És important que la societat sàpiga que estem investigant sense defallir, cal generar esperances, però evitant falses expectatives. Quins projectes han impulsat recentment? Estem acabant un projecte fascinant, el del bioimplant PeriCord, una recerca que vam abordar gràcies a La Marató de TV3 i amb tres fonts de finançament. El que hem fet és crear “cor de laboratori”, un fragment de teixit completament desenvolupat al laboratori, que ha estat aprovat per les agències regulatòries per aplicar-lo a pacients. També estem treballant activament a trobar nous tractaments per la insuficiència cardíaca, i a reconèixer els processos moleculars de les malalties. Cada cop és més evident que la inflamació crònica és responsable de moltes patologies cardiovasculars. Recentment hem identificat un tipus de macròfags que infiltren les aurícules i causen arrítmies. Una altra àrea on hem estat pioners és en l’àmbit dels biomarcadors cardíacs i la medicina de precisió. Gràcies a la recerca, l’activitat assistencial canvia. Els avenços ens permeten ser cada cop més precisos, però hem de fer el possible per mantenir una atenció propera. Un exemple: jo soc de la cinquena generació de metges. El rebesavi i el besavi oferien una atenció menys precisa que ara, perquè no tenien tantes eines ni el coneixement que tenim actualment, però era una medicina molt personalitzada, coneixien molt bé el pacient i el seu entorn. Ara tenim eines de gran precisió, però correm el risc de deshumanitzar la medicina. Hem d’intentar no renunciar a cap dels dos vessants. El meu repte, com a director del Departament de Cardiologia de Can Ruti i com a catedràtic de Cardiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, és que les noves generacions combinin una atenció humanista al pacient amb un coneixement tècnic d’excel·lència. A això cal sumar-hi el tractament amb equips multidisciplinaris? Els equips multidisciplinaris són fonamentals, i aquests han d’incloure tant els professionals de l’hospital com l’atenció primària. Hem de treballar en equip per evitar una atenció fragmentada. A vegades no en som conscients, però els pacients que tenen múltiples patologies, en comptes de fer-los anar de despatx en despatx, el que hem de fer és seure tots els metges junts de diferents especialitats i discutir per veure quina és la millor opció per a aquest pacient en concret i tractar-lo de forma integrada. Des de l’any passat, es parla molt de la intel·ligència artificial. Com ha aterrat en l’àmbit assistencial? La intel·ligència artificial ens obre oportunitats de millora fascinants i ens pot ajudar a ser més ràpids en el procés de diagnòstic, més eficients. I alhora també més precisos, perquè quan analitzem una imatge probablement tindrem més finesa per identificar la patologia. Però no podem posar-ho tot en mans d’algoritmes. El pacient el que vol és el contacte humà amb una altra persona que el miri als ulls i que l’entengui i li sàpiga explicar què és el que li passa. Estic a favor d’una medicina mixta, personalitzada i de precisió i en contra que la major part dels contactes mèdics siguin telefònics o virtuals. Potser ho veig des d’una perspectiva romàntica, però la meva realitat em diu que el pacient necessita que el toquis, que l’escoltis, necessita palpar que hi ha un ésser viu conscient de la seva afectació. Cap on ha d’avançar la recerca en cardiologia? Hem d’anar cap a la prevenció de la malaltia i el manteniment de la salut. I nosaltres estem treballant molt a rejovenir el cor, a treure la cicatriu i la fibrosi i fer que el cor torni a bategar amb la joventut d’anys anteriors, en l’arteriosclerosi per evitar que les artèries es tapin, en noves formes noves de tractar les vàlvules malmeses. També cal repensar els circuits assistencials, hem de recercar sobre com gestionar millor l’atenció que donem als nostres pacients. També estem treballant en electromedicina i intel·ligència artificial, volem entendre la biologia molecular del cor per trobar fàrmacs específics per a cada malalt, i que l’atenció mèdica i la percepció de l’atenció mèdica sigui de qualitat i que el malalt visqui el procés de la malaltia d’una manera més amable que no pas abans. I això implica tothom, implica tot l’equip i tots els dispositius assistencials. L'únic que sabem del cert és que fruit de la recerca hi haurà innovació i millor salut. I nosaltres volem ser-hi a primera fila.

“Volem reparar i rejovenir el cor perquè bategui amb força a edats avançades”

Repartits gairebé 13.000 productes menstruals de franc en el primer any de campanya

Trien tres equips d’atenció primària d’Osona per liderar plans de millora que després es replicaran a altres llocs

Com depurar l’organisme de manera natural

El Parlament torna a demanar construir un tercer CAP a Vic

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Un bus de Sagalés s'accidenta a Mollet

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

Dos accidents aquesta tarda a la C-17, a Tona i Orís

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Arriba a judici 20 anys després l'estafa immobiliària als pisos de Can Garcia de Manlleu

Manifestació a Manlleu contra la Zona de Baixes Emissions

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà