Finalment han estrenat l’escola nova. Ha costat.
Molt. Des del 2019 fins que l’hem inaugurat han estat anys intensos, però estem molt contents.
A tot plegat s’hi ha sumat l’augment de preu de matèries primeres…
Vam fer un conveni amb el Departament d’Educació que comporta diferents aspectes que assumeix l’Ajuntament, com la direcció d’obres. Ens hem trobat el problema de les primeres matèries, veient cap on va tot i que hi ha obres que ara s’estan parant per analitzar preus, hem pogut anar superant els obstacles. Hem hagut de fer finançament extra i l’Ajuntament hi ha hagut d’aportar una part econòmica important.
Si l’Ajuntament no hagués avançat els diners encara no la tindrien.
No, estaríem parlant de 2027 o 2030, com altres municipis de la comarca que tenen la necessitat urgent de nous centres.
Dels diners que hi ha posat l’Ajuntament una part s’ha fet gràcies a la venda de parcel·les municipals.
Tenim la sort que disposem de diferents parcel·les. Ja quan es va fer l’escola bressol al voltant del 2005 el consistori va prendre la decisió de vendre’n per trobar un extra de finançament i hem seguit el mateix.
Diuen que tenir una escola és vital per al futur d’un poble, sobretot dels petits.
Sí, i a més un poble dispers com el nostre. No tenint nucli és complicat fer pinya i amb l’escola, el pavelló i tot l’entorn hem acabat dinamitzant-lo, fa que en certa manera guanyi una mica de vida. A les hores de sortida de l’escola les famílies es van trobant i comencen a fer poble.
És un atractiu per a la gent que hi ve a viure?
Sí, ha estat un punt d’inflexió i ens ha servit per llançar el projecte de Muntanyola més amunt.
És un dels pobles de la comarca que més creix. Per què ve a viure-hi la gent?
Som 720 habitants. Anem a l’alça i amb una rapidesa important. Suposo que la covid hi ha ajudat. Sí que costa fer nucli però l’entorn en el qual estem, ser municipi de muntanya i la tranquil·litat que hi tenim, s’hi viu molt bé.
Ha vingut molta gent durant la pandèmia, persones de segona residència que s’hi han empadronat?
Sí, reforçar aquests projectes com l’escola, que abans estaven una mica en l’aire, en barracons, també hi ha ajudat i ha fet que es consolidessin moltes famílies.
Hi ha prou habitatge, capacitat perquè vingui més gent?
Quant a parcel·les, encara n’hi ha de disponibles i també hi ha cases en venda per diferents motius.
Sí que podrien perdre població si el nucli de Múnter se segregués. S’ha avançat per fer una consulta?
Al programa electoral portàvem que s’havia d’intentar solucionar: tirar endavant una consulta que faltava definir de la mà de la Generalitat. Entre els aiguats, la covid i els projectes de l’escola i el pavelló, hi hem treballat però hem de reactivar el contacte amb la Generalitat, que a dia d’avui no tenim tancat. Sí que tenim intenció abans que acabi el mandat d’haver fet la consulta. Quedarà definir si només amb els veïns de Múnter o amb tot el municipi.
Quin és el seu posicionament?
Jo no estic d’acord que Múnter se segregui i passi a Malla. També hem de puntualitzar diferents coses: el nostre municipi és d’alta muntanya i Malla no i els serveis són diferents. S’ha de posar tot l’argumentari sobre la taula i basant-se en això prendre decisions. Estem en contra que se segregui, però això no treu que es faci una consulta i veure què volen els veïns.
Peticions de macroparcs solars no n’han rebut per l’orografia, però treballen per la transició energètica?
Vam començar a treballar amb l’enllumenat públic, vam posar plaques solars fotovoltaiques a l’ajuntament i tenim sobre la taula un projecte per instal·lar més de 5 kW sobre el pavelló. Permetria donar electricitat als edificis de l’entorn: escola, escola bressol, el local del jovent, el local polivalent, la piscina… això fa que puguem ser bastant autosuficients.
En un municipi disseminat, com funciona el porta a porta que van iniciar el mandat passat?
És difícil, perquè tenim molts quilòmetres d’extensió i fa que sigui dificultós arribar a tothom però hi arribem.
Muntanyola té l’aigua en baixa delegada a Aigües Vic fins al 2031. Queda temps, però s’han plantejat fer una canvi de gestió cap a l’empresa pública d’Osona?
Sí, hem obert els dossiers i hem començat a fer números. El problema amb què ens trobem és que tenim més de 40 quilòmetres i l’extensió de les canonades en baixa i en alta és impressionant i amb Onaigua no sé si seria factible poder-hi entrar, perquè tenim moltes mancances que s’han de solucionar. Aigües Vic ens dona un servei excel·lent i no ens plantegem cap canvi.
Està resolt el sanejament? L’ACA va anunciar al Consell d’Alcaldes inversions per fer noves depuradores abans del 2033. Hi entren?
Sí, però és anar picant ferro fred a vegades. Tenim diferents punts que hem de solucionar. Ens hem posat les piles i ens han de fer la redacció dels projectes per poder-los executar, però de moment encara ens han d’informar de quin any. Anem una mica a cegues en aquest sentit.
Seria més d’una depuradora.
Sí, és una altra de les dificultats de tenir una gran extensió. S’han de fer diferents bombejos i una depuradora més central. Hi ha algun projecte inicial, però haurem de veure com acaba. Tenim un projecte que rondava els 3 milions.
El que sí que s’ha desencallat és fer el tancament del pavelló.
La Generalitat va treure el PUOSC i podíem optar a dos projectes, per 120.000 euros i un altre de 250.000. Vam presentar-hi el pavelló perquè era el que per puntuació hi podia entrar. Per diferents qüestions dels terminis i al·legacions que van desestimar ens vam plantejar renunciar al projecte. Després va canviar el govern i per sort ens ho van poder allargar. Ha estat difícil i tenint en compte que ens implica el tema dels materials, l’increment del ferro, la pedra que envolta tot el pavelló i el vidre ha estat complicat, però ens n’hem sortit.
A principi de mandat deia que no afegirien projectes nous perquè volien desencallar l’escola i el pavelló. Ja estan fets. I ara què?
Ens falten moltes coses, hi pensem molt sovint. Però també hi ha projectes que no prevèiem fer i que hem fet, com el magatzem de la brigada o asfaltar camins. Tenim el problema de les canonades d’aigua, hem de fer substitucions i alhora sanejar tot l’espai i fer voreres per transitar tranquil·lament. També s’haurà de parlar del soterrament de les línies elèctriques i les telecomunicacions. I també volem recuperar la rectoria de l’església de Sant Quirze i Santa Julita. Tenim la intenció i estem parlant amb el bisbat per poder-ho adquirir.
Què hi volen fer?
Tenim diferents opcions, però una que treballem és fer habitatge per a joves o pisos d’emergència. La rectoria és un projecte important, requereix una inversió d’1 milió per consolidar l’edifici.
Parlem de com s’arriba a Muntanyola. S’havien queixat del semàfor de Sentfores-La Guixa, per on passen molts dels veïns, una mesura que va aplicar l’Ajuntament de Vic per pacificar el trànsit.
No ens va agradar com va anar ni ens agrada ara. La Diputació de Barcelona fa la seva tramitació amb l’Ajuntament de Vic, ens n’assabentem i per la pressió ens acaben convidant a les reunions. No entraré a valorar coses perquè no em pertoca, però les maneres s’han de millorar. No és un projecte que agrada ni a Santa Eulàlia ni a Muntanyola. Sabem que el tram de la Guixa és complicat, que s’ha de buscar una solució, però ha de ser per a tothom, no només per a Vic. Però som pobles petits, Vic és gran i té més pes. Ens falta asseure’ns i parlar-ne molt i la Diputació va coixa de donar-nos informació i resultats. Després de mesos d’haver-se implantat encara és hora que em truquin per parlar-ne: de consolidar el projecte o trobar-hi solucions.
La solució passaria per una variant?
No s’ha de tancar cap porta. S’han de valorar totes les opcions. No ens podem tancar en banda.
En l’accés per Tona, havien reivindicat ja al mandat passat que arreglessin la carretera. Passa a mans de la Diputació. Ja hi ha previstes millores?
En aquest cas les coses van sobre rodes, funciona. Estan fent la redacció del projecte que em van presentar aquesta setmana. Si tot va bé el primer trimestre del 2023 s’executarien les obres, que valen mig milió. S’arreglarà el ferm, es faran cunetes americanes, senyalització, tanques… i la Diputació n’assumirà el manteniment.
I pel que fa a l’accés a aquesta carretera?
Ho lliguem amb una inversió important que fa la Generalitat de la carretera N-141C, que ho pavimenten de nou. Hem treballat amb la Generalitat fer l’accés nou que ja tenim projectat i falta una part d’expropiació que donarà facilitat als veïns que venen de baix a Vic per tenir un accés més directe.
Ho reivindicava quan era a l’anterior govern liderat per Ramon Llorà, que ara és a l’oposició. Com és la relació amb ell?
No hi ha més relació de la que hi pugui haver als plens cada tres mesos. La indiferència és el que els ha marcat, en tots els projectes que hem pogut tirar endavant i en la manera de gestionar la covid-19. Ha estat una oposició indiferent a tots els projectes.
Va deixar el grup de l’exalcalde, es va presentar com a cap de llista per ERC. Què farà d’aquí a un any?
N’hem parlat amb el grup i a casa. A dia d’avui sí, tenim ganes i il·lusió de tirar endavant els projectes nous que fan que Muntanyola faci un pas endavant. Tenim parlat que continuem, hem aconseguit que l’equip funcionés. Mentre tinguem il·lusió i ganes de tirar endavant projectes hi serem.
