El diputat osonenc Marc Parés és una de les cares d’En Comú Podem que participa en les negociacions amb el govern de la Generalitat per aprovar els pressupostos del 2022. Ho repassa en aquesta entrevista, un extracte de la del programa ‘Angle obert’ d’EL 9 TV.
És segur que el govern de la Generalitat aprovarà els pressupostos amb el suport d’En Comú Podem o viurem un enèsim gir de guió?
No, no hi haurà sorpreses. El nostre compromís és ferm. Vam entrar a la negociació a última hora i no són els nostres pressupostos, però estem convençuts que la Generalitat necessita tenir-ne. Ens abstindrem perquè puguin prosperar.
Els han pactat amb ERC o amb tot el govern?
El preacord és entre la presidenta del nostre grup parlamentari, Jéssica Albiach, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Ell parla en nom de tot el govern. És veritat que en algunes trobades no hi va haver representants de Junts, i que es va escenificar certa divisió entre socis, però després han sigut a la majoria de sessions. Nosaltres estem contents de com s’han desenvolupat les negociacions.
S’han sentit més còmodes amb ERC, però?
La part de Junts del govern s’ha mostrat amb voluntat de treballar per aprovar els comptes. De fet, els promou i elabora un conseller del partit. Altra cosa és el grup parlamentari i la formació com a tal, que han manifestat públicament les seves reticències d’arribar a un acord amb En Comú Podem. És una cosa que ens sorprèn, que creiem fins i tot irresponsable, perquè Catalunya necessita uns pressupostos. Aquest tarannà demostra que posen el partit per davant del país.
Com ha pogut incidir en els comptes la seva formació?
El primer punt, i molt important, és possibilitant que s’aprovin. La pandèmia ha generat una recessió econòmica i social molt greu i la resposta a aquesta crisi ha de passar clarament per una major despesa pública. Hi ha un consens diferent del 2008, quan el govern liderat per Artur Mas feia bandera de l’austeritat. Ara volem invertir en allò públic. Això vol dir aprovar els pressupostos de totes les administracions, des de la Unió Europea fins als ajuntaments, perquè després es puguin transferir els fons Next Generation, els recursos que toca de l’Estat a la Generalitat, als ajuntaments… I acabar incrementant la despesa pública.
Precisament amb aquest objectiu d’impulsar la reactivació econòmica i social, els pressupostos elevaran la despesa de 32.000 milions d’euros a uns 38.000, el salt més gran de la història d’un any a l’altre…
Sí, són 5.600 milions de més que tindrà la Generalitat el 2022, però no venen del seu propi esforç, sinó dels fons Next Generation i l’Estat, amb el 0,6% de dèficit que finança a través del Fons de Liquiditat Autonòmica i el compromís que aquest cop pagarà els 500 milions de l’IVA i 180 de la disposició addicional tercera i el dèficit que hi havia encara amb Mossos. Quan ens diuen que el govern de PSOE i Unidas Podemos és el mateix que amb el PSOE o el PP sol, responem que no, perquè abans l’Estat no pagava i ara sí que abonarà el que deu. Un tercer gruix, 600 milions d’euros més, provindran de la reforma fiscal que En Comú Podem va pactar amb el govern de la Generalitat pels pressupostos de l’any 2020.
I, pel que fa a contingut, en què han pogut marcar perfil?
Als pressupostos inicials hi havia més inversió real en carreteres que en ferrocarrils. La nostra aposta és fer de Catalunya un país de tren i, per tant, que visquis on visquis tinguis dret a una mobilitat sostenible i en transport públic. És per això que hi hem incorporat el tren-tram de la Costa Brava, el del Bages, també estudis a l’Ebre o al Pirineu, i millora de les Rodalies a Lleida, el Penedès i la nostra comarca. Hem d’aconseguir que la línia R3 funcioni com un metro i te’n puguis refiar per anar a treballar de Manlleu a Vic.
Com?
L’R3 necessita el desdoblament, que és competència de l’Estat. Des del govern espanyol nosaltres hem estirat perquè en el primer període del Pla de Rodalies, del 2020 al 2025, s’inverteixin a Catalunya 4.600 milions d’euros. Dins d’aquests, n’hi ha 510 on consten les obres de la doble via. Això vol dir que començaran a veure la llum i seran una realitat els propers anys. En paral·lel, i mentrestant, cal que la Generalitat ampliï els horaris i freqüències. Ara diu que no pot perquè no té els diners, però també hem pressionat perquè l’Estat li transfereixi el dèficit tarifari i pugui subscriure un contracte amb l’operadora que vulgui, millorant el servei de Rodalies. Hem agafat el bon camí i tant en un sentit com en l’altre es comença a veure la llum al final del túnel.
Els pressupostos preveuen a Osona una inversió de 327 euros per habitant. Això la situa entre les comarques de la cua. Com a diputat que representa aquest territori, no és una decepció?
És evident que aquests no són uns bons comptes per a Osona.
I per què arribem fins aquí? Falta força política?
Això ho haurien de preguntar al govern de la Generalitat, que és qui ha elaborat el projecte de pressupostos. Nosaltres, amb la negociació, hem intentat estirar algun recurs més.
Posi’n exemples.
Ens preocupa la situació d’una ciutat com Manlleu pel que fa a la seguretat. Hem acordat amb el govern de la Generalitat que hi hagi una transformació a escala nacional de la policia de Catalunya, amb la idea d’avançar cap a un model de més proximitat: patrullatge a peu o en bicicleta, que els i les agents coneguin el teixit veïnal, social i les problemàtiques concretes de cada barri… Hem situat això sobre la taula del Departament d’Interior, i podem anunciar que es veu bé que Manlleu sigui un dels municipis on s’aposti per aquest nou model. Veurem si es concreta amb una comissaria, o amb quina mena d’oficina, però arribaran més agents.
Amb això vol dir que per En Comú Podem la solució a Manlleu passa per més policia?
No, no només. Estem parlant d’un canvi de model policial, però no tan sols en qüestió de nombre d’agents, sinó sobretot en perfil i per fer què. A Manlleu és obvi que cal un abordatge integral de la problemàtica. La policia de proximitat hi pot ajudar.
Què més han pogut desencallar en el cas d’Osona?
Estem negociant un bon contracte programa per a la Universitat de Vic. És central a la comarca i ha de tenir garantits els recursos per fer recerca, docència… Encara no ho podem donar per tancat, però confiem que arribarà. També hi ha un conjunt de millores que revertiran aquí i arreu del país: hem aconseguit 160 milions d’euros per a l’atenció primària i l’activitat quirúrgica i de proves; 80 més per a salut mental, i 50 per desplegar el nou programa de gratuïtat de la salut bucodental. També 1.000 milions per augmentar la despesa en polítiques d’habitatge.
Vostè, que viu el dia dels passadissos al Parlament, com definiria la relació entre ERC i Junts?
Estan mal avinguts, crec que ho veu tothom. Han investit un nou govern no fa ni mig any i cada dos per tres es van fent la traveta, deixen el president sol a la taula de diàleg, enmig de la negociació dels pressupostos desapareix un soci i torna després… Malgrat haver començat una nova legislatura, continuem amb un govern que no s’entén. Això és dolent pel país.
Aquest acord de pressupostos amb En Comú Podem és el preludi d’altres que aniran venint?
Nosaltres aspirem a capgirar la lògica de la legislatura. Volem tenir marge de diàleg i trencar definitivament la dinàmica de blocs dels últims temps al Parlament.
A partir d’ara garantiran estabilitat al govern?
No, no sempre, però sí que podem treballar plegats qüestions centrals com habitatge, mobilitat o salut. Són temes de model de país en què t’adones que socialistes i Junts es posen d’acord molt ràpid, va ser evident amb l’ampliació de l’aeroport o el Hard Rock. Crec que el gran temor del president Aragonès era que Junts preferís pactar els pressupostos amb el PSC i no amb un model més transformador com el nostre. Tot plegat demostra un cop més que els socis no s’entenen.
