Eusebi Puigdemunt va tancar la seva etapa com a docent i com a director a finals del curs passat, però reconeix que –tot i els comiats oficials i privats– no serà fins ara que comença el curs quan assimilarà del tot el canvi. De moment, ha fet vacances com sempre, explica. Tot i que no era el seu objectiu –volia dedicar-se a la recerca en història medieval i també va cursar estudis de música– va acabar començant la seva trajectòria en educació al poble fent la substitució de dos professors a l’escola Abadessa Emma, on s’hi va acabar quedant durant 14 anys. Com que els cursos que li van tocar al final d’aquesta primera etapa eren de Primària i ell preferia alumnes més grans, va decidir fer oposicions: “És una opinió molt personal i, per tant, molt discutible, però les mestres que hi ha en cursos baixos, que fan una gran tasca, potser fan més de mares, i és un rol on no m’hi trobo còmode”. Va superar les proves i va començar un parèntesi de vuit anys que el va dur als centres públics d’Amer i Prats de Lluçanès, per retornar a la seva vila natal quan el centre santjoaní lligat a les Vedrunes va transformar-se en públic, on hi ha estat 14 anys més.
Consultant alguns alumnes seus, expliquen que ha estat un professor que ha buscat despertar la curiositat aproximant-se als temes per camins secundaris, com posant La cançó del soldadet de Manel per introduir el desembarcament de Normandia. “És la reacció al tipus de classes que vaig patir jo: et donaven un llibre i te’l feien llegir o ho feia el professor en veu alta”, explica el santjoaní.
En tot aquest temps, creu que l’ensenyament ha canviat molt, “sortosament”: “Vam passar d’una escola amb tics autoritaris fins a una escola més demòcrata, retornant més al que va ser l’escola catalana de la Mancomunitat o de la República”. Amb tot, una de les coses que critica més són els diversos canvis de lleis d’educació que han fet més difícil la tasca del professorat de Secundària, sobretot la LOGSE. I un dels moments més complicats que ha viscut com a director és el del canvi a jornada intensiva: “És molt positiva però va costar el que no vulguis que un sector de pares l’acceptessin, i va ser molt dur”. Puigdemunt entén la polèmica però creu que val la pena perquè la majoria de conflictes amb l’alumnat passaven a les últimes hores, perquè estaven cansats i eren menys productius. Amb tot, creu que fins que el Departament d’Educació no homogeneïtzi els horaris continuarà sent un tema de discussió.
Dirigir el centre escolar del poble on vius fa difícil posar una barrera quan surts de la feina, però ell tenia una estratègia per alleugerir els maldecaps i no endur-se’ls a casa, que algú va suggerir-li i que ell també ha aconsellat al seu successor, el camprodoní Miquel Marcé: “Jo recomano anar a gimnàs o fer alguna activitat física. Fa molts anys que ho faig i mantinc aquesta disciplina d’anar tres cops per setmana a fer alguna rutina. Mens sana in corpore sano, com diuen”. Potser aquest manteniment ha fet que tingui una bona salut i que aquest moment sigui agredolç: “Tothom voldria jubilar-se amb salut, però també tinc melangia”. De moment, ha tret la pols al piano que tenia guardat des de feia 25 anys. “Tenen memòria els dits, és curiós!”, assegura complagut.
{{ comment.text }}