Esbelt arriba als 50 anys i mira cap a Nord-amèrica

L’empresa fabricant de cintes transportadores Esbelt ha arribat aquest 2020 als 50 anys. La inscripció de l’empresa és del 23 de juny de 1970, tot i que ja feia alguns mesos que existia. L’aparició de la Covid-19 ha anul·lat la celebració que es volia fer pel maig però no els projectes d’inversió, que passen per fer una nau nova al polígon d’El Mas un cop estigui urbanitzat i invertir en la implantació comercial als Estats Units. Esbelt ocupa actualment uns 12.000 metres quadrats de naus en diferents punts del polígon Verdaguer de Manlleu. Va començar en una nau de 6.000 metres quadrats, però amb els anys ha anat ampliant i ara en té vuit de llogades. “La logística interna és complicada”, explica el director general, Frederic Segura, i per això tenen comprat un terreny al polígon industrial d’El Mas que es començarà a urbanitzar aquest any. “No sabem quan estarà a punt”, diu Segura, i per això la inversió més immediata de l’empresa és l’impuls de la comercialització dels seus productes als Estats Units i el Canadà. Als Estats Units ja hi tenen una delegació, així com a França, Dinamarca i Alemanya, però “farem una ampliació de capital per tal d’enfortir la nostra presència a l’Amèrica del Nord”. Aquest és el projecte més immediat a l’espera del desenvolupament del polígon i la construcció d’una nova nau que servirà “no per deixar totes les que ara tenim però sí per reorganitzar-nos”. L’empresa, que havia de fer aquesta primavera una celebració dels 50 anys, va optar arran de la crisi de la Covid-19 no presentar “cap ERTO, tot i que a l’abril i el maig va baixar la facturació un 13,5% respecte als mesos anteriors i vam acabar el primer trimestre amb un -2,5% menys de facturació respecte a l’any passat”, explica Segura. Ara bé, l’empresa està molt diversificada també geogràficament ja que exporta al voltant del 75% del que fabrica a 80 països diferents. Segura diu que han notat més davallada “per la por i tancament d’algunes fàbriques” a Madrid, Andalusia, Itàlia, Llatinoamèrica, el Magreb i l’Orient Mitjà, però es mostra optimista i explica que tot i que durant les primeres setmanes del confinament només va treballar un torn i “s’ha fet una bossa d’hores pagades no treballades”, van optar per “augmentar les existències i mantenir produccions per estar preparats per servir en qualsevol moment per si torna el confinament”. Segura aplica la teoria de no pensar “només en tu, perquè si ho fas i tens por s’acaba formant la roda de la por”, diu sense ànim de posar-se a filosofar però sí de reivindicar també les empreses d’estil familiar com Esbelt (té diferents socis, entre ells una family office) que no fan “comoditty sinó un bon producte gràcies a l’I+D i al perfil de treballador que tenim”, diu. En aquest sentit explica que són “persones amb disponibilitat de servei, que no són números com en les grans corporacions i que permet que puguem donar un servei imbatible i ràpid als clients”. Esbelt s’ha especialitzat en bandes transportadores, però també fa maquinària transportadora i altres objectes com perfils o corretges de transmissió. Pel que fa a les bandes, n’hi ha per a molts sectors però majoritàriament és l’alimentari i en aquest sentit els darrers tres anys els han dedicat a buscar solucions com les bandes antibacterianes o les que detecten el metall, aquest últim un projecte fet en el marc d’Innovacc, el clúster del porcí del qual forma part. L’empresa és des d’aquest any coorganitzadora dels premis Innovacat impulsats per l’Ajuntament de Manlleu. Una coneixença personal va fer que triessin Manlleu Els fundadors d’Esbelt buscaven un lloc on instal·lar l’empresa i, d’entrada, no pensaven en Osona. Cap dels socis era de la zona però la dona d’un d’ells, Ferran Vallès, era molt amiga de la dona de Josep Maria Quer, director a la fàbrica de Malars, a Gurb, “perquè havien anat juntes al Liceu francès”, diu Segura. I parlant, parlant, van veure que a Osona hi havia tradició industrial i treballadors preparats i no hi havia “la conflictivitat laboral del que aleshores s’anomenava el cinturó roig de Barcelona”. Així va ser com van trobar a Manlleu un local adequat per encetar la fabricació de cintes transportadores que fins aleshores importaven d’Itàlia. Les primeres proves les van fer en un espai cedit a Malars. Enric Xargay i Joaquim Tarragó van ser els ideòlegs de l’empresa. Enginyers de formació, havien treballat a la Seat junts i van impulsar una empresa industrial de maquinària transportadora. A Catalunya no es fabricaven les cintes i van decidir especialitzar-se en aquestes. S’hi van afegir com a socis Ferran Vallès i Fernando del Arco. Amb els anys, l’accionariat ha canviat. Actualment, en són socis els descendents de Tarragó, el mateix Segura i un family officer d’una família catalana.

Esbelt arriba als 50 anys i mira cap a Nord-amèrica

“Emboirats és la família que es tria”

Compaginar la carrera amb la feina

La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles