La Daria té 5 anys i passa cada any uns dies a Camprodon, on els seus avis materns hi tenen una segona residència (foto 6). Aquest dimarts al matí va pujar a esquiar a Vallter 2000 amb els avis, que la veien després de molt temps. La nena viu a Alemanya amb els pares, Victòria Reigosa i Panos Oikonomou, i cada any aprofiten aquestes dates per passar uns dies a Barcelona i a Camprodon. Els pares, acompanyats de dos gossos, miraven des d’un tros enllà els progressos de la nena, ja que ell no és gaire d’esquiar i ella està embarassada. Com la majoria de gent que hi havia a l’estació d’esquí el segon dia d’obertura de les pistes, havien pogut arribar a dalt perquè havien comprat el forfet prèviament, per internet. Sense aquest, no es podia passar dels aparcaments 5 i 6 cap als superiors i calia pujar a peu. Això obligava a acabar de fer la carretera caminant als qui anaven a practicar amb raquetes de neu o a fer alpinisme. Reigosa comentava que havien optat per anar primer a Camprodon i aprofitar la setmana prèvia a Nadal perquè es temien trobar-se més gent que quan no hi hagués escola.
L’aparcament de dalt de tot estava força ple, i també hi havia alguns vehicles i furgonetes als de baix de tot. Però de gent, més aviat poca, i per tant era fàcil respectar les mesures per evitar la propagació del coronavirus. De fet, hi havia cartells recordant les mesures i per la megafonia anaven recordant l’ús de mascareta i també que els aparcaments 1, 2 i 3 tancaven a 2/4 de 5 de la tarda. Enric Serra, director de Vallter 2000, explicava que tenien obert entre el 60% i el 70% de domini esquiable i que anaven controlant l’aforament a través de la venda en línia. “Anem controlant, no podem permetre cues”, apuntava, encara que per la quantitat de gent no se’n formaven. D’esquiadors, hi havia “més o menys el que esperàvem”, menys que dilluns, el primer dia, quan oscil·laven les 250 persones.
Pel que fa als perfils de persones, joves, estudiants, famílies que tenien algun dia de vacances, gent que pot combinar el teletreball i d’altres que treballaven a la tarda i aprofitaven per pujar a les pistes al matí. És el cas de Carla López i Helena Mercader, totes dues de Sant Vicenç de Torelló (foto 1). “Som novelles”, asseguraven. Mercader, que estava de vacances, només havia esquiat quan havien fet una sortida “amb l’institut”, i aquest dimarts a primera hora havia fet una classe. López havia esquiat algun cop més i era una mica més experta. Hi havien arribat a les 9 quan tot just obrien i a la 1 havien de baixar perquè López arribés a la feina. Totes dues apuntaven que el fet de comprar el forfet per internet els havia anat molt bé.
Els qui no havien anat tan d’hora per la logística familiar d’anar amb dos nens petits eren la família d’Ernest Rabassa, d’Argentona (foto 2). La Montse, la seva dona, és sanitària i ell té un forn de pa. Tots dos, treballadors de sectors essencials, tenien tres dies de vacances i aprofitaven per desconnectar amb els seus dos fills, a l’espera d’un Nadal intens: “O ho fem ara o fins a mitjans de gener no podrem fer res”. Aquesta vegada feien un “puja i baixa” a un lloc proper, a diferència d’altres anys que es quedaven a passar alguna nit a Andorra.
Estel Caminal i Jacint Oliveras, de Sant Vicenç de Montalt (foto 5), estaven asseguts a la neu cap al migdia. Ella en tenia un grapat a la mà que es posava sobre el canell de l’altre braç després d’una caiguda de la taula de snowboard. Feien un dia “sense nens” en què havien arribat el dia anterior amb una furgoneta i havien fet nit a la zona, i s’havien posat a esquiar de bon matí en un lloc on ja van habitualment. Molt a prop d’ells Maties Rodríguez feinejava per tenir a punt la Vallter Foodtruck (4). Comptava obrir aquest divendres, uns dies més tard del que ho fa habitualment, que és pel pont de la Puríssima o per la primera nevada. Tot plegat, assegurava, “és una incertesa, i anem sobre la marxa”, però confiava que a partir de la setmana vinent, amb les vacances escolars, “suposo que treballarem bé”. Deia que “estic tot el dia pendent de la ràdio i aquest matí les dades eren dolentes”, per tant estava a l’expectativa de què pot passar els següents dies, i era conscient que probablement no passarà com els mesos d’estiu quan “vam treballar bé, més que altres anys i tot” perquè a la Vall de Camprodon “hi havia molta gent”.
Cap al migdia, alguns visitants anaven al restaurant i d’altres, com Gisela Marioni i Adam Kogut, originaris de l’Argentina i Polònia residents a Barcelona, menjaven entrepans i bevien mate a les taules de pícnic. En el seu cas havien llogat una cabanya a Setcases dues nits i no havien pujat a esquiar, sinó a caminar i a “gaudir de les vistes”, deien. Al poble, “hi ha poca gent i amb el toc de queda ahir va ser complicat trobar lloc per sopar”. De fet, com explicava Xavier Carola, de l’hostal-restaurant Can Tiranda de Setcases, no tenen ningú allotjat perquè obrir “no ens surt a compte” i aquests dies només fan àpats entre setmana. El cap de setmana per ara tancaven.
A dalt l’aparcament de l’estació d’esquí, al migdia, dos joves, Isaac Massot i Luka Giol (foto 3), dos amics de Girona, descansaven al costat del cotxe amb una cadira plegable després d’haver dinat amb el tàper. També feien un “puja i baixa”, deien, i havien escollit Vallter “per tema econòmic, perquè han abaixat el preu”, per proximitat i perquè dimarts feia bon temps. Reposaven una estona, però no massa, per acabar d’aprofitar el forfet fins a les 4 de la tarda. Com tots els visitants, aprofitaven un dia de reobertura, sense masses.
