Al supermercat Casa Espina, al carrer Morgades de Vic, no es parla d’altra cosa: l’increment dels preus de la cistella de la compra. Dia sí dia també. “Mai havíem vist que alguns productes s’apugessin dos i tres cops en només un any”, expliquen des de l’establiment. Ho han notat sobretot en els elaborats amb llet i farina, “els aliments més bàsics”. Això significa que una compra que abans es feia per uns 30 euros, ara se’n paga entre 40 i 45. “La gent ho comença a notar i vigila”, apunten.
Al supermercat tenen detectat que, amb el context de crisi i inflació, la clientela demana més productes de marca blanca. Articles que, de fet, també s’han apujat. “El caldo de 89 cèntims el venem com xurros”, apunten des de Casa Espina, que ha posat un palet amb productes d’oferta en percebre aquesta demanda creixent. I lluny d’acabar-se, des de la botiga preveuen que això anirà a més d’aquí a uns mesos: “L’octubre i el novembre sempre són dolents per al sector de l’alimentació.”
Aquests comentaris de les dependentes entronquen amb els de molts altres establiments, com carnisseries o forns de pa. “No només s’han apujat aquí, els preus. Ho han fet a tot arreu. És el mal de tots”, conclouen des del supermercat.
Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), l’increment a les grans superfícies ha sigut del 15,2% en només un any. Així ho determina l’estudi anual que fa aquesta entitat després de recollir dades en 1.180 centres comercials. Es tracta de la pujada més gran en els 34 anys que fa que s’elabora l’informe. Des de l’OCU són contundents. Adverteixen que el 2022 serà recordat com l’any de “la gran inflació”.
Al setembre, l’índex de preus al consum (IPC) va ser del 9%, lleugerament per sota del de l’agost (10,5%). Aquesta variació es deu principalment a la baixada de preus de l’electricitat, que es va apujar ara fa un any. De fet, en l’explicació de la tendència a l’alça dels productes d’alimentació hi té una elevada incidència el cost de l’energia i d’alguns materials que s’utilitzen en els envasos. Un exemple molt clar són les llaunes de tonyina. Un paquet de sis de marca blanca costava fa un any 3,95 euros, i en l’actualitat en val 4,65. Això representa un augment del 17%. En aquesta crescuda del preu no només s’hi ha de tenir en compte la llei de l’oferta i la demanda –de fet, per la tipologia de producte no hauria d’haver canviat gaire en dotze mesos–, sinó altres factors com per exemple els envasos que l’acompanyen: tant el cartró com la llauna d’alumini són materials que s’han encarit molt, i l’energia per manipular-los fa créixer encara més el cost de produir-los.
En aquest sentit, als planys dels clients per la pujada dels preus dels aliments, Casa Espina hi suma la seva preocupació per com han augmentat les factures de la llum.
Aquesta preocupació per la situació econòmica actual i per l’augment de costos també es veu reflectida en una enquesta que va elaborar Vic Comerç a principis de setembre. Van contestar-la una seixantena de comerciants.
En relació amb el 2021, una quarta part dels enquestats asseguren que el que paguen d’electricitat i gas ha augmentat més d’un 50%. En aquesta mateixa línia, l’estudi alerta que si les despeses mantenen la tendència a l’alça, un 8% veurien compromesa la seva activitat fins al punt de plantejar-se abaixar la persiana, mentre que un 27% entrarien en un escenari “preocupant” i un 48% haurien de fer front a afectacions parcials.
Sobre si l’augment de l’energia l’han repercutit en els productes i, per tant, els clients, la majoria d’enquestats consideren que “les condicions de mercat no ho permeten” (46%) o, si ho han fet, ho han carregat poc en el consumidor (40%). Això sí, molts han portat a terme accions a l’empresa per reduir costos.
“HEM HAGUT D’APUJAR EL PREU”
El forn Corominas de Santa Eugènia s’ha plantejat abaixar la persiana
El llum, el gasoil i la farina són les despeses més grans al forn de pa i pastisseria Corominas de Santa Eugènia de Berga. I no paren d’augmentar. “Aquest any la farina ho ha fet quatre vegades”, apunta Eudald Corominas. De fet, aquest producte és el 90% de la seva facturació. És forner des de fa uns 36 anys i confessa que “mai havia estat tan complicat pagar els proveïdors”.
Per redistribuir la despesa del forn ha apujat lleugerament el preu del pa. Va fer-ho a principis de gener i una altra vegada a principis d’aquest mes d’octubre. “Et veus obligat a fer-ho i tot i així no compensa la puja de tota la resta”, subratlla. A més, apunta que no pot tocar-los “massa” perquè al final en una botiga de poble “no entrarà la gent per la porta”.
El forner explica que, de moment, no ha percebut canvi d’hàbits a l’hora de comprar el pa en els seus clients. Opina que a la llarga es notarà més i, per exemple, la gent anirà a buscar el pa a la gasolinera perquè serà més barat. “Deixem de banda si és el mateix o no, o si és bo o no, atipa igual!”, etziba.
Davant d’aquesta inèdita conjuntura, Corominas s’ha plantejat abaixar la persiana del seu establiment. “És molt complicat i amb aquesta situació no es treballa a gust”, apunta el forner, remarcant que per Nadal, Pasqua o Castanyada amb els panellets, diades importants per als forners i pastissers, hauran de pagar factures en lloc de guanyar-s’hi la vida.
