En aquests gairebé tres anys en el càrrec quants pobles ha visitat?
A la Catalunya Central hi ha 144 municipis i hem fet reunions i visites amb tots ells. A més, després de les eleccions municipals vam repetir visita en aquells municipis que havien canviat l’alcaldia. I hem fet altres visites per altres motius. Per tant, tots els pobles de la Catalunya Central han estat visitats.
I en aquestes visites, què li han transmès els municipis?
Hi ha temes vinculats a infraestructures que es repeteixen en molts municipis. També de telecomunicacions. En pobles petits apareixen necessitats de subvencions estables per part de la Generalitat perquè tenen una capacitat pressupostària limitada. Hi ha molts temes transversals que en major o menor mesura afecten a tots els municipis.
I a aquestes demandes s’hi ha pogut donar resposta des de la delegació Catalunya Central?
El que hem intentat fer des de la delegació és treballar per donar tràmit a totes les peticions dels municipis. Ser un suport clau per als governs locals. Per tant, puc dir que sí, que a la major part de demandes que hi ha hagut s’hi ha pogut donar resposta en un sentit o en un altre. La resposta no ve directament de la delegació sinó que el que fem és vehicular les peticions i necessitats que recollim. I incidir perquè el departament que s’interpel·la aporti una resposta concreta.
El que hem intentat fer des de la delegació és treballar per donar tràmit a totes les peticions dels municipis. Ser un suport clau per als governs locals
Les demandes en aquest darrer any deuen haver estat marcades per la Covid-19.
Sí, i els municipis necessitaven fer preguntes i que algú els donés resposta. La pandèmia ens va agafar a tots per sorpresa. A tots els nivells. I els ajuntaments ho han passat malament des del principi. Són l’administració més propera a la ciutadania, i per ells l’afectació de la Covid-19 tenia noms i cognoms. Hi ha hagut un impacte emocional molt gran. Des de la delegació hem intentat donar un cop de mà. Hi havia molta confusió inicial: resolucions, restriccions, dubtes cap on tirava una situació concreta… hem intentat desxifrar totes aquestes incògnites que es podien generar als municipis. Ajudar els ajuntaments a interpretar la normativa que anava sortint i les decisions que es prenien des de diversos àmbits.
I en un càrrec que es basa en el contacte i les visites, com s’han organitzat?
És força senzill i rudimentari. Quan hi va haver l’explosió de la pandèmia es tractava de crear canals de comunicació directes i efectius. Sabem que el correu electrònic no compleix aquest objectiu. I vam apostar per fer un grup de WhatsApp per cada comarca de la Catalunya Central. I aquests grups encara continuen vigents. Perquè hem vist que els dubtes que, per exemple, hi pot fer arribar el representant de Roda de Ter també li poden interessar a Centelles.
Entre les demandes recents d’Osona hi ha la voluntat dels pobles del Collsacabra perquè se’ls acompanyi en la prova pilot de regulació d’accés al medi natural. S’hi donarà resposta?
Des de la delegació hi hem sigut presents des d’un inici. És un bon exemple de la funció que fem: ens reunim amb els municipis i si hi ha demandes en què intervenen diversos departaments de la Generalitat el que fem és asseure’ls tots en una taula. En aquest cas fem d’intermediaris per buscar solucions a una problemàtica que és evident que existeix.
Quan hi va haver l’explosió de la pandèmia es tractava de crear canals de comunicació directes i efectius. Sabem que el correu electrònic no compleix aquest objectiu. I vam apostar per fer un grup de WhatsApp per cada comarca de la Catalunya Central
Però se’ls podrà oferir finançament per repetir una prova pilot que els va funcionar però que té un cost elevat per aquests municipis?
Hem tingut com a mínim una reunió per treballar aquest tema, però encara no hi ha una resposta a sobre la taula.
La Catalunya Central és un territori ben cohesionat?
És un territori molt divers. On hi ha identitats i sentiments de pertinença comarcal molt importants i marcades. Per mi és important que la gent senti que pertany a una comarca i la defensi. És el que fa funcionar un territori. Entre les diverses comarques hi ha cohesió? Segurament falten molts elements per dir que hi ha un sentiment d’identitat de la Catalunya Central. Ningú diu “soc de la Catalunya Central”. El que sí que crec que estem aprenent és a treballar plegats. I encara que no compartim un mateix sentiment de pertinença sí que hem entès que a diferència d’altres territoris de Catalunya si anem plegats podem ser més forts. I la universitat és l’exemple més clar.
La Catalunya Central és un territori natural? Caldrà tornar a afrontar el debat de si és la vegueria correcta per Osona?
Se m’ha preguntat més d’un cop aquest dubte però no crec que estigui en l’ordre de prioritats actuals plantejar una cosa així. Crec que estem aprenent a funcionar plegats des de la Catalunya Central. Defensem l’empoderament territorial, i si mai surt aquest debat entre la ciutadania doncs s’haurà d’escoltar i treballar. A hores d’ara, però, penso que aquesta demanda no hi és.
Segurament falten molts elements per dir que hi ha un sentiment d’identitat de la Catalunya Central. Ningú diu “soc de la Catalunya Central”. El que sí que crec que estem aprenent és a treballar plegats
Vostè és de Puig-reig. Berguedana. On situa la capital de la Catalunya Central?
M’han fet molts cops aquesta pregunta. I em sap greu perquè no la contesto mai. No és que ho vulgui evitar, és que no crec que sigui una prioritat dir on és la capital. La nostra prioritat és millorar el servei que rep la ciutadania i ser més propers. I per fer-ho volem enfortir el desplegament de serveis territorials de la Generalitat a la Catalunya Central. Intentem que hi hagi igualtat territorial a nivell de Catalunya però també dins la vegueria.
Però Manresa té molta força…
Que Vic i Manresa són dues ciutats amb molt pes en la Catalunya Central és evident. Per pes demogràfic però també econòmic. Hi ha el projecte de la primera seu de la Catalunya Central que estarà a Manresa. Això té unes connotacions associades evidents. Per mi el que és important no és on s’ubica sinó que tindrem una seu de la Catalunya Central.
I és necessari un edifici de 7.000 metres quadrats i 12 milions d’euros a Manresa si el que es vol és desplegar-se per tot el territori?
Cal trobar un equilibri. És important que hi hagi espais de relació compartits entre els diferents departaments, i és clau que estiguin connectats. No podem ser departaments aïllats. Hem de treballar amb perspectiva transversal i conjunta. És important crear espais de relació amb l’administració, i que un ciutadà no hagi de plantejar-se a quina oficina ha d’anar.
Així quan hi hagi l’edifici a Manresa potser sí que anirem cap a la centralitat?
L’edifici central està plantejat a Manresa, però en aquesta legislatura hi ha hagut l’obertura de l’oficina de la Secretaria General de l’Esport i la delegació d’Afers Socials i Famílies a Vic. I també s’ha ampliat la d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que també és a la capital d’Osona. L’edifici no ha d’implicar centralitat. L’objectiu de la delegació és ser més proper. Que la gent ens pugui contactar amb facilitat.
Parlant de serveis a les persones, a Vic no es poden fer judicis penals perquè l’edifici és precari. Un Palau de Justícia és utòpic?
És un tema que s’ha posat a sobre de la taula, però cal seguir treballant. Han començat les obres per habilitar l’actual edifici i que s’hi puguin tornar a fer judicis penals. Cal evitar que la gent d’Osona s’hagi de desplaçar a Manresa per aquest fet.
També s’ha tancat una oficina de gestió acadèmica del Departament d’Educació que hi havia a Vic. No tornarà a obrir?
Era un punt de registre. I crec que a dia d’avui hi ha molt pocs tràmits que requereixin el desplaçament a Manresa. En principi no ha de ser una gran afectació aquest tancament. No era una oficina del departament sinó un punt de registre que s’ha decidit tancar.
Diputacions, vegueries, comarques… Catalunya ha de posar ordre a la divisió territorial?
Sense cap dubte. I no només perquè hi hagi duplicitats de funcions sinó perquè també tenim unes incoherències administratives importants. És el cas de Viladrau, Vidrà o Espinelves. Volem que la interacció amb el ciutadà sigui més fàcil, i aquestes incoherències no hi ajuden. Ens hem de plantejar cap on volem anar.
Pel que fa a la creació de la comarca del Lluçanès. Quina resposta trobaran per part de la Generalitat?
Es va fer una pregunta a la població i cal donar una resposta a la demanda que en va sortir. Des de la delegació s’ha anat treballant i esperem donar-hi una sortida en el proper mandat.
Quin balanç fa del seu pas per la delegació?
Ha sigut una legislatura de tres anys, però han passat mil coses que han alterat el funcionament normal de tot. La valoració és positiva. És un càrrec que molta gent desconeix. Les competències potser són reduïdes però les funcions són molt àmplies. A l’inici vaig pensar: Què podràs fer? I estic contenta del que hem fet tot l’equip. Crec que hem pogut donar moltes respostes a les demandes dels municipis.
Li agradaria continuar?
He après molt en el càrrec i estic oberta a qualsevol tipus de plantejament.
Anava a les llistes d’Esquerra. Ser al Parlament la motiva?
Molt. I per això m’hi vaig posar. L’àmbit legislatiu em crida l’atenció. I crec que puc aportar tot el coneixement adquirit a la delegació de la Catalunya Central. De tot el seu territori. Era la número 20 d’Esquerra per la demarcació de Barcelona i n’han entrat 19. És probable que pugui acabar entrant.
Estic contenta del que hem fet tot l’equip. Crec que hem pogut donar moltes respostes a les demandes dels municipis
Tindrem govern en breu?
Així ho desitjo. Perquè com a ciutadana crec que amb la situació que estem passant i les necessitats més que evidents que tenim m’agradaria que fes dos mesos que ja hi hagués govern. En funcions s’estan fent coses però és important que es formalitzi un nou govern al més aviat possible.
Com s’explica que dos mesos després encara no hi hagi un acord?
Costa explicar-ho a la ciutadania perquè les necessitats són les que són. Des d’Esquerra no hem parat de treballar per arribar a un acord que esperem aconseguir ben aviat.
Recupereu l’entrevista sencera al programa ‘Angle Obert’ d’EL9TV
