Tenir cura dels infants requereix temps. Ho saben bé les famílies amb fills, que en el seu dia a dia intenten quadrar les responsabilitats domèstiques amb la jornada laboral i el temps lliure, el principal damnificat quan no encaixen les peces del trencaclosques horari. La pobresa de temps, com es coneix la manca d’aquest recurs escàs, és un dels fenòmens que reflecteix l’estudi “Necessitats de cura d’infants de 0 a 16 anys als municipis de la comarca d’Osona”, que ha elaborat la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya per encàrrec de l’Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI+ del consorci d’Osona Acció Social.
Per identificar les necessitats de les llars i recollir la realitat del territori, l’estudi va realitzar més de 1.200 enquestes presencials i en línia amb la participació de famílies de diversos perfils sociodemogràfics. Amb tot, la gran majoria de les enquestes, un 88,5%, les van respondre dones. Segons Montse Fernández, investigadora del Programa Interuniversitari d’Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques de la UVic-UCC, aquesta situació “demostra que les dones se senten més interpel·lades quan es demana per la cura dels fills”.
Les dades de l’informe, de fet, corroboren que la responsabilitat d’organitzar la cura dels infants és sobretot femenina: tres de cada quatre dones consideren que elles assumeixen aquest paper, mentre que un 23,9% hi veuen un repartiment equitatiu amb les seves parelles. Entre els homes enquestats, la percepció del rol personal i compartit és més significativa, si bé un terç reconeixen que les parelles (que no necessàriament són dones) assumeixen més responsabilitat. A la pràctica, la dedicació de temps compta amb un fort biaix de gènere: un 54,3% de les dones dediquen un mínim de quatre hores diàries als fills. Entre els homes, només arriba a aquesta dedicació un 21,7%.
Per oferir una bona atenció als seus fills, les famílies coincideixen que necessiten més temps i recursos econòmics. Un 86,6% de les persones enquestades consideren primordial dedicar temps als infants i un 60% donen un pes important a les despeses derivades de la criança. Malgrat no ser una prioritat per a tantes famílies, moltes creuen que cal disposar de suport psicològic i social, ja sigui amb serveis d’acompanyament de la salut mental, serveis de cures de 0 a 16 anys o espais de relació entre famílies.
A part de renunciar a part del seu temps lliure, reduir la dedicació d’hores a la feina fent una jornada parcial és una de les opcions que tenen les famílies per “guanyar temps”, encara que sigui en detriment dels ingressos. Novament, és una decisió amb biaix de gènere: un 21% de les dones treballen a jornada parcial, tres vegades més que els homes, on només un 7,1% no realitza la jornada completa. En el cas que hi hagi fills amb necessitats especials, l’adaptació horària augmenta entre els homes enquestats, amb un 30% fent jornada parcial, respecte al 27% de les dones, si bé ells mai baixen de mitja jornada. Les dones també són les que demanen més permisos de feina i excedències per ocupar-se de la criança dels infants. La coordinadora de l’estudi, la directora de la Càtedra Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, Sandra Ezquerra, veu en la feina el principal escull per a la conciliació: “Per a les famílies és molt difícil canviar el funcionament de la llar si no es canvien les jornades laborals, que són infinites”.
Quan els pares o mares no arriben a quadrar els horaris, tenir el suport de la xarxa familiar tranquil·litza i ofereix alternatives. Segons l’informe, nou de cada deu famílies tenen algú a qui recórrer en cas de necessitat, que en el 78,6% dels casos són àvies i avis, per sobre d’altres familiars, amics, veïns o una persona contractada.
L’estudi presentat divendres passat també ha detectat que un 14,8% dels infants té necessitats especials de cura i suport, una situació que fa augmentar significativament el temps que els dediquen els seus pares o mares. Entre les famílies en aquesta situació, predominen, amb un 20%, les que els dediquen sis hores.
A partir de les dades recollides, l’informe planteja quatre línies d’actuació institucional: fomentar la responsabilitat social compartida de la criança, donar suport als col·lectius més exposats a la pobresa de temps, atendre l’emergència de noves necessitats dels infants i gestionar les diferents realitats territorials. En aquest sentit, la presidenta d’Osona Acció Social, Victòria Terricabras, va destacar que l’atenció als infants és un repte per a les polítiques públiques i ha de ser un element central a les agendes locals dels ajuntaments.
