El futur de la planta de purins de les Masies es votarà dijous a Madrid

S’esgoten els dies per evitar el tancament de la planta de purins de les Masies de Voltregà, el proper 31 de desembre. És la data que venç el contracte entre l’empresa que la gestiona, Capwatt, i el Ministeri per a la Transició Ecològica, conforme l’empresa rep primes per cogeneració. Sense aquests diners, Capwatt no considera viable la planta i la tancarà. Per evitar-ho, gestors de plantes de purins i organitzacions agràries fan pressió perquè s’inclogui una disposició addicional al projecte de modificació de la llei de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (1/2005). El seu objectiu és aconseguir una moratòria de dos anys per adequar la planta per tal de reduir el volum de gas natural que s’utilitza per assecar purins. En la mateixa situació s’hi troba una planta d’Alcarràs (Segrià) i 22 més a tot l’Estat on s’aniran eliminant les primes entre ara i el 2034, inclosa la de Sant Martí Sescorts, on el contracte venç el 31 de desembre de 2028. El cas es va tractar dilluns al Congrés, a la ponència de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, on Junts i Esquerra han presentat una esmena amb la voluntat que s’inclogui com a disposició addicional al projecte de llei. L’esmena, en la línia de la moció que va aprovar el Parlament de Catalunya setmanes enrere, i a instàncies de JARC-COAG, demana una moratòria de dos anys, període durant el qual les plantes de cogeneració s’adaptarien amb sistemes més sostenibles per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El dictamen sortint de la ponència de dilluns es votarà a l’hemicicle del Congrés, per advocació a ple. Inicialment s’havia previst fer-ho aquest dijous, però s’ha posposat i es podria votar dijous de la setmana vinent. Les diferents parts implicades confien que es faci abans d’acabar l’any. Pels pronunciaments a la ponència, la inclusió de la disposició addicional comptaria ara amb els vots favorables d’ERC, Junts, PNB i PP. Vox es va abstenir, mentre que PSOE va votar-hi en contra, en la línia de les directives europees que advoquen per la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si això es traslladés a l’hemicicle, on s’haurà d’acabar aprovant el projecte de llei, els quatre grups que hi van donar suport sumen 156 diputats, nou més que els de la coalició de govern formada pel PSOE i Sumar. Per tant, seran determinants els vots dels grups que no tenen representació a la comissió, que són Bildu (6) i els vuit diputats del grup mixt –BNG (1), Coalició Canària (1), UPN (1), quatre de Podem sortits de l’escissió de Sumar i l’exministre socialista José Luis Abalos. “De vegades la política no s’entén i sabem que el PSOE està pressionant alguns partits per no aprovar l’esmena”, diu Jordi Siscart, cap sectorial del porcí de JARC, una de les organitzacions agràries més actives per evitar el tancament de les plantes de purins de les Masies de Voltregà i Alcarràs, que dimarts va fer una mobilització davant la planta del Segrià. Josep Capdevila, president de la patronal del sector ADAP (Associació per al Desimpacte Ambiental de Purins), explica que “comptem amb suports prou importants com perquè la moratòria tiri endavant”. L’escenari que es dibuixa si no prospera la disposició addicional tampoc és nou. Les plantes de cogeneració ja van estar tancades entre 2014 i 2018 “per un canvi legislatiu”, tal com recorda Capdevila. “Allò va provocar que alguns ramaders instal·lessin sistemes de tractament o optessin per exportar el purí”, afegeix el conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal d’Osona, Josep Casassas (ERC). La data, 31 de desembre de 2024, fa molts anys que està fixada i es coneix. El sector ha anat tard? “Hem de ser conscients que venim d’on venim. Les plantes van estar tancades quatre anys i en el moment de reobrir-les va ser necessari invertir-hi. Després va venir la pandèmia i la guerra d’Ucraïna”, esgrimeix Capdevila com a arguments