En els darrers anys, el conflicte entre Catalunya i Espanya per la independència del poble català ha estat molt present en els mitjans de comunicació d’arreu del món, i s’ha fet especialment visible durant les grans manifestacions de la Diada de l’Onze de Setembre. Aquest mateix desig d’independència es repeteix a la regió sud-oriental de Nigèria, anomenada Biafra. Aquesta zona ocupa el 8% del territori nigerià i és la regió on el riu Níger desemboca a l’oceà Atlàntic. Habitat per diversos pobles, la regió és molt rica en recursos naturals, i sobretot en petroli.
El 30 de maig de 1967, Biafra va proclamar la independència i va subsistir com a estat independent fins al 15 de gener de 1970. Aquesta proclama va comportar una guerra civil que va durar dos anys i mig, on l’exèrcit nigerià es va acabar imposant a les forces independentistes. Es calcula que durant el conflicte van morir de fam aproximadament dos milions de persones. La derrota va comportar que la regió de Biafra fos reintegrada forçosament a Nigèria, amb poc marge d’autonomia. El govern central del país va estar governat per règims dictatorials fins al 1999, i va centralitzar-ne tot el poder, una situació que amb els governs civils tampoc ha canviat. El sentiment de malestar a Biafra entorn el govern central nigerià es deu a l’ocupació dels espais de poder més importants de Nigèria per polítics del nord, i aprofitant-se dels recursos econòmics de les zones del sud per beneficiar “les seves butxaques” i les seves xarxes de clients.
En els darrers temps, sobretot a partir del 2015, la tensió ha anat augmentant. Aquell mateix any, Nnamdi Kanu, líder del grup independentista, el Poble Indígena de Biafra, va ser detingut i posat després en llibertat. El 2020 van tornar a detenir Kanu, a l’aeroport de Kènia, i actualment es troba empresonat a Nigèria.
Tot plegat ho explica Timothy Erugo, representant de la regió de Biafra a Catalunya, que resideix actualment a Vic “gràcies a uns amics que em van ajudar”. Erugo va arribar a Europa gràcies al futbol. Dinamarca va ser el primer país que va acollir el futbolista biarfeny.
Després de l’aventura danesa, Erugo va arribar a Catalunya “per amics” i va jugar durant dues temporades al Vilanova del Vallès, abans de tornar a marxar fora de Catalunya. Polònia i posteriorment Alemanya van ser els altres dos països on li van brindar una oportunitat futbolística, abans del seu retorn a Catalunya. A Vic hi va arribar “perquè el Torelló em va fitxar, i com que no em podia pagar em va donar feina”, explica Erugo, que actualment treballa en una empresa d’alimentació.
Erugo es mostra feliç d’haver arribat a Catalunya, “on tothom em respecta i em deixa expressar lliurement”, una situació que no passa a Nigèria. “Amb aquesta samarreta que porto –on apareix la bandera i el nom de Biafra–, només de ficar un peu a l’aeroport de Nigèria em matarien.” Tampoc la podria portar, diu, per la regió “perquè no tenim cap dret. No ens deixen pensar, no ens deixen parlar les nostres llengües i molt menys tenir càrrecs en el govern”, explica. Erugo compara la situació de Catalunya i Biafra amb Espanya i Nigèria, “tot i que hi ha moltes diferències”. Totes dues regions “volem la independència”, però a Catalunya “almenys hi ha el dret d’opinar i pensar el que es vol”. Les eleccions “són per votacions i ningú posa en dubte els resultats”. A Biafra, “la gent està oprimida” i si penses o expliques coses diferents “et poden assassinar”. Erugo explica que el govern central “controla la policia i els mitjans de comunicació”. “Només busquen l’interès personal i no s’han preocupat mai per escoltar la nostra situació. El benefici econòmic ha fet callar a moltes persones”, diu. Un dels aspectes que més ha marcat Erugo és que el conflicte “no es coneix si no fas una cerca expressament per internet”.
Sobre l’empresonament de Kanu, Erugo considera que està privat de llibertats per culpa d’un empresonament injust “contra una persona que sempre ha predicat l’evangeli i que sempre ha estat en contra de les armes i els conflictes bèl·lics”, i recorda que Kanu “va participar en una Diada de Catalunya perquè s’hi sentia identificat i ens ha permès que tinguem una bona relació amb Catalunya”.
Erugo va formar part de la delegació de Biafra que va visitar Carles Puigdemont el passat 14 de juny i en va destacar “la seva cordialitat i proximitat cap al poble de Biafra”. Erugo es mostra confiat que algun dia “Biafra i Catalunya assoliran l’objectiu de la independència”.
