Fer llistes, el repte dels partits

Amb un any llarg de coll, sembla que les eleccions municipals del 2027 encara queden lluny, però poc o molt tots els partits van engegant la maquinària. S’ha notat especialment després de Setmana Santa, amb la ratificació d’Albert Castells (Junts) com a candidat per optar a la reelecció a Vic, o amb les aigües somogudes arran de la crisi que ha desfermat al PSC l’aprovació dels pressupostos de Ripoll. És en aquest context que els grups constaten una tendència a l’alça: cada cop costa més fer llistes. I no és només trobar caps de cartell, sinó completar equips. El diagnòstic del perquè és multifactorial i, per tant, tampoc fàcil de resoldre, ja que es combinen circumstàncies de fons amb d’altres de conjunturals. “L’arrel del problema rau en la naturalesa dels partits polítics”, apunta el politòleg Guillem López Bonafont. Posa el focus en el tarannà “endogàmic” de les organitzacions. “Són estructures mogudes per la por de perdre el control”, i això fa que sovint es prioritzi la fidelitat per sobre del talent o la idoneïtat. El resultat és que de mica en mica decau la capacitat d’atraure perfils i cares noves. Aquesta circumstància es fa especialment evident en les bases. Sobre el paper, tots els partits firmarien a tenir un planter actiu –gent que entri fresca i vagi fent camí–, però passa cada cop menys. “Quan les joventuts pateixen per atraure afiliats, al cap de poc es tradueix en les candidatures”, assegura López Bonafont. La conseqüència és que, amb poc o nul relleu intern, s’estreny el cercle a l’hora de confeccionar les llistes. “Fa anys que es nota, però és veritat que a la gent li costa cada vegada més implicar-se en política”, admet el president de Junts a Osona, Arnau Basco. Antoni Poyato, primer secretari del PSC a la comarca, ho ratifica: “Hi ha cert rebuig a participar d’allò públic i un individualisme creixent.” Tot i això, hi afegeix que encara queda un any per a les eleccions (el ritme anirà in crescendo) i es mostra optimista respecte a presentar més candidatures que el 2023, ja que “ser al govern a l’Estat, a la Generalitat, a la Diputació de Barcelona i a molts municipis ajuda”. El motiu que la política hagi perdut prestigi social, Basco també l’atribueix a la feixuguesa de l’administració: “Mobilitat, salut, educació, habitatge, boscos, gestió de persones nouvingudes... Hi ha molts reptes importants als quals no s’acaba de donar resposta, i quan les coses no funcionen, la gent es desespera i desconnecta.” També eludeix a un sistema exageradament burocràtic i carregós l’alcalde d’Alpens, Toni Prat, que el 2023 es presentava sota paraigua d’ERC: “Veurem municipis que tindran problemes per fer fins i tot una sola llista, perquè un ajuntament exigeix cada vegada més dedicació i, en un de petit, no t’hi pots guanyar la vida, però costa molt atrapar-ho si ho has de compaginar amb una altra feina i la família.” López Bonafont suma a la desafecció l’auge de discursos antipolítica, que “contribueixen a difondre el missatge que dedicar-s’hi és cosa de ‘perdedors’ o ‘aprofitats”. En aquesta mateixa línia, el coordinador dels Independents d’Osona, Pere Medina, parla d’un “desencant global” i d’un moment “molt convuls”, amb una societat “crispada” que tant és molt exigent amb les administracions com alhora se’n refia poc: “Penso que els partits tradicionals ho tenen encara més complicat que nosaltres, perquè porten la motxilla d’una política mal vista a causa dels casos de corrupció, el desgavell a dins de les estructures, els discursos extrems a escala mundial i el desencís respecte a la independència de Catalunya.” El manlleuenc Benjamí Nieto, coordinador de la vegueria Catalunya Central de Pacte Local, coincideix en l’interès per les sigles d’independents: “No ens consta tant perquè representem un espai que pensa exclusivament en els municipis, sense limitacions ni condicionants estatals o nacionals com els que hem vist per exemple a Ripoll.” Griselda Castells, presidenta d’ERC a Osona, hi afegeix un matís social i generacional: “La covid-19 i el fet d’estar reclosos ha portat la gent a prioritzar més la vida personal. Als partits ens passa com a les entitats, a tothom li agrada que al seu poble hi hagi activitat, i col·laborarà puntualment, però costa molt trobar persones que es vulguin comprometre a llarg termini.” Arnau Comajoan, de la CUP, ho veu una mica menys costerut. O, si més no, mira de girar la truita. L’argument és que el context actual pot desmobilitzar, però també obrar de revulsiu: “Vull pensar que un escenari fumut engresca la societat a autoorganitzar-se per assegurar que com a mínim hi hagi la possibilitat de votar persones i projectes en què es creu.” Aliança Catalana, que ostenta l’alcaldia a Ripoll i un regidor a l’Ajuntament de Manlleu, assegura que “amb les parades informatives cada setmana creixem en afiliats. Detectem persones amb ganes de canvi i molt disposades a col·laborar”. Ara bé, “confeccionar llistes no és fàcil, mai ho ha sigut. La gent necessita un temps per rumiar-s’ho, la primera resposta sempre acostuma a ser que no”, diu Marina Quintana, la presidenta del partit a Osona. Si tanquem el zoom, també pesa la conjuntura política pròpia de cada territori. A comarques com Osona, el Ripollès i el Lluçanès, de majoria independentista, López Bonafont afirma que els partits tradicionalment favorits viuen un moment de desmobilització: “ERC, perquè amb la victòria d’Oriol Junqueras ha prioritzat l’àrea metropolitana de Barcelona; i Junts, perquè no hi ha hagut relleu de lideratge que aglutini les diferents mirades municipals.” Basco no ho comparteix: “A Osona tenim alcaldies importants, les de les dues ciutats més grans i d’altres de pobles més petits. S’està fent bona gestió, i disposar de referents tant és atractiu pels votants com un mirall per a les noves generacions.” Fent encara una volta més al zoom –sempre es diu que a les eleccions municipals es vota la persona, no les sigles–, López Bonafont sosté que “als llocs que hi ha perspectiva de canvi, amb un candidat ja consolidat, està sent més fàcil trobar adeptes”. On l’expectativa és que tot quedi igual, perquè els votants són molt fidels a unes sigles independentment del moment o del cap de llista, “serà fins i tot més difícil per al partit vencedor, ja que no atrau tanta atenció de la ciutadania ni els mitjans”. La percepció de Griselda Castells encaixa força amb aquesta anàlisi. Segons la presidenta d’ERC, “als llocs on ja hi ha algú que té molt clar que vol continuar, l’equip surt més sol. Però allà on hi ha dubtes o finals de cicle, està costant”. I insisteix, com molts dels seus homòlegs, que no es tracta d’omplir candidatures a qualsevol preu, sinó d’engrescar gent responsable i amb ganes de ser a l’Ajuntament. Un altre aspecte a tenir en compte és el d’un electorat cada cop més volàtil. “La gent ja no té la tendència de votar sempre el mateix partit”, explica el president del PP a Osona, Pau Ferran, que ho lliga a menys predisposició a afiliar-se: “Fàcilment et pots trobar algú que vota diferent a les eleccions estatals, les autonòmiques o les municipals. La tria canvia segons el moment i circumstància.” La realitat de la política municipal, poc lluïda, també juga en contra. Es tracta de l’administració més propera al ciutadà i, per tant, la primera porta on truca la gent malgrat que molts cops no té les competències ni els recursos per solucionar els seus problemes. “Això la fa la menys agraïda de totes”, sintetitza López Bonafont. Basco ho resumeix amb la metàfora que els ajuntaments són “la trinxera”. Alcaldes i regidors han de respondre des de primera línia a un malestar que sovint no poden solucionar. “L’exposició al carrer és molt elevada, per crítiques des de les cagarades dels coloms fins a grans infraestructures, mentre any rere any t’has de buscar la vida per trobar finançament entre la Diputació, la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea”, desgrana el politòleg. El resultat és que no tothom s’hi adapta, fins i tot perfils que són molt bons en els seus àmbits professionals. Finalment, hi ha un aspecte material que pesa més del que s’acostuma a reconèixer. Fer el pas a la política implica en molts casos pausar o deixar la carrera d’abans. “Dedicar-t’hi vol dir aparcar la feina durant almenys quatre anys”, i això es pot traduir en llast pel que fa a promoció o estabilitat, especialment al sector privat. “Només s’hi poden apuntar persones que tenen una situació econòmica ja resolta o que treballen en àmbits propers al sector públic”, assegura López Bonafont. Tot i el còctel, convuls, els partits també insisteixen en l’altra cara de la moneda: gent il·lusionada sempre en surt i, sigui com sigui, és bo haver engegat motors a un any vista i treballar amb temps programes i equips. Mentrestant el rellotge continua inexorablement en marxa i van avançant els fulls del calendari que ens portaran fins al 23 de maig de 2027. Una possible aliança entre Comuns i ERC?Gabriel Rufián (ERC) i Irene Montero (Podemos) han posat sobre la taula i insistit els últims dies en una coalició al Congrés per unir l’esquerra fragmentada i que, d’aquesta manera, la divisió no beneficiï la dreta i l’extrema dreta. Dins dels seus mateixos espais hi ha reticències, i per això sembla més una idea que una aliança amb cara i ulls, però ERC ha sondejat coalicions amb els Comuns en localitats on aquests darrers no van obtenir regidors, i Podem també ha obert converses amb altres forces d’esquerres per explorar sumes. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès, l’únic electe dels Comuns és Arnau Martí, portaveu i regidor a l’Ajuntament de Vic. A l’espera de quins moviments es produeixen a escala nacional, subratlla que a la ciutat hi haurà sí o sí candidatura amb les seves sigles. L’objectiu, de fet, és créixer, ja que Vic ha superat el llindar dels 50.000 habitants i els regidors al ple augmentaran de 21 a 25 amb les eleccions del 2027.

Fer llistes, el repte dels partits

Càstig excessiu pel Voltregà

L’advocacia alerta del risc de col·lapse i vulneracions de drets si la regularització no té prou recursos i garanties

“La pedregada ha estat la situació més difícil que hem hagut de gestionar”

Restablerta l’R3 entre la Garriga i Ripoll

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin