A l’era de les pantalles, sembla que els guions més rebuscats i truculents haurien de sortir per força de les sèries i pel·lícules de Netflix, HBO i un sense fi de plataformes de continguts, però el curs de la vida demostra la màxima que la realitat sovint supera la ficció. Això és justament del que dona fe una sentència d’aquest estiu del jutjat penal de Manresa que acaba condemnant un veí de Vic a dos anys i un mes de presó per cinc delictes sota el paraigua de la violència de gènere. Diners a cabassos, sopars, luxe, sexe… La història es pot resseguir a través del veredicte que firma la magistrada Neus Codina, en un expedient que testimonia que la víctima, una dona que ja no viu a Osona, va patir un assetjament brutal per part de la seva exparella.
La seqüència inclou des d’episodis de control desmesurat fins a insults, la prohibició d’entrar a casa i una agressió física que es remunten entre el 2015 i el 2017 i que per ella es van convertir no només en una llosa de por, sinó un martell picant i repicant-li l’autoestima. Ara, al cap de cinc anys des que va posar la denúncia, finalment s’ha dictat una primera sentència i la víctima se sent amb forces de parlar-ne i “donar una empenta a qualsevol dona que pugui estar patint, perquè, encara que no ho sembli, d’això també se’n surt. Hi ha vida”.
El seu particular calvari reprodueix molts dels patrons que acompanyen típicament la violència de gènere. El 2014 es va enamorar d’un home que li prometia la lluna i al cap de dos anys, després d’haver deixat la Costa Brava i ja vivint amb ell, s’hi va casar. La documentació del judici recull escenes de gelosia obsessiva i, a banda de saber-li les contrasenyes de totes les seves xarxes socials, la víctima estava obligada a tenir permanentment activada la ubicació del telèfon mòbil.
A l’equació hi entraven també uns fills que mai la van arribar a acceptar i amics amb qui la seva exparella compartia moments en principi circumscrits a la seva intimitat. Sopars, discoteques, locals liberty on li proposava mantenir relacions sexuals amb altres persones… I la certesa que mentrestant ell sí que es veia amb amants perquè, de fet, li enviava explícitament fotos opulentes d’ampolles de cava, bosses femenines o cites en restaurants.
La relació era un continu d’anades i vingudes. Literalment, ja que després de les discussions ell es plantava a la porta de casa seva –la de la platja, que va mantenir– disposat a cremar el timbre i carregat de llàgrimes i mil perdons. Ella hi queia, una vegada i una altra. A voltes per amor; a voltes sobrepassada per les amenaces que s’aliaria amb la seva primera exparella per enfonsar-la i deixar-la sense ni una propietat. Això es combinava amb una espiral perversa d’insults i disculpes a través de WhatsApp, a més a més de suplantar-li la identitat a Facebook a fi de bloquejar amics, o coaccionar-la constantment prometent-li que –si arreglaven les coses– ell, una persona de diners, l’ajudaria econòmicament.
Li exigia totes les contrasenyes i dur sempre activada la ubicació del telèfon mòbil
La víctima va viure en aquesta nebulosa fins al març del 2017, però va ser abans, a l’estiu del 2016, quan va patir una agressió física que mentalment va suposar molt més que els morats a la pell. Tornaven de vacances. I es van discutir perquè corrien per xat imatges d’ella banyant-se a la piscina: “Vaig entendre que no hi havia res a fer”. Ja a punt de marxar de casa, el seu exmarit la va estirar per la bossa, li va prendre les claus del cotxe i, tot trencant peces de decoració, la va tirar a terra. Cops de puny a la panxa, talls, insults… Fins que la dona va aconseguir escapolir-se. A fora, al jardí, es va repetir la mateixa escena i ella va acabar novament a sota seu, però un veí va sentir els crits tot passejant el gos i va activar la Guàrdia Urbana de Vic. “Quan van arribar, em van recomanar que denunciés, però vaig dir que no. No podia. Només volia que em visités un metge, carregar les maletes i anar-me’n ben lluny.” Se’n va sortir per poc temps: “Ell es va fer pregar, i vaig tornar a caure. No és només que tingués l’autoestima a fer punyetes, sinó tota la dignitat. No era jo. Estava completament anul·lada”.
Durant la tardor no hi va haver episodis greus de discussions i també va millorar la relació amb els fills. El matrimoni es va trencar definitivament pel març. I, aquest cop sí, la psicòloga va acompanyar la víctima en el procés de no tornar. Començava una altra etapa amb dies de rebre fins a 100 trucades i desenes de correus electrònics, o d’haver de treure la llum de casa perquè el timbre no deixava de sonar. Segons diu, quan ella va començar a sortir amb un altre home, l’exmarit fins i tot va contractar un detectiu privat: “Em vaig espantar”. L’octubre del 2017 va denunciar-ho tot a la policia i, amb aquest pas, ell va demanar el divorci i es va acabar la persecució.
Els últims cinc anys no hi ha tingut pràcticament cap contacte més enllà del judici, una sessió que va tenir lloc a Manresa el març passat i en què l’ara condemnat va negar les acusacions.
El context era de luxes, sopars, festes, diners… i “una persona malalta del sexe”
La jutge Neus Codina considera provat, en canvi, que des del gener del 2015 i fins al setembre del 2017, “amb l’objectiu de controlar la seva parella, coartar-li la llibertat i menysprear-la”, l’home va sotmetre la víctima a un “assetjament constant, trucant-li fins a 200 cops al dia i enviant-li whatsapps i correus electrònics perquè canviés les fotos a les xarxes socials i li enviés contrasenyes i la ubicació, o contactant fins i tot amb el seu entorn per atacar la seva integritat moral”. També s’hi referia fent servir paraules com “mala puta, folladora, arruïnada, pobra o imbècil”.
L’agressió de l’estiu va quedar gravada per les càmeres que tenien al jardí de casa, i el vídeo –visualitzat per EL 9 NOU– és una altra de les proves que reconeix la magistrada, així com desenes de converses de WhatsApp i correus atacant la víctima amb missatges com “tan sàvia que et penses que ets, no tens ni idea de portar una empresa”; “econòmicament vull veure com te’n surts per tossuda de no voler-me”, o “al final s’ha acabat la tonteria. Fes la teva, jo també la faré. Pots anar a ballar on vulguis i posant-te els meus vestits, que et tocaran el cul”.
Plasmar aquesta història sobre paper impacta pel grau de recargolament –la sentència recull de la víctima un quadre de depressió, amb estrès posttraumàtic–, però també perquè la justícia ha tardat cinc anys a respondre. Ara, la magistrada dona credibilitat total al testimoni de la dona, igual que la fiscalia, i ha condemnat l’home a cinc delictes que comporten, a banda de mesures d’allunyament i una multa econòmica, 25 mesos de presó.
Ella té clar que hi ha possibilitats que el seu exmarit la recorri, però “jo tampoc soc la que era. Dic la veritat, ja m’han donat la raó, i amb això es demostra que a vegades no fa falta anar-se’n a Barcelona ni cap gran ciutat, a Vic mateix hi ha persones molt ben vistes socialment arran de la feina, els diners, l’estatus… que a dins de casa tenen una cara amagada que la gent ni es pot imaginar”.
