“Cal posar l’accent a optimitzar el valor que aporten les fires, més que a augmentar xifres”

Bernat Vilarasau tancarà aquest mes d’abril una etapa de vuit anys al capdavant de l’OFIM (Organisme Autònom de Fires i Mercats). El passat desembre, quan l’Ajuntament de Vic va convocar el concurs per escollir el futur gerent, Vilarasau ja va anunciar que no hi participaria. Tanca una etapa de vuit anys a la gerència de l’OFIM, en un bon moment, amb 15 fires actives i havent crescut un 26% pel que fa a visitants en el darrer any.Estem molt contents i no només per les dades quantitatives, que són bones perquè hi ha hagut una renovació i creixement de les fires, sinó també perquè l’orientació que durant aquests anys han tingut les fires, posant l’accent no només a renovar o innovar en els seus formats, sinó també incidint en la seva sostenibilitat, que és un dels eixos de treball en què som pioners. De les fires n’hi ha tres d’una gran magnitud: Mercat del Ram, Mercat de Música Viva i Mercat Medieval. Com es compagina amb la resta d’activitat?Cal destacar que Vic aposta per les fires ja històricament. I aquesta aposta es veu reafirmada amb una dedicació de personal i pressupostària bastant atípica. En altres llocs, fires com el Mercat del Ram, el Mercat Medieval i el de Música Viva estarien externalitzades. Gestionar-la internament fa que puguis controlar molt més la proposta firal, la qualitat o les condicions que ofereixes. Aquestes tres fires marquen molt el ritme de l’any i una de les feines importants és veure com millorar i fer-les el màxim d’eficients. A partir d’aquí, Vic té capacitat d’acollir altres esdeveniments firals per completar una oferta firal molt potent. Una de les històriques és la Fira de la Muntanya. Va semblar que tocava fons però s’ha sabut revitalitzar.Les fires sempre s’han d’anar repensant. Són un instrument per a la dinamització econòmica i comercial, a més de ser un element, en algunes molt clar, de cohesió social i d’identitat. La Fira de la Muntanya neix de la necessitat, en el seu moment, de fer un mercat de segona mà, en l’àmbit de l’esquí. Basant-se en això es va anar creant tot un esdeveniment, però sí que és veritat que havia quedat una mica encallat. I aquí va ser clau apostar per un sector que no era molt present a la fira, però que ha tingut una popularització brutal, com és l’escalada. Hi ha hagut una explosió en el sector jove, que visitava poc la fira. Aquesta aposta per l’escalada ha sigut clau i també saber trobar l’enllaç i les sinergies amb la fira del llibre de muntanya. Li han donat una ebullició que la gent la viu d’una manera diferent del que podria ser una fira que ja té 41 anys. "Les fires són un instrument de dinamització econòmica i de cohesió social"Bernat Vilarasau, gerent de l'OFIM Citava la fira del llibre de muntanya. S’ha qüestionat que Vic arrossegui activitats nascudes en altres punts de la comarca.Jo soc tècnic i a més a més soc de l’Esquirol i per tant no entraré en el vessant polític. Com a gerent sí que crec que és important tenir com a criteri que Vic té prou capacitats com per no haver de fer les fires que ja es fan a altres llocs. Dit això, el que jo vaig viure, perquè quan vaig arribar la fira del llibre ja era aquí, és que la fira tenia problemes per mantenir-se al Collsacabra i van venir cap a Vic a veure si seria possible un encaix. Aquestes coses no són fàcils i des de la capitalitat s’ha de tenir sempre una actitud de molt respecte cap a totes les activitats que es facin al territori. Del Lactium en els darrers anys s’ha consolidat la fórmula i l’espai, al parc Balmes. El rumb és el correcte?Sí, crec que està en un bon camí. La fórmula que s’ha trobat pivota sobre tres peus importants: l’Ajuntament de Vic, com a emplaçament expert en fires; les complicitats amb el sector, que en aquest cas estaven identificades amb l’associació Acrefa, i una direcció de l’esdeveniment professional externa, en la figura d’Isaac Gelabert, expert en fires gastronòmiques. És el triangle que ajuda que el Lactium sigui un èxit. És cert que ara passem per un moment d’impàs amb Acrefa, però crec que això s’arreglarà en breu. I una altra de les fires de la qual s’ha anat reconduint la situació és la que ara coneixem com a Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS), que agrupa altres propostes.Aquí la fórmula que no sabem si és l’adequada. Estem en fase de prova, de consolidació. Les fires que anàvem fent quedaven limitades perquè potser eren molt específiques d’un sector concret i era molt complicat mantenir-les com a tal. També tenim la certesa que la societat va cap a la incorporació cada vegada més de temes de bioconstrucció, construcció sostenible o energies renovables d’una forma exponencial. Per tant, creiem que la demanda social existeix. Ara bé, per nosaltres encara té recorregut perquè de 4.500 visitants l’any passat s’ha passat a 5.800 aquest any, però per consolidar-se hauria d’arribar als 10.000 o 15.000 visitants, perquè sigui prou atractiva per als expositors. "Vic té prou capacitats com per no haver de fer fires que ja es fan a altres llocs"Bernat Vilarasau, gerent de l'OFIM L’any passat es van fer a Vic 15 fires. És una xifra adequada? Ha de primar la quantitat o la qualitat?Sense voler influir en qui vingui al darrere, la meva opinió és que estem en un moment que ni augmentar el nombre de visitants, que ja arriba pràcticament al mig milió, ni el nombre d’esdeveniments no hauria de ser un objectiu estratègic. Caldria posar l’accent en el fet que els formats aportin el màxim de valor tant a la ciutat, com als visitants i als expositors. Cal optimitzar el valor que aporten les fires, més que augmentar. Per tant, estan en un bon equilibri?Sí. Penseu que el retorn per cada euro invertit de l’Ajuntament en les fires és molt elevat. D’uns 13 euros per euro invertit a la Fira de la Muntanya, fins als més de 30 que suposa el Mercat Medieval. Difícilment, trobarem activitats de dinamització econòmica que tinguin un retorn tan directe i amb aquesta quantitat. Per vostè, aquesta etapa de vuit anys ha estat una bona experiència?En l’àmbit professional, estic molt satisfet. Quan s’apropa l’esdeveniment és un moment de tensió, perquè sempre hi ha imprevistos i l’administració, en aquest sentit, no és l’organització més àgil del món, en algun dels seus procediments. Això comporta una certa tensió i demana una gestió de la pressió correcta. Ara, fora d’això, tenir un equip com el que tenim a l’OFIM, tan professional, que és gent que es creu la seva feina, és el més allunyat que pot haver-hi de la sensació de treballar en una administració, perquè la gent aquí quan arriben les fires es treballen les hores que calguin, i fa el que sigui perquè surti. El sisè informe de competitivitat d’Osona posa nous elements al debat sobre com s’ha de diversificar l’economia d’Osona. Tindria sentit una fira tecnològica a Vic?El que estem intentant impulsar des de l’OFIM, Creacció i el Departament d’Acció Climàtica és el Congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT), perquè el sector alimentari és el primer sector a la comarca i s’ha de transformar. I aquesta transformació vindrà donada per nous models de negoci diferents als que hi ha ara, però també per la incorporació en els que hi ha ara de tecnologia que faci més sostenible, més resistent, més transparent, més accessible tot el que es fa. És un repte important. Això és diferent d’una fira tecnològica com a tal que, potser em puc equivocar, no la veig a Osona. Com deia abans, han estat pioners en l’aplicació dels ODS. Amb quins objectius?Això neix d’una voluntat de la Federació. Totes les fires estem molt alineades i es treballa amb el convenciment que les fires no només han de ser sostenibles, sinó que han de ser un instrument perquè la societat avanci cap a la sostenibilitat. Podran ser una eina no només de dinamització econòmica sinó de transformació de la societat.

“Cal posar l’accent a optimitzar el valor que aporten les fires, més que a augmentar xifres”

“El model del rebost solidari és caduc. La idea és tancar al gener”

“Guanyar és molt bonic però mantenir-se és molt complicat”

“Estic convençut que els clubs poden vèncer inèrcies i fer les coses millor”

Rovira viu a Vic un dels últims actes com a secretària general d’ERC

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin