“Estem en contra de portar aigua del Ter cap al Lluçanès”

Glòria Colom (Independents per Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol-AM) va agafar el relleu a Eva Boixadé al capdavant de l’Ajuntament de Lluçà el juliol de l’any passat. En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert de dijous, repassa temes d’actualitat municipal i comarcal i reivindica una mirada holística sobre el territori a l’hora de gestionar-lo. Com han estat aquests primers set mesos d’alcaldia? Intensos. Et trobes molts temes a treballar, tots alhora, però de mica en mica m’he anat aposentant. És un avantatge que al consistori ara mateix no hi hagi oposició? No tinc l’experiència de mandats anteriors per comparar-ho, però pel que sento dir a altres persones aparentment sí que és més còmode. Això no treu que a dins de l’equip de govern hi hagi dialèctica. La diferència deu ser que és constructiva i no enfocada a treure’n rèdit polític. Eva Boixadé va deixar l’alcaldia i la política a la plegada. La troben a faltar? Sí, però relativament, perquè continua treballant pel poble i pel Centre d’Estudis i Recerca de la Transhumància, les jornades i tot el que implica l’Associació del Camí de Marina. Segueix molt activa i sovint també hi tinc retroalimentacions per altres temes. Per què vostè no es va presentar com a cap de llista ja d’entrada? No m’hauria pensat mai arribar a ser alcaldessa, estava enmig d’un procés d’oposicions que m’ha requerit molt temps i soc relativament nouvinguda al poble. Un relleu més pausat m’ha permès aprendre’n i que la gent m’aprengui a mi. Han començat a pensar en les eleccions municipals de l’any que ve? No, gens. Estem ocupats en el dia a dia. Tenim un equip cohesionat, amb ganes de treballar i crec que no hi hauria d’haver cap problema. Li agradaria ser la cap de llista? Agradar-me, no; que pot passar? Sí. I que conscientment penso que seria convenient? Potser també. En un poble de 286 habitants no hi ha marge per fer canvis d’alcaldia tan sovint. Què volen tenir acabat sí o sí abans que finalitzi aquest mandat? Una de les nostres prioritats era rehabilitar i legalitzar els edificis municipals. Hem fet la fotovoltaica de l’escola i ara estem acabant el local social de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Ens queda pendent el pis del magatzem, l’estudi de Lluçà i el telecentre, que és al mateix lloc on anirà el futur Centre d’Estudis i Recerca de la Transhumància. Amb 70.000 euros de PUOSC posarem a to el global de l’edifici. També continuem treballant en la depuradora de la banda oest del municipi. Havien previst fer-la amb subvencions i recursos propis, però finalment aniran amb el Consell Comarcal, que en té pactades 32 amb l’ACA arreu d’Osona i el Lluçanès... Nosaltres volíem sí o sí un equipament eficient i respectuós amb el medi, és el que havíem planificat a l’avantprojecte. Ara sembla que l’Agència Catalana de l’Aigua també tira cap aquí. Entrar al pack del Consell Comarcal ens farà anar una mica més lents, però ens permet estalviar i destinar a altres inversions els romanents de tresoreria de l’Ajuntament. També hi veiem avantatges pel que fa a la gestió posterior. A Lluçà sempre els falta aigua. Preveuen noves prospeccions per obrir pous d’on tibar? Les de la primera part del mandat no van anar bé perquè ens basàvem en un mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic que era provisional. Ara ja tenim el definitiu i sabem amb més certesa on podríem trobar una falla. Encarregarem noves prospeccions. Del que estem totalment en contra és de la portada d’aigua del Ter cap al Lluçanès. Nosaltres, com a municipi, pertanyem a la conca del Llobregat, per tant seria un minitransvasament, però és que a més a més estem convençuts que el futur no passa per anar a buscar l’aigua al riu. I doncs? Aquesta pràctica seria del segle XIX. Treure-la de pous, del XX. El que cal és aprofitar millor la de la pluja, recollint-la de les teulades i les lloses on s’acumula. En el cas de la ramaderia, per exemple, parlem de metres i metres quadrats de teulades i coberts, i ara la tecnologia per potabilitzar-la està a l’abast de tothom. Dels 24.000 metres cúbics que consumim anualment al municipi, més de la meitat són per a reg i ramaderia, és a dir que no es tracta d’aigua de boca. Sent autosuficients en això tindríem mig problema resolt. És un tema en què Lluçà podria ser capdavanter? Ens agradaria no portar la batuta en solitari. Tenim ganes d’explicar-ho al Consorci del Lluçanès, però amb la pandèmia encara no ha estat possible. En el fons té molt a veure amb ser respectuosos amb el lloc on vivim. Un transvasament implica una gran despesa energètica. Jo sempre dic que qui treballa amb aigua hauria de pensar en energia; qui ho fa en energia, tenir en compte la biodiversitat i els aliments; els que se centren en aliments, valorar els residus... Hem de potenciar una visió més holística de l’entorn. Vostè té formació en agronomia i gestió mediambiental. Quin futur albira al sector primari del Lluçanès? Com a equip de govern apostem per les explotacions familiars. No volem macrogranges. També creiem que s’ha de fomentar l’agroecologia i els projectes que siguin realment sostenibles. A Catalunya ara hi ha una situació similar a la d’abans de la fil·loxera. El boom que va ser aleshores la vinya ara ho és el porc, i estem tornant a posar tots els ous al mateix cistell. Això ens fa molt vulnerables davant de circumstàncies mundials com la guerra d’Ucraïna o la vaga de transportistes. Són optimistes respecte a l’oficialització de la comarca? Des d’ERC estem pressionant el govern perquè ho treballi, i també veiem bona predisposició per part de la presidència del Consorci del Lluçanès. De qui és responsabilitat que gairebé set anys després de la consulta siguin pràcticament al mateix lloc? Aquest procés el vaig seguir com a ciutadana, no tinc tota la informació política, però crec que han passat dues coses. D’una banda, que no hi hagués una majoria clara a tots els municipis a vegades s’ha utilitzat com a excusa malgrat que el sí va complir totes les regles del joc. De l’altra, els últims anys han sigut molt complexos pel procés d’independència de Catalunya, els canvis sobtats de govern, la pandèmia... Més que la falta de voluntat del Lluçanès, penso que això últim ha eclipsat moltes coses. Ara hi és, aquesta voluntat territorial? Sí. Altra cosa és que es prioritzi i es tiri endavant la feina necessària per materialitzar la comarca. Fins a l’octubre vostè també era consellera al Consell d’Osona. Havent-hi tingut un peu, està més o menys convençuda de la necessitat d’oficialitzar el Lluçanès? Suposo que més, parlem de realitats diferents i d’una qüestió tant de proximitat com protecció de la identitat. I pel que fa a serveis? A Lluçà, van tenir un ensurt amb l’escola bressol en la preinscripció d’aquest curs. Només hi havia apuntat un alumne. Estem contentes, perquè s’ha fet una aposta municipal d’invertir-hi i ha donat resultats. Ara hi tenim quatre infants i la possibilitat d’un cinquè. Hi ha famílies nouvingudes que sense l’escola bressol potser no s’haurien instal·lat al municipi. Tot i això, el Departament d’Educació està afavorint el P1 i el P2 als centres de Primària i estem pendents de què pot significar això a mitjà termini. S’ha de mantenir la vigilància privada a la riera de Merlès aquest estiu? Sí, i revisarem l’ordenança perquè el redactat sigui el màxim de clar i les sancions hi quedin perfectament emparades. El Centre de Recerca de la Transhumància, ens l’hem d’imaginar en termes museístics o de treball viu? Tant una cosa com l’altra, però ens interessa sobretot generar bases de dades, coneixement i divulgació sobre una pràctica ramadera que ve de lluny. La idea és engegar-lo aquest mateix 2022. Ara també comencem un tema nou d’energia: posarem a disposició dels veïns i veïnes la coberta de la pista esportiva i les teulades del local social i l’Ajuntament per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques i constituir una comunitat energètica. En paral·lel, estem substituint les bombetes dels fanals per sistemes led. Volem encaminar-nos cap a l’eficiència, però pensant en el tot: els fanals estan bé i al seu moment van ser energèticament costosos de fabricar, de manera que n’aprofitem la mateixa estructura.

“Estem en contra de portar aigua del Ter cap al Lluçanès”

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Alerta a l’oasi del català

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme