La matinada del 23 de setembre de 2019 la Guàrdia Civil va irrompre al domicili de Txevi Buigas, a Sant Pere de Torelló. Després de detenir-lo i acusar-lo, d’entrada, dels delictes de terrorisme, elaboració i tinença d’explosius, i conspiració per causar danys en objectius estratègics, va ser empresonat a Madrid amb set persones més vinculades al moviment independentista català. Des de llavors, l’anomenada operació Judes ha anat evolucionant: d’una banda, Buigas va quedar en llibertat sota fiança de només 5.000 euros el desembre del 2019, un fet “molt estrany tenint en compte les greus acusacions que es fan”, explica l’advocada Montserrat Vinyets. De l’altra, i en la fase final de la instrucció del cas, el jutge Manuel García Castellón ha acceptat el relat de la fiscalia i assumeix que té tot un seguit d’indicis suficients per portar a judici els investigats.
Més enllà del trajecte judicial, Buigas remarca que aquests dos anys “han sigut molt durs”, i que els delictes que li imputen “em fan mal i em condicionen la vida”. Li fan mal perquè “sempre he rebutjat la violència per defensar unes idees”, i li condicionen la vida perquè “no puc sortir de l’Estat per a res, i cada setmana em recorden que tinc una causa oberta fent-me anar al jutjat”. Malgrat el tràngol que assegura que està passant, “noto l’escalf de la gent”, i més en una comarca, Osona, on “mentre hi hagi represaliats hi haurà gent al carrer per denunciar-ho”. Pel que fa a l’indult que els presos polítics catalans van rebre el juny passat, tant Vinyets com Buigas coincideixen en el fet que converteix l’operació Judes en la causa oberta i activa “més gran en contra de l’independentisme”.
Un procés judicial en el qual Vinyets hi veu “una clara voluntat d’atemoriment contra l’independentisme”, com demostra el fet que les detencions del 23 de setembre “van ser retransmeses en directe”, i malgrat que la causa va quedar sota secret de sumari “la informació s’anava fent pública des de determinats mitjans de comunicació de Madrid”. A més, l’advocada defensora de Buigas veu una activació o refredament del procés judicial “en funció de determinats moments polítics”. En aquest sentit, recorda que les detencions es van fer “en la prèvia de les eleccions del 10 de novembre de 2019”, i ara han aparegut novetats “quan hi ha a escena una taula de diàleg entre el govern català i espanyol”.
Malgrat totes les irregularitats que detecten des del col·lectiu d’Alerta Solidària, tenen molt clar que les nou persones investigades acabaran a judici, ja que un arxivament de la causa hauria significat “una esmena massa gran a les decisions inicials d’ordenar uns escorcolls i uns empresonaments. Hauria fet massa evident l’errada”, remarca Vinyets.
Quan la causa s’elevi a la sala –encara no hi ha previsió de quan podria ser el judici–, la defensa té previst desfer les acusacions des de dos vessants: el primer, tècnic “perquè hi ha hagut moltes irregularitats processals”; i l’altre, demostrant que la investigació “té motivació política i no de fets”. Per tots aquests motius, Buigas i Vinyets només consideren l’absolució i poder passar pàgina a aquesta situació.
La declaració indagatòria es farà des de Vic de manera telemàtica
Després que la setmana passada es conegués l’ordre de processament on es recull que Txevi Buigas serà jutjat pel delicte de terrorisme, el procés judicial afronta el darrer tram. El següent pas es viurà dijous que ve, quan hi ha prevista la declaració indagatòria, un tràmit previ al tancament del sumari en què el jutge cita de nou els investigats per tornar a prendre una última declaració abans de traslladar l’expedient als jutges que hauran de celebrar el judici oral. Normalment aquest procediment es realitza a la seu de la institució que dirigeix la investigació, en aquest cas l’Audiència Nacional, a Madrid. En aquesta ocasió es permetrà que la declaració es realitzi de manera telemàtica des del jutjat més proper al lloc de residència de l’investigat. En el cas de Txevi Buigas això es produirà el dijous 30 de setembre a 1/4 de 12 del migdia als jutjats de Vic: “És un bon senyal que no sigui necessari anar a Madrid”, apunta l’advocada Montserrat Vinyets. Per Buigas, també suposa “un alleugeriment”, ja que si et fan anar a l’Audiència Nacional “sempre hi ha el temor de no tornar perquè decreten presó preventiva”. El folguerolenc assegura que quan va conèixer que la posició del jutge coincidia amb la de la fiscalia “m’imaginava el pitjor”.
Pel que fa a aquest penúltim pas judicial, el posicionament de les defenses serà no declarar, “ja que nosaltres fem una esmena total als plantejaments del jutge instructor”. En aquesta línia, Vinyets assenyala que hi ha “tantes coses de la investigació que no ens encaixen” que el més prudent i adequat és “discutir-les en el judici”.
Un cop finalitzi la fase d’instrucció, tota la documentació serà enviada a la sala de l’Audiència Nacional, que haurà de celebrar el judici “amb un jutge que no serà el mateix que el de la fase d’instrucció”. L’òrgan que haurà de valorar els fets rebrà tot seguit els escrits “tant de l’acusació com de la defensa”, on es farà una primera argumentació demanant una determinada pena per un seguit de presumptes delictes o, per contra, es reclamarà l’absolució.
En el cas de l’osonenc Txevi Buigas, el delicte de terrorisme que si li imputa podria arribar a suposar penes de presó d’entre 6 i 12 anys.
