“Perdoni, em podria dir a quina aula he d’anar?”. Un jove estudiant de la UVic-UCC li demanava a ell creient que era un professor, però no sabia que realment amb qui estava parlant era un company de classe. Antoni Morató, de Taradell, és un dels alumnes del Campus Sènior de la universitat. Es va jubilar fa quatre anys, explica, i “el primer mig any vaig trobar a faltar coses”, per això es va apuntar a l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona i allà va conèixer el campus: “Era una oportunitat d’omplir la vida amb informació, d’ordenar conceptes i vivències”. Ell opta per escollir assignatures relacionades amb la història i aquest és el tercer curs en què va a classe, una assignatura per quadrimestre.
Morató entra a l’aula amb un maletí de pell i s’asseu a la primera fila de l’assignatura d’Història Econòmica Mundial, que forma part del primer curs del grau d’ADE. Treu llibreta i bolígraf i es disposa a fer la classe que imparteix el professor Santi Ponce. El docent recorda que no és la primera vegada que té Morató a l’aula i assegura que els estudiants del Campus Sènior “són un perfil molt agraït, que ve amb il·lusió i ganes de saber” i que “pregunten, intervenen i ajuden que la resta de grup s’hi afegeixi”. Aquesta és la quarta assignatura que cursa Morató, que havia estat comptable del que defineix com “el gran món de la pell de Vic”. Fa 50 anys, recorda, havia estudiat Peritatge i Professorat Mercantil a l’escola de comerç de Sabadell. A la UVic també ha estudiat les assignatures d’Història Contemporània, Sistema Polític i Constitucional Espanyol i Introducció a l’Economia. En tots els casos, encara que no és obligatori, ha decidit fer els exàmens perquè “si no sembla que et quedes a mitges”.
Amb la resta de companys de classe hi té bona relació, tot i que “és difícil d’entrar a les converses del jovent”, que l’ajuden “si tinc problemes informàtics”. Això sí, encara que no hi va, està al cas de totes les festes universitàries. A banda d’estudiants de joves també ha compartit classe amb d’altres de sènior, que en aquest quadrimestre en són sis, a tota la UVic. Des que es va engegar el Campus Sènior fa quatre anys se n’hi han matriculat un centenar, explica Montse Fontarnau, directora del Centre Internacional de Formació Contínua de la UVic. S’hi poden apuntar persones de més de 60 anys i s’ofereixen 25 assignatures de diferents graus. Segons Fontarnau, anar a classe “ens pot mantenir actius intel·lectualment” i més “ara que l’esperança de vida és més gran”. Es tracta “no només de posar anys a la vida, sinó posar vida als anys”, diu.
