Fina Font és de Calldetenes, té 65 anys i es va incorporar al centre ocupacional de Sant Tomàs l’any 2004, “ja de gran”, explica la seva germana, Maria Font. Al principi hi va anar unes hores “per veure si s’adaptava bé”, i no només hi va encaixar, “sinó que es va espavilar molt”.
El fet de relacionar-se amb altra gent, fer tallers i manualitats i rebre estímuls “es va traduir en una millora de la seva salut”. A les portes de la vellesa, però, algunes característiques de la Fina van començar a deteriorar-se a causa del pas del temps. “Sempre havia caminat molt ràpid”, explica la seva germana, tant que fins i tot “si sabia on anava li havíem de dir que frenés”. Ara, i a causa del dolor en les articulacions fruit de l’edat, “és al revés”, i és la Maria qui l’ha d’agafar “de bracet perquè no es quedi enrere”. En el cas de la Fina també hi ha jugat un paper important l’equip de professionals de Sant Tomàs, sobretot els fisioterapeutes, que quan han detectat “coses que no veien clares o que calia revisar millor” han fet un informe perquè en tingués constància el metge. “Tots ens anem fent grans, és un procés que no ve de cop, i quan surten coses cal anar-hi fent front”, explica Maria Font.
Més enllà d’aspectes de la salut, l’arribada a la vellesa també comporta una adaptació en les activitats de lleure. A la Fina, per exemple, “li encanta anar a Girona, on viu la meva filla, la seva neboda”.
L’oci també s’adapta a l’edat, i a la Fina li agrada anar a Girona
Pel que fa al centre ocupacional de Sant Tomàs, quan toca anar de colònies o vacances “prefereix la muntanya a la platja”. I és que com recorda la treballadora social Núria Jutglar, quan tens 20 anys “vols una tipologia d’oci i amb 40 o 60, una altra”. En aquest sentit comenta que Sant Tomàs mira d’adaptar-se “a les necessitats i preferències de les persones” segons van canviant .