que explicarien que s’ha agafat amb el peu canviat un sector que també recorda que la tramitació administrativa de nous projectes no és precisament ràpida. El que sí que consta que s’ha fet, segons Casassas, és estudiar el volum de purí real que s’està tractant a les Masies de Voltregà (segons els càlculs d’ADAP són 100.000 tones de purí anuals de petites explotacions familiars) i calcular quina part d’aquest es podria traslladar a la de Sant Martí Sescorts. És a l’entorn del 45%. Per a la resta s’estan buscant alternatives i, segons els càlculs del Departament, s’han detectat 4.000 hectàrees de terres que no estan en plans de dejeccions. Una dada, però, que costa de creure des de la comarca. “Políticament ens preocupa. És un sector econòmic i social important. Les dejeccions s’han de gestionar correctament i s’han de trobar solucions. Hem d’aprofitar la situació per plantejar solucions més definitives, que no depenguin d’una prima energètica”, diu Casassas. L’alcaldessa de les Masies de Voltregà, Verònica Ruiz (PSC), demana una solució “en l’àmbit comarcal, no és un problema exclusiu de les Masies de Voltregà”. Ruiz, que en els darrers mesos ha abordat la situació tant amb el Ministeri com amb el Departament, assegura que el conseller Òscar Ordeig (PSC) “té la voluntat de resoldre la problemàtica dels purins, però no es pot fer en quatre mesos el que no s’ha fet fins ara”. El biogàs, una alternativa amb matisos Capwatt, que gestiona les dues plantes de tractament de purins d’Osona, va rebre l’estiu de l’any passat una de les subvencions del Ministeri de Transició Ecològica per a projectes singulars d’instal·lacions de biogàs. La idea inicial era ampliar les instal·lacions de les Masies amb una planta que generi el biometà que gradualment ha de substituir el gas natural que s’utilitza per assecar el purí i generar energia. Però Capwatt necessita més espai i no ha aconseguit comprar més terrenys. Una opció és redimensionar la planta de biogàs a la baixa. El conseller comarcal Josep Casassas veu el biogàs com “una solució energètica, però no per a la gestió dels purins”. El biometà s’obté per un procés anaeròbic de diverses fraccions orgàniques (residus municipals i de la indústria alimentària, fangs de depuradores i dejeccions ramaderes). “El purí aporta un component líquid a la barreja que és important per a la digestió anaeròbica”, apunta Ricard Carreras, investigador del Centre Tecnològic BETA, de la UVic-UCC, que afegeix que la cogestió amb altres elements és interessant perquè “les directives europees donen més valor sostenible a la molècula de biogàs produïda per dejeccions. I, en sinergia amb altres materials orgànics, el purí incrementa la capacitat energètica d’aquests efluents”. A més, un cop generat el biogàs queda per gestionar el digestat, que es pot tractar i exportar a altres zones amb dèficit de nutrients. L’altre contratemps per a la generació de biogàs a Osona és la ubicació. Per normativa, la planta ha d’estar a una distància mínima de 500 metres d’una granja, per evitar contagis. I en una comarca poblada de granges, espais així són escassos. La planta de biogàs municipal de les Masies, aturada El projecte de planta de biogàs que havia previst l’Ajuntament de les Masies de Voltregà al polígon de Torruella està aturat perquè la ubicació escollida no compleix la distància de 500 metres d’una granja. “Hi ha contradiccions dins el mateix Departament sobre la seva viabilitat”, lamenta l’alcaldessa de les Masies, Verònica Ruiz.

El futur de la planta de purins de les Masies es votarà dijous a Madrid

El Consell Comarcal del Ripollès comprarà accions de l’escorxador comarcal per garantir-ne el futur

Els ramaders de porcí encadenen dos anys econòmicament positius

Pèl·lets per fertilitzants o tints per a roba, alguns dels usos de la llana que es tractarà a Tagamanent

Premi a la Innovació Tecnològica Alimentària per a la Vaqueria d’Osona

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa