Una de les dates que sempre fa moure les llistes de l’atur és l’arribada de l’estiu i l’augment de la contractació temporal que comporta. Acostuma a començar al juny i s’acaba a l’agost, tot i que pot variar en funció dels territoris, i és un dels indicadors per saber si una campanya serà bona. D’una banda, hi ha les substitucions de vacances a moltes indústries i de l’altra, la contractació de monitors per a casals i activitats d’estiu i feines al sector de la restauració. Tot plegat representen llocs de treball habitualment ocupats per joves, la majoria de fins a 25 anys. Com es pot veure al quadre adjunt, en els últims cinc anys el nombre de contractes que s’han fet al mes de juliol a Osona ha anat creixent en totes les franges d’edat, però és més important en la dels menors de 25 anys que no pas entre els majors de 45. Segons les dades de l’observatori sociolaboral d’Osona, de Creacció, aquest juliol també s’ha detectat un augment important de joves de 16 a 20 anys que treballen amb contracte (837 respecte als 552 de l’any 2018).
Al Ripollès i al Moianès, en canvi, aquest increment no hi és. Són dues comarques que més aviat viuen un retrocés en comparació amb l’any anterior, fet que té a veure amb la menor dinàmica d’activitat econòmica respecte a Osona.
Sigui com sigui, en conjunt el juliol acostuma a ser el mes on augmenta la contractació de joves, ja que això els permet estudiar la resta de l’any i rebre ingressos a l’estiu. És el cas de les vigatanes Iliane González i Sara Solé o Anna Sayol, de Sant Bartomeu.
Blanca Roure
Iliane González i Sara Solé, cambreres ‘fulltime’ al càmping Delfín Verde
Iliane González i Sara Solé, de Vic, treballen de cambreres al càmping Delfín Verde, situat dins del Parc Natural de Torroella de Montgrí. La peculiaritat de la seva feina és que no tornen a casa, sinó que viuen al mateix càmping, en pisos compartits amb altres empleats. Tots venen de llocs diferents, hi ha tant espanyols com holandesos o polonesos. “És com si visquessis en una bombolla, t’oblides una mica de la teva vida i estàs envoltada de gent que no coneixes”, explica González. Elles fan dos torns, el primer al migdia al bar del costat de la piscina, on venen refrescos, i el segon a la nit, al restaurant principal. Allà hi serveixen còctels, gintònics i altres begudes a la barra. “Hi ha molta vida nocturna”, afirmen, a més de “no saber mai a quin dia vius”. Cada nit poden sortir quan acaben de treballar: a vegades van a l’Estartit, als bars de la plaça major, i d’altres al club nocturn Teules, de Pals. Tant González com Solé creuen que és “una bona experiència laboral” i no descarten la possibilitat de repetir-la. “Aquí hi ha gent que porta molts anys fent-ho. Quatre, sis i fins i tot trenta”, asseguren.
Anna Sayol, monitora del casal d’estiu de Sant Bartomeu del Grau
Una de les activitats més habituals durant l’estiu són els esplais i casals per als més petits, que s’allarguen durant bona part de la temporada. Anna Sayol, de Sant Bartomeu del Grau, ja és una habitual al casal del seu poble, on fa tres anys que treballa. Tot i això, ella mateixa explica que “abans ja feia temps que hi anava com a voluntària i també alguns dies esporàdics, quan faltava gent”. Per Sayol, estar amb els nens no és cap càrrega: “Inicialment va començar com una feina totalment vocacional. Ara, si a part de fer una labor en la qual em sento a gust puc guanyar alguns diners pel meu dia a dia, millor. Crec que tinc molta sort”. L’arribada del bon temps ja sap que és sinònim de començar a buscar feina com a monitora, ja que “moltes vegades depèn de la quantitat d’inscrits i no sempre tinc el lloc fix”. Malgrat això, treballar amb nens i “gaudir de l’estona que passem junts” compensa. L’anima a repetir any rere any: “Des del meu punt de vista no és una feina dura, i gaudeixo molt fent-la”.
