A la nòmada Bibiana Ricciardi, com ella mateixa es defineix, la va impactar en instal·lar-se a Rupit l’elevat arrelament dels catalans amb la terra.
Nascuda a Buenos Aires, diu que no és de passar gaire temps a un mateix lloc, i que la sobtava veure un senyor feinejant cada dia a l’hort, independentment que fos temporada de fred o calor; o el sentir d’un veí no nascut al poble que assegura que és sens dubte on voldrà morir.
“La bellesa de Rupit em va impactar des de bon principi”, explica Ricciardi, “però em faltava entendre i poder decodificar aquest univers d’arrelament”.
Sentir un tret a fora, literalment, la va activar. De l’episodi en si no vol donar-ne més detalls, “per no fer espòiler”, però va ser el detonant del projecte que l’ha ocupat durant més d’un any. En concret, la frase d’un veí que “estem tocats del bolet perquè vivim a sobre d’una massa d’urani”.
Com a periodista, documentalista, escriptora… el comentari no li va passar per alt: “Era el que necessitava per comprendre l’arrelament, saber què va moure la gent a defensar la terra d’una manera tan apassionada”.
La idea va agafar forma de mica en mica i, gràcies a una subvenció del Ministeri de Cultura, s’ha materialitzat en un llibre i dos pòdcasts.
D’aquests, un en versió catalana i un en castellà que “no són simples traduccions”, perquè “igual que hi ha arrelament amb la terra, n’hi ha amb la llengua. Vam adonar-nos que els protagonistes no s’expressaven ni explicaven les mateixes vivències en català que en castellà”.
Segons Riccardi, no es tracta d’entrevistes convencionals, sinó que el relat que va fluint amb recursos d’àudio, com “si veiéssim una pel·lícula amb les orelles”.
Els testimonis de Cumeras, Jaume Orra, Ramon Sitjà, Julio Silva, Isabel Colomer… expliquen el conflicte en si, però sobretot “volem transmetre l’essència del moment i la transversalitat i força que va aconseguir la lluita”.
La novel·la, per la seva banda, és més literària, una autoficció en què Ricciardi es retrata com l’argentina que s’instal·la a Rupit i comença a descobrir la història: “Em va semblar que era la millor manera, aquest interès d’una nòmada a decodificar un vincle profundíssim entre lloc i gent”.
El resultat es donarà a conèixer públicament a Rupit aquest dissabte, a les 7 de la tarda a l’Espai Joan Font, i en principi amb la participació de Joan Crosas, que recuperarà el Torna, torna, Serrallonga.
Després hi ha previstos actes a Barcelona i Madrid.
El llibre –editat per Manos de Pan– estarà paral·lelament disponible en llibreries, mentre que els capítols del pòdcast s’aniran publicant de manera esglaonada.
“Treballant la història t’adones com la lluita antiurani va ser molt particular, i que va transcendir els límits dels pobles. Un moviment unitari de tot Osona”, diu Ricciardi. Però el que més la sorprèn és que, passats 45 anys, hi hagi generacions i generacions d’osonencs que no coneixen el cas, o que, en sentir la cançó Torna, torna Serrallonga, no saben per què es va escriure ni quin context la va popularitzar.
“Catalunya necessita explicar-se més a si mateixa. Hi ha molts escriptors i narradors, però sovint s’han centrat més en històries universals que no pas les pròpies, les que estan al costat”, reflexiona l’autora.
Una altra intenció és que els protagonistes prenguin consciència de la potència de la lluita.
“Per ells mateixos era insòlit que m’interessés el tema, els semblava insignificant. La seva percepció és que es van mobilitzar per defensar la terra que estimen, que va funcionar i que després ja va estar”, diu Riccardi. Ella ho veu completament diferent: “Es van organitzar i van guanyar, van ser decisius davant d’una amenaça. Tota una lliçó”.
