“És una mica com si tornessis a néixer”

Tres dies a la setmana a l’Hospital Universitari de Vic per sotmetre’s a quatre hores de diàlisi al dia. Aquesta va esdevenir la rutina de Sílvia Sardà fa 11 anys, després que li detectessin poliquistosi renal, un trastorn genètic que provoca la formació de quists en els ronyons i que condueix a la insuficiència renal. Pel fet de ser genètic, Sardà explica que ja anava una mica preparada. “El meu pare ja havia tingut poliquistosi i, per tant, ja sabia més o menys què era”, detalla. No obstant això, recorda el primer dia que va començar a fer diàlisi amb nervis: “El primer dia que hi entres, tot i que n’ets conscient, no saps on vas ni el que et faran”. En aquell moment, però, per a Sardà la diàlisi es va convertir en una mena de font d’escapament. “Quan vaig començar venia d’uns problemes personals i per a mi això va ser com un psicòleg”, explica, tot apuntant la relació de confiança que va establir amb les infermeres en aquell moment. Així, tot i que admet que amb la diàlisi va poder passar èpoques de més angoixa i malestar, en fa una valoració positiva. “En aquell moment penses que el que et toca és això i ho has d’assumir sense pensar en coses dolentes perquè és per a la teva vida. Si no, jo no hi seria”, destaca Sardà. Al cap de quatre anys de fer diàlisi, finalment li va arribar la notícia esperada: li podien fer el trasplantament de ronyó. “Em van trucar i m’ho vaig agafar amb molta tranquil·litat, perquè ja m’havien trucat una altra vegada, que al final no va anar bé”, exposa Sardà. Aquest cop, però, el trasplantament es va poder fer amb èxit i, tot i que això la va dotar d’una vida nova, assegura que al principi no ho sabia assumir: “Estava acostumada a venir a l’hospital a fer diàlisi i per a mi era com si fos mitja casa”. Pel que fa a la recuperació, afegeix que els dies posteriors a haver-se operat era recurrent fer diverses visites al Clínic de Barcelona –per assegurar-se que el cos no rebutgés el ronyó– que la van mantenir entretinguda. “Són dies que vas una mica cap aquí, cap allà, i en què t’adones que la vida et comença a canviar, sobretot pel fet de veure les coses d’una altra manera. És una mica com si tornessis a néixer”, relata Sarà, que ara assenyala que és més conscient que mai que “la vida és un moment i que s’ha d’aprofitar”. En aquest sentit, recorda amb molta emoció tot el procés, i agraeix l’altruisme dels donants: “Gràcies a això, puc viure”. Per aquest motiu, considera important generar consciència social en relació amb les donacions. “És un acte molt bonic i d’agrair, perquè hi ha molta gent que es troba en aquesta situació i es necessiten donants”, emfatitza Sardà.

“És una mica com si tornessis a néixer”

Localitzen un excursionista perdut al Collsacabra

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?

La N-260 a Sant Joan obrirà un carril de després de l’esllavissada de divendres

Detenen l’autor d’una presumpta agressió sexual el 27 de febrer en un domicili de Sant Joan de les Abadesses

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló