Hi ha qui tria indrets de l’Empordà o de la Costa Daurada per anar-hi a passar les vacances de l’estiu. I per altra banda hi ha 47 famílies, algunes d’elles de Vic, malgrat que pugui sorprendre per la proximitat, que el seu lloc d’excel·lència és a Sant Sadurní d’Osormort, als apartaments de Bojons, que enguany celebren el 50è aniversari de la seva construcció. A pocs quilòmetres de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, aquests apartaments passen completament desapercebuts gràcies a la gran densitat d’arbres de la carretera BV-5201. Ens hi acostem sense conèixer ni haver parlat prèviament amb cap inquilí, però teníem constància que n’hi havia algun de la capital d’Osona. En arribar-hi, el jardiner condueix el tallagespa pel voral del jardí mentre una desena de veïns la fan petar asseguts al costat de la piscina. Ens hi apropem amb l’objectiu de caçar vigatans. “Ens han dit que per aquí estiueja gent de Vic. Pot ser?”, els preguntem. La majoria ens diuen que sí i justament en aquell moment apareix “el portaveu de Vic”, bromegen. En Roger Cortina fa 18 anys que, arran de la relació amb la seva dona, estiueja als apartaments, propietats que en la gran majoria de casos acostumen a passar de pares a fills, explica.
La compra dels apartaments solia ser per boca-orella
Amb el pas del temps tots els espais s’han anat modernitzant i actualment compten amb dues pistes de tennis, una piscina i un entorn certament ben privilegiat i tranquil. En el seu cas “podem combinar la feina amb l’apartament” i s’hi instal·len durant tot l’estiu i la canalla, una filla de 16 anys i l’altre de 7, han fet pinya amb la resta de nens i nenes. Cortina està convençut que qui ens pot parlar amb clau històrica sobre els apartaments és l’Isidre Codinachs, també de Vic, que va ser un dels primers a instal·lar-se al bloc de Bojons. Quan es van casar amb la seva dona, la Montse, la piscina ja pràcticament estava acabada, però recorda que l’edifici era molt petit i uns anys més tard es va ampliar. El van adquirir després que el pare de la Montse, sorprès pel moviment de terres que hi havia en aquella zona, va parlar amb uns operaris de l’obra i li van explicar que hi estaven construint uns apartaments. “Vam venir nosaltres i cada vegada el nombre de veïns anava pujant. Era bastant boca-orella”, expliquen, ja que no hi havia cap cartell a l’exterior que informés de la venda dels habitatges. Els primers anys fins i tot hi va haver un camp de golf pel qual van passar personalitats com Johan Cruyff i Hristo Stoichkov perquè “hi tenien coneguts”.
El Francesc Alcalar és de Barcelona i s’aproxima a Bojons gràcies a un seu amic de Seva, que es va comprar un apartament i “em va convidar un dia, ho vaig veure i em vaig comprar l’últim que quedava” el febrer de 1972. I des d’aleshores, la seva família, entre fills i pares, ja aglutinen un total de sis habitatges. Els tres coincideixen que tot i la pandèmia de la Covid-19 “hem pogut estar força còmodes”, ja que l’espai els va permetre passar els dies amb una certa tranquil·litat. A part de vigatans i barcelonins, també hi ha veïns d’altres indrets de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però cap estranger.
En el moment en què marxàvem i en Bernat, el fotògraf, capturava alguna instantània de la zona, de fons se sent un “qui sou vosaltres?”. I era del tot normal preguntar-se què hi feien un parell de desconeguts en aquella zona. Enganxem la Pilar López, una de les vigatanes més veteranes i alhora una de les ànimes de Bojons, passejant el seu gos. Explica que de joves tenien un parell d’amics que venien a estiuejar a la comarca i jugaven en una cabanya que hi havia a Bojons. És aleshores quan es van començar a plantejar el fet de crear un bloc de pisos en aquell espai. Abans de marxar, una veïna s’apropa a López per dir-li “a 2/4 de 7 aquí a baix. No facis tard, que hi haurà una mica de coca i cava”. Nosaltres tornem a la redacció, però convençuts que a la tarda hi haurà festa grossa, o això ens van vendre.
{{ comment.text }}