“Treballar amb aliances és el futur; si no, no ens en sortirem”

Quin balanç fa d’aquest any d’aliança entre el Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de Campdevànol?El projecte ens el va encarregar el CatSalut el març de l’any passat i al juny el vam posar en marxa amb l’objectiu d’acostar al màxim els serveis que es poden fer a un hospital de nivell 2, com és el de Campdevànol, amb el de Vic de referència com a centre de nivell 4. Durant l’any, de manera progressiva hem anat fent la integració de diferents serveis territorials amb caps de servei com a responsables de l’atenció d’un centre i de l’altre. El balanç és que s’ha fet moltíssima feina amb molts professionals implicats. Per exemple, hem fet moltes intervencions quirúrgiques, moltes més de les previstes, i hem deixat la llista d’espera molt bé. Treballar amb aliances és el futur, perquè en un entorn on ens falten professionals o ens unim o si no no ens en sortirem. Vostè fa dos anys que està al capdavant de la direcció assistencial de Vic i Campdevànol. Amb què s’ha notat aquesta direcció compartida?Jo rendeixo comptes a les gerències de Vic i Campdevànol i això és el que ha fet que el desplegament s’hagi fet amb serveis territorials, amb els quals hem posat els dos centres al mateix nivell, no és que un sigui subsidiari de l’altre. Per tant, jo destacaria molt que no és una direcció única sinó que és compartida, cosa que és un tret diferencial respecte d’altres models. La mirada és molt més integradora. No és que un professional vagi al Ripollès a fer una activitat i torni, sinó que tenen el mateix nivell de responsabilitat als dos llocs. Quan va passar a ocupar la direcció assistencial de Campdevànol el Departament de Salut es va afanyar a assegurar que això no implicava una recuperació de Vic com a hospital complementari per a Campdevànol com ja havia passat abans, però al cap de poc temps va acabar sent així. El seu nomenament ja formava part del canvi?No. Campdevànol s’havia quedat sense direcció assistencial i van obrir un procés de selecció però la plaça no es cobria. Van ser les gerències que es coneixien les que em van proposar assumir-les totes dues. Posteriorment, al cap d’un any, va arribar l’encàrrec del CatSalut. Van ser tres anys, entre 2019 i 2022, els que els pacients del Ripollès van passar a dependre d’Olot i el Trueta de Girona fins que fa un any van tornar a l’òrbita d’Osona i Barcelona. Per què es va decidir desfer camí?Va ser perquè el Servei Català de la Salut va començar a treballar un model territorial on a banda de les regions sanitàries hi ha també diferents eixos a Catalunya. Es va apostar per començar per un dels pioners, que va ser l’eix de la C-17, i per això Campdevànol va entrar a formar-ne part seguint els hospitals de la carretera i amb el Clínic com a hospital terciari. L’altre motiu és perquè representants de la Fundació Hospital de Campdevànol i alguns alcaldes havien manifestat en reunions amb la conselleria que el flux natural era baixar cap a Osona i que era complicat desplaçar-se amb transport públic cap a Girona. A Vic hi ha tren, autobús i una autovia amb doble carril i ja veníem de l’aliança del Triangle, que quan es va desfer va mantenir alguns serveis com farmàcia, diagnòstic per la imatge, reumatologia, nefrologia o dermatologia. Per l’Hospital de Vic suposa muscular-se guanyar població per atendre?Com més casos tens més pots apropar els serveis a la ciutadania. Poder atendre aquestes 25.700 persones que hi ha més o menys al Ripollès ajuda a poder atendre un cert nivell de complexitat a prop del territori.Vostè personalment prefereix Osona i Barcelona a la Garrotxa i Girona?No és que hi hagi preferències sinó que s’ha volgut desenvolupar un model de servei territorial, on es visiti amb el mateix afecte, rigorositat, criteris qualitatius i quantitatius que ens marca el sistema sanitari català públic. Quines són les principals preocupacions dels pacients d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès?Els ho hauríem de preguntar a ells, però nosaltres ens ocupem de fer l’activitat amb la màxima qualitat assistencial i també de buscar professionals perquè no tenir-ne pot comportar no poder realitzar activitat i tenir llistes d’espera més llargues. L’aliança els ha ajudat a captar més professionals?Sí, perquè l’Hospital de Vic és universitari i tenim la Facultat de Medicina però també Odontologia i Audiologia i tota la Facultat de Ciències de la Salut. Això fa que tinguem capacitat d’atracció per a aquells professionals que estan en hospitals de la corona metropolitana i que volen entrar al món acadèmic, ja que les grans universitats de tota la vida costa molt que generin places. També tenim l’IRIS, l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central, on participem tant Campdevànol com Vic i podem oferir recerca a aquests professionals. Ja hem pogut fitxar-ne alguns que han vingut a viure a Osona o el Ripollès i que han vist que en aquestes comarques es pot treballar amb rigorositat i compatibilitzar-ho amb la docència i la recerca, mentre també guanyen qualitat de vida. Crec que amb l’aliança els pacients del Ripollès han guanyat més cartera de serveis al territori i pels professionals hem aconseguit ser dos centres més magnètics. Per què passa que falten professionals a Catalunya?És multifactorial. Ens trobem que hi ha onades de jubilació molt grans de la generació del baby boom que ha omplert els hospitals durant molts anys i que els joves encara no ens arriben perquè és un procés lent d’anys d’estudis i especialització. L’àmbit metropolità i els centres terciaris absorbeixen molts professionals perquè tenen encara molt glamur i perquè formen molts residents que ja es queden allà. També hi ha desconeixement sobre les comarques i hem de saber explicar que aquí es treballa molt bé. Gràcies a l’aliança de la C-17 compartim coneixement amb el Clínic i, per exemple, un tractament d’un càncer es fa exactament igual aquí que a Barcelona. Per això volem formar molts residents aquí i que ens coneguin. Al Consorci ja som docents i ara estem treballant perquè Campdevànol pugui formar part també d’aquesta unitat docent territorial. Mentrestant, la solució és que en vinguin d’origen estranger?Nosaltres vetllem perquè vingui d’on vingui el professional ens preocupa que compleixi els criteris qualitatius que marca el Departament de Salut i ens n’han homologat molts, cosa que vol dir que tenen una molt bona formació. Els canvis de govern a la Generalitat afecten l’atenció sanitària?Jo m’ocupo de la part assistencial i nosaltres no treballem per mandats polítics sinó per plans de salut que ens marquen els objectius, i aquests són de llarg recorregut, si no tampoc no tindríem resultats. La relació amb la Conselleria de Salut i el conseller Manel Balcells és bona?Sí, i el conseller ha vingut diverses vegades tant a Vic com a Campdevànol i ha fet seguiment de prop de l’aliança. Ha tingut interès a parlar amb els caps de servei territorials per conèixer el detall. Per la gent que es dedica a l’àmbit sanitari, quin és el millor perfil de conseller, un professional?No ho sé. Jo crec que depèn de com són les persones, com tot a la vida, i també del moment. No és el mateix gestionar una crisi com vam tenir amb la pandèmia que gestionar un període de més estabilitat o un període on hi ha un entorn de crisi econòmica. El que és important és que hi ha una estructura tècnica amb molt coneixement, que assessora els consellers. Tenim una molt bona base en aquest país i jo crec que el sistema sanitari és una de les joies que tenim i que hem de cuidar. A vegades no ho valorem prou perquè és igual el color de pell que tinguis, on visquis o els diners que tinguis, ja que a altres països això et condiciona les possibilitats de viure i aquí tothom té les mateixes. Els serveis compartits entre Osona i el Ripollès que han posat en marxa fins ara són 18. La setmana passada anunciaven l’últim, que és el de pediatria, i que era llargament reivindicat al Ripollès per poder disposar de més cobertura.Sí. El que hem fet és treballar amb el model que el Departament va treure el desembre de l’any passat i que estipulava un model o un altre en funció de si l’àmbit és urbà o rural i en aquest últim cas diu que s’ha de fer més a mida. Al Ripollès el model que creiem que pot funcionar és aquest que aplicarem, que és que el pediatre independentment d’on visiti tingui unes agendes complementàries per atendre nens d’altres municipis, on aquell dia no visita. S’ha incrementat la inversió per desplegar els nous serveis o l’atenció a les dues comarques es fa amb els mateixos professionals?Ens hem reorganitzat i també s’ha ampliat la plantilla en la majoria de serveis. Per exemple, a l’Hospital de Campdevànol de dilluns a divendres hi ha dos cirurgians, i n’hi hem sumat dos de més perquè si fossin els mateixos de l’equip d’abans hauríem de tancar un quiròfan a Vic. Hem de garantir l’activitat a tot arreu. A l’abril quan es va formalitzar la xarxa C-17, Salut es va comprometre a revisar el finançament dels hospitals de Vic i Campdevànol. N’han tingut més notícies?Aquest tema depèn més de les gerències que de l’àmbit assistencial, que és del que m’ocupo jo. Però sí que he de dir que per fer tot el projecte dels serveis territorials hem pogut disposar dels recursos que hem necessitat. Fins on volen créixer?El Consorci ha d’augmentar alguns procediments, tal com marca el CatSalut segons el nivell d’hospital. Ja n’hem augmentat molts, però encara n’enviem a fora. Per exemple el servei d’oftalmologia des de fa tres anys ja fa cirurgia complexa de glaucoma i de retina, posa vàlvules i fa oculoplàsties, que abans no es feien aquí. De retruc això beneficia Campdevànol, perquè si aquests processos es fan aquí la població no haurà d’anar més lluny. Al Ripollès fem una cirurgia que no es fa a altres llocs que és de les hèrnies complexes amb laparoscòpia, que vam decidir començar a Campdevànol. Té molt bons resultats i després l’estendrem aquí. Així també aconseguim fidelització de talent professional als dos llocs. Quina relació té amb els gerents dels hospitals de Vic i Campdevànol?És excel·lent. Si no no podria treballar. Les dues parts m’ho han facilitat molt i si no fos per això no seríem on som. Vostès s’esforcen a explicar tot el que es fa bé, però sobre els dos hospitals sempre planen els casos que no hi van de bé. És una lluita constant la de fer-los guanyar prestigi?Passa a tot arreu. Nosaltres intentem fer les coses amb rigorositat, amb qualitat, amb seguretat, amb educació i amb respecte, que crec que són valors molt importants per les dues institucions. Vetllem molt per atendre les reclamacions i prenem mesures perquè no torni a passar. Sobretot ens preocupa el tracte, tot i que moltes vegades és un tema de percepcions. Llegim totes les reclamacions i les contestem totes. Una altra de les estratègies que tenim és que treballem amb grups per avaluar l’experiència de l’usuari i veure què opinen dels processos i també ho fem a través d’enquestes. Clàssicament, la medicina ha sigut molt paternalista i ara treballem molt per incloure la vivència del pacient. I per continuar millorant aquesta atenció que fan cal també un edifici nou a Vic o el que cal són més recursos humans?Hi ha manca d’espai i no sé si s’ha d’aconseguir amb un edifici nou o amb un d’annex, però ens calen més metres quadrats. Hi estem treballant, però, per exemple, els quiròfans ens han quedat curts i els tenim treballant matí i tarda i a vegades fins i tot caps de setmana, i de ressonàncies també en fem fins i tot a la nit. Arribarà un moment que voldrem una segona ressonància i necessitarem espai i també per a les consultes externes, perquè hem augmentat moltes especialitats, com ara a pediatria on ara tenim totes les subespecialitats. Més que llits necessitem altres espais per fer coses que es fan de manera ambulatòria.

“Treballar amb aliances és el futur; si no, no ens en sortirem”

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar l’ajut europeu de 2,7 milions d’euros per la nau del Pla de Ripoll

Alba Riera i el Vic-ETB, protagonistes a la cloenda del ciclisme català 2025

Arnau Lledó presenta a casa el seu projecte per al Dakar

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles