Que tot just fa dos anys ni tan sols fos regidor de l’Ajuntament i ara ocupi el lloc de cap de l’oposició és simptomàtic de com està la política local, de com van les coses a Junts de Ripoll o de totes dues coses?
És un cúmul de situacions. A partir del 2023 tant Junts com altres partits hem d’encarar com plantegem les eleccions de 2027 i el futur que volem per al municipi. Segurament seré una de les persones que hi participaré, per consolidar un futur prometedor en un escenari local complicat i que no té referents en el que portem de democràcia.
Dels regidors de Junts que van començar el mandat ja no en queda cap…
Això forma part d’un relleu. Passem per diferents etapes, i cal agrair la feina a Manoli Vega i a Maria Soldevila com a portaveus del partit.
Pensa que l’anterior llista va ser de transició?
No. Totes les persones serien benvingudes en una futura llista, malgrat que també n’hem de buscar d’altres. L’entenc com una llista que va fer un molt bon servei, per un grup que estava pensat per governar.
El que li ha sobrevingut políticament durant l’últim any i mig no és una mica un regal enverinat?
En la vida i en política no hi ha decisions fàcils. Ja se’m va proposar encapçalar la llista de fa temps per al 2027. Era un projecte que tenia al cap. De vegades no pots triar els moments, sinó entomar-los amb valentia i coratge, i amb un projecte clar per Ripoll.
Junts/Convergència no havia aconseguit mai tan pocs vots ni havia tingut tan pocs regidors des de la reinstauració de la democràcia.
Altre cop diria que és un cúmul de circumstàncies, entre les quals el moment històric que vivim. No crec en una causa concreta. Junts ho ha de revertir, perquè tant nosaltres ara com Convergència abans tenim capacitat, arrels i valors per liderar, governar i una herència positiva per capgirar la situació a la capital del Ripollès.
Alguns grups de l’oposició parlen de la cresta de l’onada on està instal·lada Sílvia Orriols. Pensa que esclatarà aviat o que encara n’hi ha per temps?
Els partits que utilitzen un discurs populista que sovint no poden complir no són bons per a la cohesió, ni per al país, ni per al poble, perquè pretenen enganyar els ripollesos. No podem predir què passarà ni a les municipals ni a les eleccions al Parlament, però cal emprendre el compromís per Ripoll més enllà dels partits i idees que representem: arribar a consensos i crear grans projectes a la vila.
Junts va treballar amb la resta de l’oposició per la moció de censura a Orriols, però el partit va estroncar-ho a l’últim moment. Va ser una decepció no arrabassar-li l’alcaldia?
Això no és ben bé així, perquè sempre ens hem trobat amb oposició i govern a fi de ser útils per Ripoll. La direcció de Junts per Catalunya no ens va imposar mai cap decisió respecte a la moció. Ens vam trobar amb l’oposició durant la moció de confiança que va plantejar Sílvia Orriols, i finalment vam arribar a la posició que considerem més vàlida, perquè tot i no tenir majoria absoluta, Aliança és la llista més votada, i, per tant, a la qual més ripollesos donen suport. La situació es pot revertir, però cal comptar amb la complicitat dels vilatans. Per això treballem de cara al 2027 amb un projecte de futur.
En cas d’haver prosperat, té la sensació que els ripollesos els ho haurien fet pagar?
Independentment d’això, Convergència ja va viure situacions en què tot i tenir majoria al consistori, tant amb Eudald Casadesús com amb Jordi Munell al capdavant, ho van patir. Entenem que el partit més votat ha de governar. No vam poder-ho fer el 2023, però esperem aconseguir-ho d’aquí a dos anys, mantenint els consensos amb la resta de grups.
A partir d’aquell dia vostè va passar a ser l’elegit per liderar la renovació de Junts a Ripoll, fins al punt d’exercir de portaveu a la roda de premsa. Com es va decidir?
El suport del partit m’encoratja, m’agrada i em dona forces, però busco el de la gent de Ripoll, i recuperar la seva confiança, per solucionar problemes que s’estan enquistant.
Fent una comparació amb el futbol, normalment no es dona la capitania al noi que acaba de sortir de la pedrera, sinó al veterà de l’equip.
Algú havia d’entomar la responsabilitat, i em va tocar a mi.
Les seves companyes de partit no van plantejar-se desobeir per no perjudicar-lo a vostè?
No. Crec que tant Maria Soldevila abans, com Montsina Llimós encara ara són persones aplicadíssimes en la política local, i en la vida ripollesa en diferents entitats. Tenen un compromís que compleixen amb una coherència i uns valors que ens identifiquen com a partit.
Li agradaria tenir trajectòria política perllongada en el temps?
Hi ha moltes casuístiques que hi influeixen, però entenc que hi ha etapes i persones que les cobreixen. Si la persona que s’ha d’adaptar als nous temps no és capaç d’entomar-ho, cal buscar qui sigui més idoni.
El cordó sanitari de l’anterior mandat va ser bona o mala idea en clau política?
Els cordons sanitaris serveixen per a poca cosa, perquè a l’hora de manifestar-nos tenim el dret de votar a favor, en contra o abstenir-nos. Sovint serveixen per afavorir l’adversari que vols debilitar i per ofendre el votant del seu partit. Obviar un percentatge de població no crec que sigui correcte, sobretot a escala municipal.
Quina responsabilitat té tot el que ha passat al consistori ripollès, de la posició que actualment ocupa Orriols en l’escena catalana?
Com deia abans, hi ha casuístiques, etapes, gent ofesa i emprenyada, i per tant qui busca solucions. Però solucions fàcils a problemes complexos, n’hi ha poques. La situació actual cal abordar-la amb persones de confiança. A Ripoll s’ha generat una polèmica a partir que Orriols va aconseguir l’alcaldia, i això els va bé perquè són més coneguts pel soroll que no pas per la feina positiva. Ens assenyala, més que no pas que donar-nos a conèixer.
Ella assegura que qui li ha donat ales són els seus antagonistes a l’Ajuntament.
Moltes vegades diu als plens que votem en contra seva, i no és veritat. No ens considero un partit antagonista, perquè en molts punts ens podríem trobar i entendre. De tots aquests, mai compartim les solucions que planteja.
Seria un error que Junts assumís part del discurs migratori d’Aliança a aquestes altures?
Hem de ser conscients que hi ha problemes per resoldre, i els polítics hem d’afavorir-ho. Si hi ha un problema amb la immigració o les onades que ens arriben, cal que hi donem solucions.
Què li va transmetre Carles Puigdemont quan va visitar-lo a Waterloo?
Molt coratge, ànims i es va interessar per temes del municipi i la comarca. Vam anar-hi amb altres alcaldes joves de Catalunya, per compartir experiències, sinergies i maneres d’afrontar la realitat dels nostres pobles.
Què li van dir els seus companys d’universitat quan van saber quin paper ocupa a la política ripollesa?
Ara ja he acabat els estudis, però aleshores sabien que visc Ripoll, la seva gent i el patrimoni com ho visc, i van dir-me que puc comptar amb el seu suport. No tot s’ha fet malament a Junts i a Convergència, com sovint se’ns ha volgut fer creure.
Què n’hem d’esperar, de la llista que encapçalarà el 2027?
És molt d’hora per parlar-ne, però m’agradaria que fos una llista transversal i jove, amb moltes sensibilitats i on la realitat de Ripoll es vegi reflectida. Això hauria de permetre resoldre i entomar els problemes que es puguin plantejar.
