Joan López és el president d’Amics de la Ciutat-Vic, una associació que pretén tenir una mirada plural, i alhora incidir, sobre la ciutat. En aquesta entrevista, López descarta que sigui l’embrió d’un partit polític i defineix l’associació com un instrument canalitzador de la participació ciutadana o simplement d’inquietuds veïnals.
Què és Amics de la Ciutat-Vic?
Una entitat vigatana, però no necessàriament només de persones de Vic, que amb criteris d’associació cívica, plural i ciutadana pretén incidir a la vida pública. Però no des d’un punt de vista polític, institucional o d’organitzacions sectorials, sinó des del ciutadà.
Parla d’incidir i les persones que volen incidir en la vida pública sovint s’articulen com un partit. La política n’és una expressió.
Però el punt de partida ja és diferent. La finalitat dels partits és incidir a la realitat i fer la governança des de les institucions. Amics de la Ciutat-Vic no persegueix la governança, però sí influir en decisions des del rigor, l’honestedat i els valors de l’humanisme internacional. Influir, ho podem dir així, sobre les pedres i les persones
D’on neix aquest projecte?
La base inspiratòria, i encara que sembli que ens remuntem als avantpassats, és la il·lustració francesa, d’on van néixer els Amics dels Països, l’expressió de grups de persones que prenen consciència de ciutadans. I que diuen: ‘No vull organitzar-me políticament amb una ideologia, però sento un amor pel país.’ I fan un pas. En certa manera el que fem entronca amb aquesta idea, però a una escala més propera: la ciutat.
Una associació així com s’organitza?
Com a associació havíem de tenir una junta directiva i una assemblea decisòria, però des del primer dia vam voler-nos dotar d’una estructura funcional diferent. Tenim una coordinadora permanent i un plenari obert, que es reuneix el primer dijous de cada mes, per on passen totes les decisions. A partir d’aquí hem articulat grups de treball per nuclis d’interès. Tota la informació és a <www.amicsvic.cat>.
Aquests grups de treball ja han concretat alguna activitat com, per exemple, un debat sobre participació ciutadana abans de les municipals.
Parlar de participació ciutadana va ser el fruit del treball d’un dels grups. Per què en els processos de participació en general només hi prenen part un 3% o un 4% dels ciutadans? Què es pot fer per ampliar-ho? Vam tractar-ho amb els partits polítics, però no era un acte electoral, sinó un debat públic.
Què tenen a l’horitzó?
Hem preparat un cicle de conferències per la tardor capitanejat per Mercè Puntí sobre la contribució que ha fet Vic a la història de Catalunya. Creiem que ens dona una dimensió de país clara. Preparem un llibre d’història, treballem sobre les societats digitals, promovem el premi Ciutat de Vic, ens posem a disposició del nou projecte de biblioteca Pilarín Bayés per contribuir a dotar-lo de contingut social des del voluntariat…
Però amb els projectes que esmenta quina és l’aspiració d’aquesta associació? Què volen aconseguir?
L’aspiració és altíssima perquè volem ser un paraigua que aixoplugui la gent que s’estima Vic i vulgui fer aportacions per la ciutat a partir d’una plataforma de treball. Creem les condicions de treball i els integrants marquen les seves pròpies directrius.
Per dur a terme projectes cal finançament…
Sí, és clar. Però està prohibit que els directius cobrin res. Si hem de fer algun encàrrec lògicament hem de tenir els diners per pagar-lo.
Quantes persones són? Es cobren quotes?
Som unes 25 persones i hi ha l’opció de fer-se soci. Hi ha tres modalitats: individual, d’entitat o de col·laborador.
En un projecte així és més important el volum o el compromís?
No ens movem per volum. Si alguna de les iniciatives que fem amb il·lusió té una concreció ja ens donem per satisfets.
