El cens d’ocells aquàtics hivernants de la conca de l’Alt Ter, que coordina el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, ha comptabilitzat un total de 8.010 ocells. Això suposa un increment del nombre d’ocells comptabilitzats (el 2019 en van ser 7.129) però refermen una nova disminució de la presència del corb marí gros, que en els darrers censos ha anat decreixent.
El cens d’ocells aquàtics hivernants s’elabora des de 1989 a partir d’un recorregut matinal a la vora del riu als trams compresos entre el Ripollès. Osona i la Selva, i on aquest any han participat 29 persones voluntàries vinculades a diverses entitats, com el Grup d’Estudi i Defensa de la Natura del Ripollès, el Grup d’Anellament de Calldetenes i el Grup de Naturalistes d’Osona (ICHN-IEC). Durant la jornada, la tasca de tots els participants és comptabilitzar tots els ocells que es puguin identificar tant al riu com a les jóques (els espais on les aus paren al capvespre per dormir), així com altres animals, incloent els seus rastres. Aquest any els voluntaris van recórrer 100 quilòmetres de riu entre el Ripollès i l’embassament del Pasteral, a la Selva.
De tots els ocells observats, aquest hivern torna a destacar la davallada d’exemplars del corb marí gros. D’aquesta espècie que es reprodueix al nord d’Europa i hiverna als països mediterranis, se n’han comptabilitzat 198 a Osona, 52 individus menys respecte els 250 exemplars de l’any passat. La xifra del 2019 xifra ja s’allunyava dels entre 400 i 800 exemplars que es consideren habituals i el descens s’atribueix a les mesures de control d’aquesta espècie al nord d’Europa (per pressions dels pescadors) i aquí, on ja no figura a la llista d’espècies protegides. Les oscil·lacions climàtiques a les zones de cria i d’hivernada, així com la caça, també hi poden tenir a veure.
Pel que fa al gavià argentat, segueix essent abundant a Osona: el cens n’ha comptabilitzat 1.600 exemplars. En canvi, l’ànec collverd, que els últims anys havia mantingut una població estable, el 2020 ha quedat reduït a pràcticament la meitat, passant de 1.529 exemplars l’any 2019 a 823 individus aquest any, concentrats sobretot entre la Gleva (les Masies de Voltregà) i Roda de Ter. Els investigadors apunten que aquesta disminució podria atribuir-se al brot de botulisme que hi va haver l’estiu del 2019 al riu Gurri.
D’altra banda, diverses espècies d’ardeids, com el martinet blanc, el bernat pescaire, l’agró blanc i l’esplugabous es consoliden com a hivernants a l’Alt Ter. Alguna espècie, com la merla d’aigua (54 exemplars) mostra una tendència a l’alça que els experts atribueixen al fet de ser un bon bioindicador de la qualitat de riu.
Les dades recollides al cens de l’Alt Ter s’afegeixen a les de la resta de censos que es duen a terme simultàniament a Catalunya i a tot Europa. La coordinació del cens del conjunt de Catalunya recau en el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.
