Fi de la guerra; inici dels judicis

La producció de tendes per al Ministeri de Defensa de la República fetes al taller de Josep Bartrolí es xifra en unes 140.000. Acabada la guerra, juntament amb altres vigatans i osonencs, el van jutjar i condemnar. Va passar per diverses presons i camps de treball fins que, l’any 1948, el van indultar. Es va quedar a viure a Samianigo, on va treballar de fotògraf. Els últims anys de la seva vida els va passar a Banyoles. Va morir l’any 1976. Aquest és el tercer i darrer capítol de la investigació feta per Xavier Cateura. Quan van entrar les tropes rebels a Vic, van trobar al taller de fusteria de Josep Bartrolí, segons recull la documentació del judici que li van fer, unes mil peces de tela i vint tones de roba per a la confecció de vint mil tendes. Un capità de l’exèrcit nacional del Cos d’Intendència es va emportar unes sis mil tendes ja fetes. Al taller del carrer dels Dolors, número 4, hi van quedar unes cent-cinquanta teles per a tendes. Encara que a l’atestat que li va fer la Guàrdia Civil el 13 de març de 1939 s’hi pot llegir: “Acto seguido se practicó un minucioso reconocimiento en el domicilio del detenido que dio como resultado el hallazgo de doce tiendas de campaña confeccionadas, encontrándose también en el taller del mismo, sito en la calle de los Dolores, número cuatro, unas ciento cincuenta piezas de telas para tiendas i bastantes trozos de tela cortado para la confección de macutos-morrales, donde quedan depositados a disposición del Sr. Juez Instructor militar de esta plaza, hasta que este disponga un traslado al lugar que juzgue conveniente”. Referent a les tendes de campanya, i segons consta a l’auto resum del judici, durant el temps en què va durar el contracte amb la Junta de Compres, a Vic se’n van fabricar 140.000, que van ser lliurades al Ministeri de Defensa de la República. En acabar la guerra, Josep Bru i Font, el torner de Sant Pere de Torelló, i soci de Bartrolí en la confecció de tendes de campanya i altres materials per a l’exèrcit, seria jutjat en un consell de guerra sumaríssim que el 1943 el condemnaria a vint anys i un dia de presó major per, entre d’altres acusacions, haver estat jutge popular del seu poble. Curiosament, en aquell judici no es parla de la seva participació en la fabricació de material militar, ni s’esmenta Bartrolí. També pel canvi de règim un cop finalitzada la guerra, van empresonar a Vic i posteriorment a la Model de Barcelona Josep Rabassa, encarregat de la fàbrica Arnaus del carrer del Nord. Més tard li van fer un consell de guerra, el van acusar d’auxili a la rebel·lió i el van condemnar a dotze anys i un dia de presó temporal. Després d’escoltar la sentència fou traslladat a la presó de Sant Miquel dels Reis, a València, on també van ser tancats diversos vigatans. Finalment, van rebaixar a sis anys la pena a Rabassa. El 1945 va ser alliberat definitivament. Acabada doncs la guerra, començava una llarga postguerra que portaria més fam, estraperlo, misèria, delacions, repressió, judicis militars sumaríssims, afusellaments a trenc d’alba, i molts, massa, empresonaments. Com vaig llegir en una carta del gener de 1939, moltes famílies van pagar el tribut d’una guerra maleïda i desencadenada per uns traïdors. Bartrolí, que en aquell moment tenia 46 anys, també va ser detingut i empresonat. En l’interrogatori al qual el van sotmetre, va reconèixer que el juliol de 1936 havia anat a la plaça de la Catedral el dia que va ser saquejada i incendiada, però no que participés en la seva destrucció, fet del qual l’acusaven. Sí que va reconèixer en canvi que va pujar al Palau Episcopal, però per fer unes fotografies. També va admetre que havia militat al partit ERC i al sindicat de la CNT. Aquell mateix dia el van tancar a la presó de Vic. El 29 de març de 1939, el van traslladar a la presó Model de Barcelona. Va ser jutjat en consell de guerra celebrat a la capital catalana el 14 d’abril de 1939, sumaríssim 3494, juntament amb tretze persones més. La sentència va ser de condemna a dotze anys i un dia de reclusió temporal. En el mateix procediment es va jutjar Pere Agut Borrell, nascut a Riudeperes i veí de Vic, de 38 anys, que va ser condemnat a mort. Va ser afusellat a les 5 del matí de l’11 de maig de 1939, al Camp de la Bota, juntament amb vuit condemnats més. Segons consta en el judici i el mateix Bartrolí va reconèixer en l’atestat inicial quan va ser detingut, que en una ocasió havia denunciat l’industrial Furriols perquè no li va voler vendre totes les existències de claus que tenia a la botiga, ja que li exigia que pagués amb bitllets de sèrie. Arran d’aquest fet Furriols va ser detingut, però alliberat al cap de poc. El mateix mes de maig de 1939, Bartrolí va ser conduït també al Penal de Sant Miquel dels Reis. Més tard, va ser enviat al destacament de penats de Valmuel-Alcanyís, al Baix Aragó, i allà, el 1942, és on va rebre la notícia que se li concedia la presó atenuada, però el van portar a Belchite, al camp de penats. Abans, però, també li havien obert un altre expedient, aquest cop per responsabilitats polítiques al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No li van poder embargar cap bé, perquè les investigacions van concloure que no posseïa cap propietat. El 20 de gener de 1941, va rebre l’avís de la liquidació de la condemna imposada per aquell tribunal. Després d’un permís que li van concedir quan era a Belchite, va ser destinat a Samianigo (o Sabiñánigo), als camps de treball de les Zones Devastades, com a “Jefe de Talleres de carpintería”, on el 1948 rep l’indult definitiu malgrat que en un altre document s’hi fa constar que hi va estar fins al febrer de 1949. Un cop alliberat, Bartrolí es va quedar a viure a Samianigo, on va obrir una botiga i va treballar com a fotògraf. Anys més tard, va anar a viure els seus últims dies en una residència de Banyoles, on va morir l’any 1976.

Fi de la guerra; inici dels judicis

Vera obté el certificat ENS de gestió segura de la informació

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Una iniciativa sorgida a Tona demana l’eliminació del treball de recerca de Batxillerat a Catalunya

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi