La ventada d’intensitat excepcional d’aquest dijous ha deixat el titular d’arbres caiguts a pràcticament cada poble d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, i la mala notícia d’un home que ha quedat atrapat a sota d’una paret esfondrada a Sant Pau de Segúries, en el marc d’unes obres al carrer Pompeu Fabra.
L’accident, que li ha provocat una ferida oberta a la cama i el trasllat en ambulància a l’Hospital Josep Trueta de Girona, ha tingut lloc pels volts de les 9 del matí, després d’una nit de ratxes ja molt intenses.
A hores d’ara, és l’únic ferit que consta de les nostres comarques, malgrat que el balanç al conjunt de Catalunya s’enfila a 86 persones que, fos més o menys, han requerit atenció sanitària a causa del vent.
Si tornem a tancar el zoom, els grans damnificats a Osona, el Ripollès i el Lluçanès han estat clarament els arbres.
N’han caigut a Centelles, Espinelves, Sant Julià, Manlleu, Pardines, Vilallonga de Ter, Sant Joan… “Hi ha fet l’acumulació de pluja de les últimes setmanes, tot està molt moll i humit”, explica Pep Coma, alcalde de Molló, un altre dels municipis on la brigada ha treballat a tot drap aquest dijous per com a mínim garantir el pas per carreteres i camins.
El poble ha estat, de fet, dels que ha registrat majors ratxes –115 quilòmetres per hora a Fabert–, però és que la ventada també ha tingut d’excepcional la direcció: “Ha sigut de ponent i aquí estem més acostumats a la tramuntana, potser els arbres també estan més o menys curtits”.
La feina s’ha hagut de fer amb urgència a molts llocs: xerracar i retirar els arbres que han tallat la carretera de Pardines; els de la GIV-5263 a Bruguera, els del mig de Sant Joan; o a Ribes, on un exemplar ha quedat estès sobre la via del tren, deixant una nova imatge impactant –i trista– de la línia R3.
En total, els Bombers han atès 38 incidències al Ripollès, 8 a Osona i 2 al Lluçanès, a Prats.
Diversos ajuntaments també han activat per compte propi mesures preventives, com el pas prohibit en alguns punts de Vic, entre els quals la Rambla del Bisbat; o a la cantonada dels carrers Balmes i Diagonal de Campdevànol, arran de despreniments.
“Les mesures que s’han pres han estat en clau de país, perquè de manera prèvia era difícil determinar on hi hauria les ratxes més fortes”, ha explicat aquest dijous la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Èlia Tortolero.
Tot i així, celebrava que l’afectació en comarques com Osona hagi estat “poc significativa”, malgrat incidències puntuals com la falta de metge al CAP de Santa Eulàlia de Riuprimer o les hores sense llum a la residència de Sant Hipòlit.
Precisament l’electricitat s’ha endut un altre dels titulars de la jornada, especialment a pobles disseminats.
L’alcalde de Muntanyola, Carles Morera, apuntava que encara a la tarda hi havia cases de pagès sense llum a la banda de l’Eix.
També a Molló el subministrament ha anat i ha vingut al llarg del dia a causa d’arbres caiguts sobre línies elèctriques.
“Aquesta és una situació que ens obliga a activar doble dispositiu”, explicaven fonts d’Endesa a EL 9 NOU, “les brigades de taladors, per retirar els troncs de la infraestructura; i els tècnics que s’encarreguen de la reparació”.
La causa de la ventada –que tindrà segona part dissabte– ha estat una borrasca, la Nils, que ha entrat de l’Atlàntic cap al sud d’Europa.
“Normalment els màxims de vent passen per latituds més altes, d’Anglaterra en amunt, però aquest cop han baixat i l’afectació l’hem tingut al Mediterrani”, detalla la doctora en Física de l’Atmosfera Mireia Udina.
Manel Dot, de MeteoOsona, hi afegeix que els vents de ponent acostumen a ser sempre els més intensos a la comarca.
En venir de l’oest, a més a més, l’orografia catalana els ha canalitzat i accelerat cap a la costa i les valls interiors.
Tot i que no s’han batut rècords històrics absoluts com sí que havia passat el 2019, el temporal se situa entre els més forts dels últims quinze o vint anys.
Els experts neguen, però, que amb les evidències actuals es pugui dir que el canvi climàtic està intensificant les ventades, circumstància que sí que està provada pel que fa a la temperatura.
La percepció de temporals més freqüents l’associen, en tot cas, a disposar de més informació meteorològica, com les alertes que han sonat als mòbils dos dies seguits; i al fet que la tecnologia ens manté permanentment connectats.
