Esquerra Republicana i Junts, que han arribat a un acord per governar plegats al Consell Comarcal d’Osona sumant els seus 22 consellers, voldrien integrar a la direcció de l’ens supramunicipal tots els grups que hi van obtenir representació fruit dels resultats electorals del 28 de maig: els independents (quatre representants), el PSC (3), la CUP (2) i Ara Pacte Local (2).
Per tal de materialitzar-ho, aquesta setmana hi ha previstes diverses trobades en què s’oferirà delegacions a independents i socialistes i formar part del govern però no capitanejar carteres a Ara Pacte Local i la CUP.
Dels quatre partits, els tres primers no tanquen cap porta. Veuen amb bons ulls bastir una aliança àmplia i reforçar el missatge que el Consell Comarcal es deu als ajuntaments, a oferir-los serveis, sense tenir en compte ni sigles ni equilibris polítics. “Nosaltres vam dir des de la mateixa setmana de les eleccions que la solució ideal era ser-hi tots, com ja havíem manifestat fa quatre anys”, defensa Toni Poyato, primer secretari del PSC d’Osona.
Des de les files dels independents, el coordinador de les agrupacions d’electors, Pere Medina, apunta en la mateixa direcció: “Un pacte ampli té molt sentit en el marc d’una administració finalista i de projectes a llarg termini”. I afegeix, així mateix, que un cop resolta la fórmula política serà clau trobar la persona idònia per ocupar el càrrec de gerent.
Com ells, Ara Pacte Local es remet en primer terme a escoltar les condicions d’ERC i Junts, però Benjamí Nieto sí que diu que “tenim ganes de treballar de forma constructiva al servei de tota la comarca, amb un paper actiu dins del Consell”. Les seves sigles les representaran Gil Codina (les Masies de Voltregà) i Josep Salom (Tona) la primera part del mandat i Albert Serra (Roda) i Jordi Rossell (Manlleu) la segona.
La CUP, per contra, de moment no preveu abraçar l’oferta d’entrar a govern, de manera que es mantindria a l’oposició. Segons David Solà, l’alcalde de Sant Quirze, “ser-hi per ser-hi no té sentit. El que demanaríem és parlar primer de quin model de comarca impulsar”.
