El Grup d’Anellament Calldetenes-Osona (GACO) va començar a estudiar els voltors l’any 2009 i a anellar-ne el 2011. Des de llavors ha col·locat aquest codi de marcatge a gairebé 3.700 exemplars; els últims 43, el cap de setmana passat a l’abocador d’Orís, que és on paren la gàbia-trampa. Els ocells hi entren atrets pel menjar i, abans de deixar-los novament en llibertat, se’ls pesa, es comprova que estiguin en bon de salut i se’ls prenen mesures biomètriques del cos sencer o parts concretes, com ara el crani. Amb aquest procés el GACO té dos grans objectius: fixar-se com van canviant de plomatge amb el pas del temps i posar-los anelles o llegir les que porten a fi de saber com s’han mogut. Tal com explica Joan Aymerich, “es passegen buscant carronya. Nosaltres n’hem trobat de França, Itàlia, Alemanya… També d’altres punts d’Espanya, però no són aus migratòries”. Això vol dir que a diferència d’espècies com les cigonyes no hi ha una època en què tots els voltors volin cap a latituds més o menys càlides. Dels 94 localitzats aquest cap de setmana a Orís, per exemple, 43 els van anellar per primera vegada, però només 2 dels 51 restants portaven anelles d’altres orígens geogràfics. “En alguns a vegades els posem GPS i hem monitoritzat tant individus que es mouen entre Osona i la Garrotxa com d’altres que se n’han anat cap a Extremadura o l’Aragó”, diu Aymerich. Pel que fa a l’edat, els consta que hi ha exemplars que “han viscut com a mínim 20 anys”.
Socialment, el voltor té més aviat mala fama. L’any 2002, l’epidèmia de les vaques boges va portar la Generalitat a decretar que calia recollir tots els animals morts al camp, la qual cosa va laminar els recursos alimentaris de les aus necròfagues. Des de llavors s’han incrementat les denúncies de ramaders per atacs a bestiar, com ara xais petits, però des del GACO sostenen que el cos del voltor no és el d’un depredador, ja que no tenen urpes afilades i les ales, massa grans, no els permeten realitzar picats ràpids ni maniobres a l’aire. “Fan el seu servei: menjar-se un cadàver abans que comenci a podrir-se o, en alguns casos excepcionals, alliberar un animal que ja estava a les portes de la mort”, escrivia Carles Durà (GACO) en un reportatge a El 9 Magazín (vegeu edició del 4 d’octubre de 2019).
{{ comment.text }}