Pensava que aquí tindria un futur millor, també per ajudar la família. Per aquest motiu, Mohamed Meftah, originari de Tetuan, al Marroc, va decidir buscar una oportunitat lluny de casa, però no ha estat fàcil. El noi, de 25 anys, va marxar amb vaixell fins a Cadis, on va estar quatre mesos, i després va fer un viatge de 24 hores en autocar fins arribar a Vic, on està empadronat des de fa dos anys justos, explica. Al país només coneixia un veí seu que vivia a la capital osonenca i això va fer que es traslladés al seu pis, una espècie de garatge habilitat on va viure un temps.
Primer, quan encara tenia el visat vigent, va treballar en algun mercat, però “en estar irregular” no l’hi van voler més. La falta d’ingressos li va generar una situació complicada fins que va anar a parar a Càritas, on l’han orientat per millorar la seva situació. Abans, ell mateix, de forma autodidacta, havia anat a la biblioteca per estudiar la llengua i després va entrar a fer cursos a través del Consorci per a la Normalització Lingüística. Meftah assegura que no saber l’idioma era un problema i li tancava portes. A Càritas hi va fer un curs d’auxiliar de cuina en el marc del programa sociolaboral i d’economia solidària i això li va fer plantejar que havia d’estudiar. Per això va fer l’homologació del Batxillerat Científic que s’havia tret al Marroc i va decidir estudiar un grau superior de laboratori clínic i biomèdic a l’Institut de Vic.
Gràcies a una veïna ha seguit el curs de forma telemàtica
A l’inici dels estudis, explica, estava nerviós “per conèixer gent nova, no parlava bé i per si tenia problemes d’integració”. Assegura que els primers mesos va ser difícil, però ara està bé i el primer curs, tot i haver de fer un esforç extra per la llengua, li ha anat bé. A tot això s’hi ha sumat el confinament. Ell ara viu en un pis d’acollida de Càritas amb tres joves més, algun dels quals també estudia. Els primers dies no tenien internet per fer classes telemàtiques però una veïna, diu, els ha donat la contrasenya i han pogut seguir el curs. El jove també aporta el seu granet de sorra i fa de voluntari a Creu Roja, de traductor i al rebost d’aliments. Meftah confia que “si tens un títol tens més oportunitats i quan acabi m’obrirà portes” de cara a trobar una feina i regularitzar la situació.