Vostè participa ara en la negociació dels pressupostos, però també va prendre part en les converses amb ERC després de les eleccions, quan plantejaven investir el president Aragonès amb una altra correlació de forces. Hem d’entendre que Marc Parés és un pes pesat dins d’En Comú Podem?
No sé si hi ha pesos pesats o no, intento traslladar al Parlament totes les demandes de la Catalunya Central i desenvolupo el meu paper com a diputat tan bé com puc en les matèries que em corresponen. Territori, mobilitat… són també les que m’agraden professionalment.
Parlant de pes, la inversió prevista al Bages el 2022 és quatre vegades més alta que la d’Osona. Això vol dir que de facto ha assolit la capitalitat de la Catalunya Central?
No crec que ho haguem de plantejar en termes de competència entre Manresa i Vic. Totes dues comarques comparteixen dèficits enormes en infraestructures i mobilitat i són capaces de treballar plegades en l’àmbit universitari i de recerca. En comptes de comparar-nos, es tractaria de posar el nostre territori al mapa i que la dotació de serveis sigui significativa i adequada tant aquí com al Bages, el Moianès, el Berguedà, el Solsonès… La Catalunya Central, com l’Alt Pirineu o les Terres de l’Ebre, ara mateix no rep les inversions que tocaria per garantir l’equitat territorial.
Sona molt bé, però sí que és veritat que xifres tan diferents costen de justificar…
Nosaltres no som els que hem elaborat els pressupostos, ho haurien de preguntar al govern, el que fem des d’En Comú Podem és reivindicar les inversions necessàries. En termes educatius, per exemple, als comptes del 2022 no hi surt l’escola de Santa Eulàlia de Riuprimer, però ens garanteixen que la tenen planificada i aflorarà en exercicis futurs. Podem celebrar, en canvi, que finalment s’executi l’edifici de l’Institut de Gurb. Porten massa anys en barracons.
Parlava d’equitat territorial, i també l’hem sentit defensant-la des del faristol, com es garanteix l’accés als serveis bàsics a la Catalunya poc poblada quan les oficines bancàries tanquen a marxes forçades o es recentralitzen els recursos de Salut?
Jo mateix vaig presentar fa unes setmanes una moció defensant l’equitat en la dotació de serveis públics al conjunt del territori. Tenim propostes en dues línies. La primera, solucions concretes per a problemes concrets. En el cas dels serveis bancaris, plantegem convertir l’Institut Català de Finances en una banca pública comercial que pugui operar i obrir oficines als territoris que s’han quedat sense, o que hi circuli determinats dies a la setmana. Després hi ha un enfocament més general: defensem la tramitació d’una llei d’equitat territorial que converteixi aquesta equitat en un dret, de manera que la Generalitat es vegi obligada a desenvolupar polítiques per fer-la efectiva; en segon terme, planificar tot allò que ara mateix no tenim i caldria desplegar; i, finalment, crear un fons de finançament als territoris perquè puguin impulsar projectes de desenvolupament en clau local. Seria similar al pla de barris: que municipis, vegueries o comarques poguessin sol·licitar diners per a projectes integrals d’intervenció encaminats a assegurar el dinamisme econòmic de la seva zona.
Actualment En Comú Podem té estructura a Osona?
Sí. A les últimes eleccions municipals vam obtenir molt mals resultats, però estem treballant per recuperar l’any 2023 la representació on n’havíem tingut.
Vic i Manlleu?
Són dos objectius clars, però serem a tants municipis com puguem presentar candidatura. A Osona la nostra formació política té dificultats electoralment, però no per això jo mateix com a diputat em canso de defensar tot allò que pot servir per millorar-la.
Marc Parés va ser regidor a l’Ajuntament de Figaró entre el 2003 i el 2007. Podríem veure el seu nom a la llista de Vic?
No. La meva prioritat és ara la representació al Parlament, treballant per fer-ho tan bé com pugui. Després tinc clar que vull tornar a la feina de professor universitari.
