Un repartidor parava la furgoneta aquest dijous davant de Càrniques Ausa per lliurar un burofax enviat des del Paseo de la Castellana de Madrid. No l’hi van recollir. Es va trobar amb la delegació judicial que custodiava el retorn de dues terceres parts de les instal·lacions als seus legítims propietaris, els fundadors de Càrniques Ausa, que es van vendre l’empresa l’any 2018. Aleshores, a més de la venda, es va acordar que una part de les instal·lacions les llogarien als nous propietaris a través de la societat Immobles Bisaura. El passat estiu es van deixar de pagar les quotes i es va activar la maquinària judicial per retornar-les. Els fundadors, Antoni Auqué, Rafel Cobo, Joan Compte i Joan Figueras, podien tornar a trepitjar unes instal·lacions que van trobar completament buides i desmantellades. Una imatge molt diferent a com les van deixar i havien de trobar.
3/4 d’1 era l’hora que el jutjat havia convocat les dues parts per entrar a la nau, inventariar, canviar els panys i retornar la propietat als fundadors. A aquella hora, els quatre fundadors eren a la porta de Càrniques Ausa, acompanyats del manyà que havia de canviar els panys, els tres delegats sindicals que hi ha hagut el darrer any a l’empresa (Antonio López, Gerard Figueras i Verónica Rodríguez) i José Chicharro, un dels cinc socis que, a través de la societat Five Meaters, va comprar Càrniques Ausa el 2018 i la va vendre quatre anys més tard a Ángel Arceiz Sánchez, al volant de qui la companyia s’ha descapitalitzat en el darrer any, a còpia d’acumular impagaments a proveïdors i serveis i suposadament moure actius entre les diferents societats que controla. Entre el juny i el desembre es van anar acomiadant els treballadors, tant els propis com els de l’ETT amb la qual treballava, fins a signar la setmana passada les últimes cartes d’acomiadament.
I poc abans de 3/4 d’1 va arribar un Kia Sportage blanc amb dos homes a dins que no van baixar del cotxe fins que va arribar la delegació judicial, al cap d’uns minuts. Eren Miguel Sevil, últim administrador i gerent de Càrniques Ausa, i Manel Andreu, el que havia estat director financer de l’empresa i que va fer la transició de Five Meaters a l’actual propietat, el Grup Petroarza d’Ángel Arceiz, amb qui s’ha mantingut fidel fins al final. Sevil va mostrar una actitud desafiant amb la premsa gràfica, intentant tapar-se amb un telèfon mòbil i gravant els periodistes. Andreu, al mateix temps, obria la porta.
La delegació judicial i les dues parts entraven a dins per revisar les instal·lacions i rere seu els treballadors. Qui havia vist la planta i qui la veia quedava impactat. “Es fa un nus a l’estómac”, deia Rafel Cobo, un dels fundadors. En el darrer mes s’ho han endut tot, fins i tot la màquina de fitxar l’entrada dels treballadors o el sistema de desinfecció de calçat i mans. De dins s’havien endut la màquina de trinxar ossos, valorada en 300.000 euros, o els rails instal·lats fa un any per desfer canals porcines. També faltaven les taules de treball, bàscules, la màquina d’envasar tires al buit, la guillotina o les taules del menjador, que estava completament buit. A les oficines van deixar-hi una cafetera, els telèfons dins una capsa, tres impressores i una fotocopiadora. Poca cosa més. Ni taules, ni cadires. El congelador, amb capacitat per a 1,5 milions de quilos de carn, completament buit, només amb l’estructura pelada. Tot s’afegeix a l’expedient judicial al costat de l’inventari on consta tot el que hi havia quan els fundadors van deixar la nau el 2018.
L’únic que havien deixat eren deu transpalets elèctrics, però faltaven també dos toros. Les dues portes que comunicaven les sales de congelat amb la nau que encara pertany a Petroarza estan tapiades. Es dona el cas que en una part hi ha les cambres frigorífiques i a l’altra el motor per fer-les anar. Una part de la fàbrica no funciona sense l’altra.
Ara, l’objectiu dels fundadors és recuperar també la part de les instal·lacions que falten, tenint en compte que també van deixar de cobrar les quotes de la compravenda. “Buscarem gent per posar-la en funcionament”, deia Cobo. “Montesquiu és un poble petit i no hi ha cap més indústria. Hem de mirar de tornar-la a arrencar, tant pel poble, com per la gent d’aquí, com per nosaltres, moralment.”
Mentrestant, Miguel Sevil (gerent de Càrniques Ausa des del juliol) i Manel Andreu marxaven i mantenien el relat que ja havia manifestat el director de producció, David Visanzay, a EL 9 NOU, el passat 16 de gener. Sevil apuntava a “irregularitats dels anteriors administradors” com a causa del final de l’empresa (Visanzay n’havia sigut administrador). “Està tot judicialitzat”, afegia, en el curt recorregut de la porta de la fàbrica al cotxe. Extrem, aquest últim, del qual els socis de Five Meaters no tenen constància.
{{ comment.text }}