Eugeni Casals, un home de cine

La cultura està feta per artistes, però sempre necessita persones molt generoses, que fan tot el possible per donar suport a què l’art es produeixi, que tingui l’espai adequat i que arribi a tothom. Sense persones com aquestes, no existirien molts museus, ni galeries, ni teatres, ni sales de concerts i tampoc cinemes. Sí, els cinemes, els locals on es projecten les pel·lícules, sempre han estat promoguts per apassionats d’aquest setè art, que han aportat espais de propietat i, sobretot, el seu altruïsme perquè la resta poguem gaudir d’un visionat com cal, en gran pantalla i amb un so excel·lent.Eugeni Casals va ser una d’aquestes persones a qui el cinema i la cultura del nostre país li ha de donar moltes, moltíssimes gràcies, per haver fet possible que Ribes de Freser mantingués el Cinema Catalunya obert més de cent anys i que ell el fes arribar fins al segle XXI amb les condicions necessàries i amb una cartellera actual, i, sobretot, que sigui una de les activitats culturals habituals i esperades dels caps de setmana d’aquest poble del Pirineu.Amb la seva bonhomia discreta i el somriure sempre a punt, l’Eugeni rebia el públic del Cinema Catalunya a l’entrada de la sala. Te’l trobades els dissabtes i els diumenge per la tarda, i durant el Festival Gollut, amb ganes de compartir un comentaris sobre la pel·lícula que acabàvem de veure o sobre qualsevol altre tema que sorgís. El Cinema Catalunya era dels seus oncles i per això va ser maquinista des dels tretze anys. El 1971 en va ser el continuador i s’hi dedicava amb tot el temps i els recursos que podia, quan no treballava, fos de carter als matins o d’instructor d’autoescola a les tardes. Una vegada em va explicar que, va passar una època molt difícil, que havia fet mans i mànigues perquè el cinema de Ribes no tanqués. Ho va salvar associant-se amb l’empresari de Puigcerdà per no caure del circuït de les distribuidores i que les pel·lícules s’estrenessin a Ribes al mateix temps que a Barcelona. El 2003 es va crear l’associació Amics del Cinema de la Vall de Ribes, que ja supera els quatrecents socis, i el 2013 va arrencar el Festival Gollut, que aquest divendres inaugurarà la tretzena edició amb la pena i el buit de l’absència de l’Eugeni.Més enllà del paral·lelisme amb la mítica pel·lícula Cinema Paradiso, pel qual anomenaven l’Eugeni “El Totò del Ripollès”, hi ha realitats que superen la ficció i pobles que es deuen a persones com ell, que es fan fonamentals en la seva història i que sempre seran recordats per la felicitat que han prodigat als altres. Ni la IA ni les plataformes digitals substituiran el Cinema Catalunya ni personalitats com la d’Eugeni Casals, que amb honestedat posen el focus en el millor de la creació artística i en el deure de compartir-la.

Eugeni Casals, un home de cine

S’incorporen 26 nous agents a les comissaries dels Mossos de Vic i Ripoll

Maite Molist assumeix el lideratge de la Creu Roja a Osona

Més coordinació policial per controlar els comerços a Vic

Retiraran unes 14.000 tones de fusta de les ventades al Ripollès

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes