Sent el petit de vuit germans, Carles Baucells “ha sigut molt mimat però també ha estat molt motivat”, explica la seva germana Dolors Baucells. Ho fa evident la seva trajectòria vital: amb 5 anys, “a escola hi anàvem els set germans, en Carles i la mare”, recorda Baucells, tot fent evident l’aposta de la família perquè en Carles tingués una vida ben plena. Un cop tancada l’etapa d’escolarització –va ser un dels primers alumnes de Sant Tomàs–, es va posar a fer de pagès a la finca familiar, “però vam veure que li calia alguna cosa més”. Així doncs, a través del TAC Osona “va fer de jardiner uns 15 anys”. En aquesta etapa d’home adult també es va vincular al CAR i va començar a jugar a hoquei amb el Voltregà, “on va ser molt feliç”.
Ara fa cinc anys, l’envelliment precoç va començar a fer acte de presència “amb molts descuits a la feina”, i després de passar per un estudi de la Fundació Catalana de Síndrome de Down se li va detectar un inici d’Alzheimer. Això va fer que amb el TAC es replantegés la seva situació laboral, s’optés per demanar una baixa permanent per malaltia i entrés al centre ocupacional. “Ja vèiem la davallada d’en Carles, pensàvem que no s’adaptaria”, reconeix Baucells. Res més lluny de la realitat. “Cada vegada ha anat a millor”, exclama.
“Quan va deixar de treballar ja vèiem la davallada de la seva salut”
I és que al centre ocupacional de Sant Tomàs “hi fa de tot i no es cansa tant com quan treballava”. Aquagym, colònies o cinema “amb crispetes” són algunes de les activitats que permeten a en Carles tenir un envelliment actiu i adaptat al seu ritme vital, “i això li va molt bé”. Baucells té clar que fa 20 anys “ens hauríem trobat en Carles a casa amb 50 anys i sense fer res”, i el seu deteriorament cognitiu i físic “hauria caigut en picat”. Dolors Baucells només té paraules d’agraïment per a Sant Tomàs, “perquè sempre ens han donat la mà”, i per aquest motiu també es va implicar en el grup d’envelliment.
