“Està demostrat que qui treballa en equip rendeix millor i produeix més idees”

Joan Arumí (Vic, 1973) és doctor per la UVic per una tesi en què conjuga cooperació amb competició esportiva. Imparteix classes a futurs entrenadors i professors en el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. L’any 2016 va publicar el llibre ‘Entrena’ls per cooperar: repensant l’esport d’equip’, on reflexiona sobre el fet que tots hi guanyem si aprenem a cooperar. Sembla que la situació que vivim ens mostra algunes noves formes de cooperació: entre veïns, entre generacions... Cooperar és fer comunitat?Si entenem que fer comunitat és conèixer els nostres veïns, passar una estona amb ells o fer-hi una activitat, no podríem dir que estem cooperant perquè cooperar implica anar més enllà. És cert que aquests dies hi ha gent que tot just està descobrint quin veí té al davant de casa...I això és bo, perquè conèixer els veïns o, per exemple, els companys de feina és un primer pas. El mestre Pere Pujolàs deia que la cohesió, en el sentit de conèixer-nos els uns amb els altres, és una condició necessària però no suficient per cooperar. Que ens coneguem facilita la cooperació. Però a vegades hi ha grups o comunitats que no tenen cap mena d’afinitat i acaben cooperant perfectament. Se saben organitzar, cadascú té clares les seves tasques i els seus rols, saben valorar com funcionen... i el grup o la comunitat en surt beneficiada. El que sí que és necessari és que convisquem amb respecte, però no cal que tots ens coneguem ni que ens entenguem i cooperem amb tothom. En una societat eminentment individualista, la cooperació cotitza a la baixa?No ho crec pas. Per cooperar es necessita una participació activa en un projecte comú. La cooperació és una habilitat comunicativa i social que inclou posar-nos d’acord amb els altres, saber escoltar, assumir responsabilitats individuals... tot en el marc d’un projecte comú. Està ple de gent que treballa en equip, perquè està demostrat que qui treballa en equip rendeix millor i produeix més idees. Aquest virus ens parla també de les nostres prioritats, d’establir relacions de col·laboració i de cooperació, però insisteixo, en el marc del galopant individualisme en el qual ens hem anat forjant.No podríem dir, tal com ho entenc, que amb l’acció de quedar-nos a casa estem cooperant perquèno hem participat en aquesta decisió i ens ho han imposat. Ara bé, sí que ens mostra clarament que, com diu Neil Postman en El fi de l’educació, tots formem part de la nau espacial Terra i que hem de cultivar el sentit del respecte, d’interdependència i de responsabilitat global si volem que tots estiguem bé. Tot i que el context ens porta a competir, no hem d’entendre la cooperació i la competició com a conceptes antagònics. De fet, en aquest moment molts equips d’investigació estan treballant en equip per ser els primers a trobar una vacuna, estan cooperant i competint per trobar una solució al més ràpid possible a aquesta pandèmia. La competició si no té la intenció d’aniquilar el contrari no és dolenta. Vostè ho ha estudiat en el terreny esportiu. L’esport en equip ensenya a cooperar realment?L’esport, la música, les matemàtiques... tots els continguts es poden ensenyar de manera cooperativa. A l’educació cada vegada més s’està ensenyant als alumnes a treballar en equip, a partir d’estratègies didàctiques com per exemple l’aprenentatge cooperatiu. El que cal és que els docents, els entrenadors, els directors... organitzin els seus alumnes en grups reduïts i heterogenis, i que tots els membres de l’equip participin en les decisions i acords d’un projecte compartit, ja sigui en un equip esportiu que vol guanyar, un grup que assaja una obra de teatre o un projecte escolar sobre les fonts del poble. I això és extrapolable a d’altres entorns, doncs?Recordes com era l’escola tradicional de fa 30 o 40 anys? Estàvem asseguts en taules individuals, quiets, i si parlàvem els professors ens avisaven i a vegades ens castigaven. Ara, cada vegada més, s’intenta que l’alumne sigui actiu cognitivament, que s’ajudin entre ells, que pactin, que decideixin... La cooperació és una habilitat comunicativa i això significa que si la volem millorar s’ha de practicar i, per tant, requereix un procés d’aprenentatge. A l’escola tradicional, com podíem millorar les nostres habilitats socials i comunicatives si ens feien estar quiets i callats? Vostè ha escrit que la cooperació es fonamenta en dos principis: el democràtic i el d’inclusió. Què ens vol dir?Un docent, un entrenador o un director de teatre ha d’assegurar que tots els seus aprenents tenen veu, poden opinar i decidir sobre el projecte compartit. També ha d’assegurar que el grup inclogui a tothom. En una escola és fàcil d’entendre aquest concepte. Si tenim una classe de 30 alumnes, el docent pot fer sis equips de cinc alumnes cada un. Equilibrarà els equips en relació amb el gènere, les capacitats, les habilitats socials... per tant, els equips seran molt diversos. És quan es treballa amb companys diferents que s’aprèn a cooperar perquè permet als membres de l’equip escoltar altres punts de vista, posar-se a la pell dels companys, ajudar o ser ajudat. Ens cal dedicar més temps a aprendre a treballar en equip, però: el tenim, aquest temps?I tant que hi ha temps! L’escola hauria de girar entorn de la cooperació perquè, com diu Richard Sennett, és una habilitat bàsica. Segur que no es podrien donar tants continguts conceptuals, però a través d’estratègies didàctiques per aprendre a treballar en equip s’aprendrien, més i millor, continguts actitudinals i procedimentals. Per aprendre a treballar en equip no fa falta apuntar-nos a un curs, ni va lligat a cap mètode innovador ni a les idees d’un gran savi. Es redueix a tenir consciència d’equip, a tenir en compte els altres i posar el projecte compartit per davant d’un mateix. Vostè és pare de tres nenes. A la família també és vàlid aquest concepte de la cooperació?A la família és on més s’aprèn a cooperar, perquè és l’entorn on es construeixen aquests principis. És important que en les famílies hi apareguin, implícitament i explícita, comportaments i discursos democràtics i inclusius. I com s’aplica, a la pràctica, aquest discurs?A casa intentem escoltar les nostres filles, que expliquin què els passa, que donin la seva opinió... El llenguatge construeix una visió del món, per això intentem que no diguin paraulotes, que respectin els altres. Familiarment ens apareixen sovint temes relacionats amb aquests principis, com quan parlem dels alumnes de la meva dona, que treballa a l’escola Estel, o sobre el poble de Jali, a Gàmbia, d’on és el meu cunyat... És necessari incloure temàtiques que fomentin una consciència crítica i una visió diversa i respectuosa del món. Vostè també s’ha implicat en projectes de cooperació internacional.Fa 10 anys vam crear una associació per col·laborar amb el poble del meu cunyat. Sempre hem tingut la idea de realitzar projectes compartits, que els jalinques decideixin què necessiten, que aportin la mà d’obra, que es cuidin de tràmits burocràtics... Nosaltres des d’aquí intentem recollir diners, pactar les condicions dels projectes, sensibilitzar sobre les problemàtiques que tenen allà, fer conèixer la cultura... és una associació petita, molt de tu a tu i hem fet projectes que no han sortit massa bé i d’altres dels quals ens sentim molt orgullosos. Fa poc hi van enviar un tractor, oi?Sí, aquest ha estat el nostre gran projecte. Des de bon començament les dones del poble ens el demanaven i, finalment, amb molt d’esforç i la col·laboració de molta gent ho hem aconseguit. El que ens ha passat ha estat molt interessant. Quan el tractor va arribar a Jali un grup d’homes se’l va voler apropiar. Nosaltres sempre hem tingut clar que el tractor l’havia de gestionar l’associació de dones, que són les que treballen als horts, i que els beneficis repercutissin en elles i el poble. Moltes d’elles no saben escriure, no tenen prou habilitats i van perdre el control de la gestió. Per poder anar trencant codis culturals i empoderar les dones ens calen moltes xerrades i resoldre malentesos. La cooperació, ben feta, sempre va lligada a processos llargs i a ser constants en la construcció dels projectes conjunts. La crisi actual també està aixecant recels entre països. Això pot perjudicar els projectes de cooperació?Nosaltres som una associació petita, fem una cooperació molt directa i passem per pocs filtres burocràtics. Ara bé, a gran escala i com que no sé què passarà, prefereixo pensar que els països i els seus governants optaran per l’opció que tots hi sortiran guanyant si són capaços de cooperar entre ells. Quan dic això no vol dir que uns països ajuden els altres només en un sentit unidireccional. La cooperació implica la responsabilitat de tots i és en els dos sentits. Implica buscar projectes interdependents, acords en què tots hi surtin guanyant... Espero que es vagi més per aquest camí que no pas que els països es tanquin en ells mateixos. En temps de confinament s’ha de vetllar pel benestar i la salut. L’activitat física és una via important per mantenir aquest equilibri?Em dedico a l’activitat física i a l’esport i crec que és una via imprescindible pel benestar que genera. És necessari que estiguem ocupats i que combinem activitats de tot tipus: culturals, musicals, lúdiques... Parlant d’esports, aquests dies s’han aixecat algunes crítiques per l’estona que els telenotícies dediquen a aquest àmbit. Com ho veu?Si la secció d’esports serveix per mostrar esportistes entrenant a casa seva no té massa sentit. Però l’esport no és només una activitat, uns resultats o unes classificacions. L’esport és política, té un impacte econòmic, social i cultural. És un mitjà a través del qual es pot educar, un vehicle per transformar la societat i fomentar una societat més activa i saludable. La secció d’esports s’ha d’aprofitar per transmetre missatges d’equitat. O és que tothom és home i juga a futbol? Tot i que s’ha de millorar encara molt, on era l’esport femení fins fa ben poc? Ha de donar missatges inclusius, de superació personal... Tot i que ens agrada molt veure els millors en la secció d’esports i en aquests moments no competeixen, es pot donar una visió més complexa, global i mostrar-lo com un instrument més que tenim per ser més feliços. Una situació excepcional com la que vivim ens confronta amb la nostra vulnerabilitat?Del que es tracta és que assumim que som vulnerables. Em costa entendre que s’amagui aquesta vulnerabilitat, que sempre s’hagi de mostrar seguretat, confiança en un mateix i que tot plegat derivi cap a lideratges prepotents i poc comprensius. No es podria mostrar molt més sovint que dubtem? Que no ho controlem tot? Que tenim limitacions? Que desconeixem tantes i tantes coses? Estem preparats per assumir els nous models de socialització que ens pot brindar aquesta crisi?Evidentment no sé cap on anirà tot plegat, però segur que les desigualtats econòmiques, socials, culturals... continuaran existint. Però som cada vegada més conscients que el que passa a l’altra punta del planeta també ens afecta a nosaltres. Hem evolucionat com a espècie perquè hem tingut la capacitat de pensar i actuar conjuntament en benefici d’un grup, d’una tribu, d’un poble, d’una nació... El repte majúscul és cooperar perquè el màxim de persones que vivim en la nau espacial Terra puguem viure una vida saludable, plena i digna.

“Està demostrat que qui treballa en equip rendeix millor i produeix més idees”

El conseller Jaume Duch assegura que Osona suma més de 100 milions d’euros de fons europeus

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Nani Roma, segon al Dakar

Els naturalistes d’Osona demanen poder conèixer el projecte de reserva d’animals de Sant Sadurní

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”