Les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió ho diuen clar: molts catalans volen la independència. El país s’ha mogut de pressa. Al març només un 24% dels ciutadans volia un estat propi per a Catalunya. Al juny, ja n’eren un 34%. Després de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre, un 44,3% dels catalans afirmaven que Catalunya hauria de ser un estat independent. Les raons d’aquest increment accelerat del sobiranisme són diverses i ben conegudes: el dèficit fiscal, els incompliments de l’Estat, la retallada de l’Estatut pel Tribunal Constitucional… La resposta del president Mas va ser convocar eleccions anticipades el passat 25 de novembre, i ara s’albira una consulta sobiranista l’any 2014. Però una proporció significativa de catalans no volen la independència. I alguns ni tan sols volen que es consulti al poble.
El Partit Popular i Ciutadans, els partits que abanderen el “no” a l’estat propi, van millorar els resultats el 25-N. Enric Millo, portaveu del PP al Parlament en la passada legislatura, considera que si es millora el finançament del Principat, el percentatge de catalans partidaris de la secessió no superarà el 30%. No obstant això, Millo reconeix que en democràcia “es pot parlar de tot”, sempre d’acord amb les regles de joc. El camí, per al dirigent popular, és respectar la Constitució o modificar-la.
El 57% dels catalans votaria a favor en un possible referèndum per decidir la independència. Enric Millo, diputat per la demarcació gironina, creu que aquest percentatge obliga a “escoltar-nos els uns als altres”, sense “imposar” res. El dirigent del PP, que ha pujat un escó a la província més independentista, atribueix el creixement del secessionisme al “neguit” causat per la crisi econòmica. Millo acusa el govern i els mitjans de comunicació catalans de generar un estat d’opinió “antiespanyol”, si bé demana reestructurar l’estat de les autonomies per tal de “reconèixer la identitat catalana”.
Matías Alonso, de Ciutadans, nega validesa a les enquestes del CEO -“enginyeria social, en diu- i no creu que per la Diada es manifestaren a Barcelona un milió i mig de persones, que no hi caben ni tan sols “enderrocant tot l’Eixample”. A més, considera que Mas va fer una “mala lectura” de la mobilització ciutadana: “fins i tot m’he trobat simpatitzants de Ciutadans que van manifestar-se l’11-S”. Alonso assegura que Catalunya és l’autonomia que rep “més finançament públic per càpita” i critica la “pedagogia del greuge” que, al seu parer, promouen els mitjans de comunicació catalans. Proposa suprimir els consells comarcals, ja que troba que l’administració catalana pateix “hipertròfia”. La formació que dirigeix Albert Rivera va triplicar el nombre d’escons al Parlament de Catalunya, en passar de 3 a 9 diputats. No obstant això, només supera el deu per cent dels vots al Baix Llobregat, al Baix Penedès i al Tarragonès.
Enric Millo, en canvi, reconeix que Catalunya necessita “un model singular” perquè no perdi competitivat en aportar diners a la resta de l’Estat. A més, defensa que la solidaritat sigui “finalista”. “Volem que ens deixin ser catalans sense deixar de ser espanyols”, demana Millo.
Quant a la consulta, Millo no està d’acord que la consulta s’hagi de celebrar “només en una part” i considera que en un hipotètic referèndum “gent de la resta d’Espanya diria que sí”. Tot i així, el diputat del PP veu “difícil” que el Congrés permeti una consulta, perquè la Constitució “consagra la unitat”.
Per la seva banda, Ciutadans veu “inviable” un referèndum sobiranista. Matías Alonso, secretari general d’un partit que es defineix “de centre-esquerra”, qualifica el debat sobre l’estat propi de “sainet”. Alonso, que ha estat triat per la circumscripció de Tarragona, reclama la dimissió d’Artur Mas, perquè va fer una proposta de “populisme cabdillista” i s’ha de fer “responsable” del “fracàs” d’haver perdut onze diputats. Fins i tot amenaça de presentar una “moció de censura”, perquè veu al president “deslegitimat”. Alonso, exmilitar i exempresari, adverteix que el dret d’autodeterminació és “per a les colònies” i, en cas que se celebrés la consulta, treballaria perquè no hi hagués “trencament social”.
Enric Millo, de qui Alonso recorda que fou diputat de CiU, creu que hi ha “uns altres problemes més greus” que l’encaix de Catalunya a Espanya, tot i que deixa anar que la història de les nacions és “molt llarga”: “Si la meitat de la població de Catalunya es vol separar, s’ha de parlar sense imposar”. Enric Millo assegura que el PP treballarà perquè Catalunya “lideri” Espanya i contribueixi d’aquesta manera que Espanya segui a les taules de decisió europees. Millo veu l’imminent govern de Mas “lligat de mans i peus” a una Esquerra que el vol “esclavitzat”.
Escòcia celebrarà un referèndum el 2014. Millo, que puntualitza que les normes legals són “unes altres”, creu que Escòcia ha fet “el que Catalunya no ha fet”, perquè ha anat al Parlament de la Gran Bretanya a demanar permís per celebrar una consulta. A més, es queixa que a Escòcia els diputats que afirmaren que un estat independent pertandria a la UE van haver de dimitir: “aquí quan surto jo a dir que Catalunya sortiria de la UE, em diuen de tot”. Quan se li pregunta pel futur immediat, Millo és taxatiu: “si ja ho tenen pactat amb ERC, farem oposición”. Tot i així, deixa una porta oberta a l’entesa: “Si ERC recolza uns pressupostos per a complir els objectius de dèficit, fins i tot hi podem coincidir”.
{{ comment.text }}