“Amb l’euro digital no caldrà manipular tant els tipus d’interès”

Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques, Miguel Ángel Fernández Ordóñez (Madrid, 1945) va ser governador del Banc d’Espanya entre 2006 i 2012 i, per tant, durant la crisi econòmica i financera iniciada el 2008, que va comportar, per exemple, la fi del sistema de caixes d’estalvi. Abans havia estat secretari d’estat d’Hisenda, amb José Luis Rodríguez Zapatero, i d’Economia, amb Felipe González. Ara, ja jubilat, centra els esforços a fer realitat l’euro digital. Dijous va participar a la primera edició de Primavera Cambra parlant de l'euro digital i va concedir aquesta entrevista a EL 9 TV. El Banc Central Europeu ha tornat a apujar els tipus d’interès fins al 4%. És la recepta adequada per combatre la inflació?És pràcticament l’única recepta que hi ha ara: tractar de refredar l’economia per poder reduir la inflació i fer-ho amb els tipus d’interès. Casualment, amb el que estic treballant ara, l’euro digital, quan el tinguem, no caldria manipular tant els tipus d’interès, sinó només utilitzar la quantitat de diner. Però ara, com que són els bancs els que creen diner, és la forma de fer-ho. I, evidentment, la política monetària el que tracta és d’incrementar els tipus d’interès, que disminueixi la demanda i es refredi la inflació. És un tema difícil perquè hem passat molts i molts anys en què els bancs centrals han estat injectant quantitats de diners al revés, per tractar d’animar l’economia. El moment és difícil però sembla raonable el que s’està fent. Creu que ha arribat al sostre aquest increment o que encara n’hi haurà més? Per què l’objectiu del BCE és mantenir la inflació al 2%.Sobretot, el que volen els bancs centrals, és que aquest 2% es mantingui. Aleshores, depèn de com vagi reaccionant la gent, les empreses i la inflació. D’alguna manera, el que van fent els bancs centrals és mirar de crear expectatives. Ja s’ha aconseguit que la gent cregui que la inflació no continuarà augmentant i, per tant, no estigui prenent decisions en contra d’això. En canvi, Jerome Powell (president de la Reserva Federal dels EUA) la setmana passada va decidir no apujar i guanyar temps per veure si la pujada de tipus, que ha sigut molt superior als Estats Units, fa efecte o no. Tant de bo l’encertin, perquè sí que crec que la inflació continguda, mantinguda durant molt de temps, és el pitjor que ens pot passar perquè es perd confiança en el diner i es prenen decisions absurdes. Avui [dijous passat] participa en un acte de la Cambra d’Osona sobre l’euro digital i els bancs del futur. Quins són els grans canvis que poden arribar i com poden canviar els conceptes del diner i dels bancs que tenim actualment?Ara, a curt termini, l’únic que canviarà és que per primera vegada els europeus podran fer alguna cosa semblant a posar els seus dipòsits al banc central. És a dir, l’euro digital és aquell diner del banc central que ara només poden utilitzar els bancs, i es tracta que ho pugui fer tothom. Això, que és el primer pas, ja em sembla un salt importantíssim. La diferència entre el diner digital emès pel banc central i els dipòsits bancaris és molt important perquè es tracta de diner que no pot fallar, mentre que els dipòsits bancaris no són diners, són promeses que et tornaran diner. Probablement els bancs hagin de separar-se i no lligar el resultat del crèdit al diner, sinó per una banda fer crèdit i per l’altra banda donar serveis de pagament amb un diner segur. Això que sembla molt senzill és gairebé una revolució. Quan pot arribar aquest moment?Depèn. Aquesta és la peça indispensable, perquè després, la segona part és liberalitzar. És a dir, treure totes les proteccions i privilegis que tenen els bancs i que hi hagi competència i innovació en el món dels pagaments. Quan? Estan dient que poden tenir-ho el 2025 o el 2026. Aquests canvis evitarien una crisi com la de 2008?Sí, evidentment. Per l’avantatge de disposar de diner emès pel banc central. Això es veu molt bé, per exemple, amb el diner físic. Un bitllet de 100, de sobte, no val 50. En canvi, en un dipòsit pot passar. Per tant, per definició, el diner del banc central no pot entrar en crisi i per tant les crisis que anomenem bancàries desapareixerien perquè el crèdit es donaria al marge dels pagaments, al marge del diner. L’any 2008, Rodríguez Zapatero presumia que Espanya tenia el sistema bancari més sòlid del món. Realment hi havia aquesta percepció? La situació es va degradar en tan poc temps per arribar als rescats i les fusions?Crec que allò va ser una primera impressió de qui no estava en el dia a dia, perquè va ser veritat que la primera part, molt curta, de la crisi, es va deure a actius tòxics, les subprime, les hipoteques, la gent sense diner als Estats Units per un seguit de productes estranys que els bancs espanyols no tenien. Què va passar? Que sí que tenien altres coses com les hipoteques a preus disparats. I sí que és cert que en un primer moment no va afectar als bancs, però al cap de pocs mesos, la primavera de l’any 2009, ja teníem el problema de la primera caixa, Caja Castilla la Mancha. El Banc d’Espanya va complir llavors amb el paper de supervisor, que li corresponia?El que vam haver de fer és el que van fer tots els països: com salvar els bancs per no tenir una catàstrofe pitjor. A Alemanya va caure el segon banc, a Anglaterra, el primer… A Espanya els bancs grans no van caure perquè van caure les caixes i com que es va actuar ràpidament per ajudar les caixes, no es va traslladar als bancs grans. De vegades la gent diu és que els bancs grans no van patir. No van patir perquè el Banc d’Espanya els ajudava com a supervisor. Ara, de totes maneres, Espanya ha cedit la supervisió a un mecanisme únic de supervisió europeu. Però la gestió de la crisi i dels fons la feia el govern, que va decidir ajudar, com a tots els països. És per això que al final vaig entrar a la via aquesta del Money, l’euro digital i el CBDC (Central Bank Digital Currency), que és el que impedeix que això torni a passar. Mentre això no passi tindrem crisis, grans o petites, com les dels últims mesos als Estats Units o Suïssa. Això ha generat també dubtes i pors i portava a pensar si es podia tornar a una situació com la de 2008.El problema és que al llarg d’un segle i mig hem anat reaccionant malament amb els bancs. En lloc de tenir un actiu que és fràgil i insegur com els dipòsits bancaris, i haver-lo d’ajudar quan fracassa, faci el mateix que ha fet amb el diner físic. El diner té molts avantatges en ser públic i permet liberalitzar els serveis. Perquè totes aquestes mesures d’ajudar els bancs i protegir-los, el que fan és impedir la competència. Vostè va dir que les aspiracions d’independència de Catalunya eren el problema més important de l’Estat espanyol. Encara ho pensa?Crec que ho va ser. Ara, afortunadament, les coses estan anant per un altre camí. Jo sempre vaig pensar que el millor era fer un estatut molt descentralitzat i vaig col·laborar amb Zapatero en el tema del finançament, però crec que la independència és dolenta. Ara bé, tot el que sigui major descentralització, major federalització, sí que em sembla bo. Els països que funcionen millor, molts països que funcionen bé, Alemanya, Suïssa, Estats Units fins fa poc, són països molt descentralitzats. Crec que la descentralització del poder és boníssima. Per tant, l’Estat espanyol s’hauria de descentralitzar més?Sí, perquè la independència la veig com una centralització. És a dir, al llarg dels anys de la transició, hem desmuntat un estat franquista que dominava tot el territori, traient-li poder cap a Europa i cap a les comunitats autònomes. El problema de la independència de Catalunya és que tornem a unir l’estat amb la comunitat autònoma, no hi ha descentralització. Té més poder. I és molt millor tenir el poder separat. En certa manera és una reconstrucció de l’Estat franquista. És el que no m’agrada, perquè es diu independència però no ho és. El que estem fent és donar més poder a uns polítics, un poder que ara està separat entre Europa, un Estat cada vegada més reduït, la comunitat autònoma i els ajuntaments.

“Amb l’euro digital no caldrà manipular tant els tipus d’interès”

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme