Vint anys més tard del moment que van produir-se les estafes, aquest dilluns arrenca a l’Audiència de Barcelona el judici contra un entramat immobiliari que operava arreu de Catalunya després d’haver començat amb 46 habitatges als ara desapareguts pisos de Can Garcia de Manlleu.
En total, estan acusades d’un delicte continuat d’estafa i d’un altre de falsedat documental fins a 32 persones. Per a cinc d’elles, la fiscalia sol·licita set anys i sis mesos de presó, però també hi ha demandes de sis anys –la majoria, 18– i de dos i tres.
Els fets es remunten a 2002, 2003 i 2004, en el marc d’una xarxa amb actors implicats a diferents nivells. El punt de partida era identificar propietats, com ara els 46 pisos de Manlleu, i comprar-les per menys del que valien, però no amb diners propis, sinó amb hipoteques que s’obtenien mitjançant documentació falsa, entre la qual contractes, nòmines, historials laborals o declaracions de l’IRPF.
En aquest procés s’induïa els antics propietaris a vendre a preus per sota dels realment justos, però és que a més a més s’enganyava els bancs demanant hipoteques molt més altes que el valor real dels immobles.
Amb els habitatges ja a nom de persones que es prestaven a esdevenir compradors ficticis a canvi de petites compensacions econòmiques, els pisos es llogaven a d’altres que no eren conscients de viure en una propietat hipotecada. És a dir: d’entrada, la xarxa es lucrava dels diners aconseguits de més mitjançant les hipoteques (de les quals tampoc s’abonaven les quotes) i, després, dels lloguers que pagaven els inquilins.
El cas va aflorar gràcies a irregularitats detectades per l’Ajuntament de Manlleu i culminava en una querella que la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va presentar als jutjats de Vic l’any 2007.
Per detectar la màfia, van ser determinants desnonaments de persones que, en executar-se les hipoteques arran de l’impagament de les quotes, es trobaven al carrer sense ser conscients d’haver estat estafades. Una situació que va tenir com a víctimes sobretot persones d’origen estranger o amb pocs recursos, igual que les que es convidava a prendre part de la trama com a compradors ficticis.
Segons les investigacions policials, amb les operacions a Manlleu la banda hauria aconseguit beneficis econòmics de gairebé 1,2 milions d’euros, però és que després va exportar el mateix modus operandi a Artés, Manresa, Súria, Palamós, Agramunt o, entre altres municipis, Solsona i Guardiola de Berguedà.
La mateixa manera de procedir s’utilitzava per a l’adquisició fraudulenta de vehicles.
Amb Feliciano P.M. al capdavant, l’entramat estava organitzat al mil·límetre. Incloïa captar pisos susceptibles d’encaixar a l’estafa especulativa, persones que volguessin prestar la seva identitat per figurar com a compradors i la preparació de la documentació falsa mitjançant la qual s’acreditava prou solvència per obtenir les hipoteques. És per això que, més enllà de les penes de presó, la fiscalia demana que els acusats retornin diners a fins a 21 entitats diferents, entre les quals CaixaBank, el BBVA, el Banc de Sabadell o Cajamar.
El ministeri públic també recull al seu escrit que la xarxa estava dissenyada de tal manera perquè mai s’arribés al comandament, incloent-hi falses empreses, i que les persones que hi van participar eren perfectament conscients de formar part d’una operació d’especulació immobiliària.
Els beneficis econòmics dels 32 acusats eren més o menys segons el seu grau de responsabilitat en els fets que ara arriben a judici.
